resultats

Botín reclama una política fiscal "ortodoxa" al Govern

La presidenta del Santander evitar fer autocrítica pel fracassat fitxatge d'Orcel i nega que hagi perjudicat el banc

El grup va guanyar 7.810 milions l'any passat, un 18% més gràcies als menors sanejaments i extraordinaris negatius

santander / periodico

3
Es llegeix en minuts
P. Allendesalazar

El Santander va afirmar a l’octubre que els plans pressupostaris del Govern anaven pel "bon camí", però ara que el projecte de comptes públics per a aquest any ja està presentat sembla no tenir-ho tan clar. La seva presidenta, Ana Botín, ha reclamat aquest dimecres una "política fiscal ortodoxa" per evitar que pugi la prima de risc i s’encareixi el finançament de bancs, empreses i famílies. Un missatge significatiu, ja que tant el Banc d’Espanya com l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) estimen que els pressupostos no aconseguiran reduir el dèficit a l’1,3% objectiu, sinó que estarà per sobre del 2%.

La banquera ha atacat particularment el pla de l’Executiu de gravar un 5% els dividends de les filials estrangeres que les empreses espanyoles repatrien (uns 4.000 milions d’euros, en el seu cas). El Santander va assegurar al juliol que fins i tot podria “replantejar la seva estructura legal” per no veure’s perjudicat. Botín ha evitat valorar l’esmentada possibilitat, però sí que ha criticat que la mesura del Govern suposaria tributar pel mateix dues vegades. "Cal tenir impostos justos i que tothom pagui on genera el benefici", ha defensat abans d’assegurar que el banc va pagar 5.230 milions d’euros per impost de societats l’any passat als diferents països on opera, amb un tipus efectiu mitjà del 35%.

Malgrat tot això, no ha deixat gaire clar si seria partidària d’un avenç electoral, com molts empresaris defensen. "L’important és tenir un context com més clar millor cap al futur", s’ha limitat a contestar. També ha passat de puntetes per l’escàndol de les presumptes escoltes il·legals del BBVA. "És un gran banc, un gran competidor, que respectem molt," ha afirmat abans de remetre a un tuit de fa unes setmanes per valorar la gestió del seu expresident, Francisco González ("Bona sort en aquesta nova etapa, Paco. Deixes un gran llegat i el BBVA en bones mans").

Sense autocrítica

Botín, així mateix, ha defensat la inesperada i inèdita marxa enrere del Santander en el fitxatge d’Andrea Orcel  com a conseller delegat, operació anunciada al setembre i descartada fa uns dies. Rebutjant fer autocrítica, ha assegurat que la seva incorporació es va decidir després d’un procés intern "molt rigorós" i es va anunciar amb temps per "qüestions regulatòries". En aquell moment, ha prosseguit, no es coneixien les "xifres finals" que suposaria (l’executiu italià tenia en UBS pagaments ajornats per més de 50 milions d’euros), que han resultat "inassumibles".

L’executiva ha confirmat que no se li buscarà substitut i que José Antonio Álvarez continuarà ocupant el lloc de forma indefinida. Així mateix, ha assegurat que l’evolució de l’acció demostra que tot el procés no ha perjudicat l’entitat. Amb tot, s’ha escudat en la confidencialitat per evitar precisar si el grup ha reservat alguna quantitat per fer front a la reclamació milionària que Orcel ha filtrat que estudia demanar.

Nou pla estratègic

Notícies relacionades

El Santander va guanyar 7.810 milions d’euros l’any passat, un 18% més gràcies als menors sanejaments i provisions per a contingències legals (-9,6%) i a la caiguda dels impactes extraordinaris negatius (-71,7%). Els ingressos van ser plans pel tipus de canvi desfavorable, però haurien crescut el 8,9% sense això, prova del seu dinamisme comercial. Els principals increments del resultats es van donar als Estats Units (66,2%) i Espanya, després de la integració del Popular (28,1%). El Regne Unit (-9,1%) és el mercat rellevant on ha registrat una pitjor evolució.

El banc presentarà a l’abril el seu nou pla estratègic, després d’haver complert els objectius de l’actual per al període 2015-2018. Botín ha avançat que entre els seus objectius hi haurà que el capital se situï entre l’11% i el 12% (actualment en l’11,3%) i que la rendibilitat sobre el patrimoni tangible s’elevi de l’11,93% actual a entre el 13% i el 15%.