Màfia russa, diner negre i un cadàver als boscos de Viena

Els codis de la màfia són clars: un cop hi entres, no en surts. Erich Rebasso va obviar aquesta llei no escrita i va optar per trencar l’omertà. “Lamento profundament haver sigut utilitzat amb finalitats delictives”, va confessar el 2008 en una carta a la policia. Àgil, discret i confiable, aquest advocat austríac de 45 anys va formar part d’aquesta multinacional del crim de vestit i corbata, pilar fonamental d’una estructura financera corrupta coneguda com a‘Bugaderia Troika’, amb la qual oligarques i mafiosos russos van blanquejar milers de milions d’euros d’origen il·lícit i que ara ha destapat una investigació periodística de l’Organised Crime and Corruption Reporting Project (OCCRP).

Tot va començar el novembre del 2006 quan durant una visita a Moscou li van presentar l’empresari rus Viatcheslav Dremin. Proveïdor de serveis financers, li va demanar la seva col·laboració per esquivar la burocràcia i transferir els fons dels seus clients a l’estranger. Rebasso va acceptar i va començar a operar com a mitjancer. Tot i que entre el desembre del 2006 i el febrer del 2008 va realitzar 150 transaccions per blanquejar més de 85 milions d’euros, es desconeix la compensació que va rebre per fer-ho. 

Testaferro a Viena

Des de Rússia es transferien grans sumes de diners als dos comptes bancaris de la companyia austríaca de Rebasso, que al seu torn les enviava al destinatari que li ordenaven a través de correus electrònics anònims. Com ha revelat la investigació, una part d’aquests diners tenien un origen criminal. Una de les companyies que Dremin representava, National Insurance, va ser dirigida per Maxim Vedenin, empresari condemnat a 19 anys de presó el 2011 per haver robat i assassinat dues dones i involucrat en una altra trama corrupta que va inflar els preus del carburant a l’aeroport moscovita de Sheremetyevoi va estar 35 milions d’euros en impostos.

El diner brut generat per aquestes trames es netejava a través de la 'BugaderiaTroika’ i el seu complex sistema per esquivar les autoritats. Convertit en testaferro d’aquesta estafa, Rebasso realitzava aquestes transaccions i creava factures falses per justificar-les. Aquestes voluminoses transferències que no tenien res a veure amb l’empresa austríaca van inquietar Raiffeisen, el seu banc. Rebasso va presentar documentació el 2007 per acreditar que treballava per a aquestes empreses russes i, a priori, el banc en va tenir prou amb les seves explicacions.

Rebasso va continuar treballant per als russos i va obrir tres nous comptes bancaris i va actuar com a pont per fer fluir sumes de diners encara més grans. Poc després, el febrer del 2008, va cessar la seva col·laboració. “Principalment perquè l’abast (de l’operació) va sobrepassar les meves opcions de control”, va assegurar en la seva confessió. El cert és que el seu banc havia tornat a revisar i posar en dubte els seus comptes.

Absorbit pel sistema

Notícies relacionades

Ametller entra en el sector del menjador escolar amb Saned

Borges ven a un fons el seu negoci agrícola de fruita seca

Fora de joc, Rebasso va començar a rebre cartes de ciutadans russos que l’acusaven d’haver-los robat. Segons va apuntar l’advocat, els estafadors van enganyar terceres persones oferint-los una suposada oportunitat d’inversió lucrativa i entregant-los documents falsificats de Rebasso amb la seva firma. Els diners de les víctimes havien sigut absorbits pel sistema i ell havia sigut l’únic assenyalat, focus de la ira i reclamacions de les víctimes.

Va ser llavors quan va confessar el seu periple a la policia criminal. El 2010 les autoritats van tancar el cas per falta de competència jurisdiccional. Dos anys més tard, al sortir de la seva oficina, Rebasso va ser segrestat per dos homes que van exigir el pagament de 435.000 euros. No hi va haver acord i al cap de tres setmanes el seu cos va ser trobat amb signes d’asfíxia en un bosc a prop de Viena. Dos expolicies russos van ser sentenciats a vuit i nou anys de presó per la petició de rescat, però, no, per segrest ni assassinat. Gairebé set anys després encara es desconeix quina mà negra s’amaga darrere de la seva mort.