El fiscal general, processat

La fiscalia demana al Tribunal Suprem que absolgui García Ortiz: «Els fets descrits no són constitutius de cap delicte»

La número dos de la fiscalia presenta el seu escrit de conclusions provisionals, en què també reclama la citació de González Amador i el cap de gabinet d’Ayuso com a testimonis

La fiscalia demana al Tribunal Suprem que absolgui García Ortiz: «Els fets descrits no són constitutius de cap delicte»

Fernando Sánchez - Europa Press - Archivo

3
Es llegeix en minuts
Cristina Gallardo
Cristina Gallardo

Redactora de Tribunals

Especialista en Tribunals / Nacional

Ubicada/t a Espanya

ver +

La tinenta fiscal del Tribunal Suprem i número dos del Ministeri Públic, Ángeles Sánchez Conde, ha demanat a l’alt tribunal que absolgui el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, del presumpte delicte de revelació de secrets que hauria comès suposadament contra Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. Es tracta d’una petició conseqüent amb l’actitud que ha mantingut el ministeri públic des de l’inici del procediment, que ha assegut al banc dels acusats per primera vegada en democràcia el principal representant de la fiscalia espanyola a petició de l’acusació popular i diverses accions populars.

«Al no ser els fets consultius de delicte, procedeix la lliure absolució amb tots els pronunciaments inherents», ha precisat la fiscal en l’escrit de conclusions provisionals a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. Igualment, insta la Sala Penal del Suprem que González Amador declari com a testimoni en el judici que se celebrarà pròximament, així com el cap de gabinet de Díaz Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, i l’advocat de González Amador, Carlos Neira.

Relat de la fiscalia

El breu escrit, de set pàgines, no al·ludeix a cap detall sobre la intervenció dels periodistes que van accedir al correu i van publicar part del seu contingut abans de la difusió de la nota informativa ni a l’esborrament per part de García Ortiz dels missatges dels seus dispositius electrònics durant aquells dies, uns fets als quals sí que es dona especial importància en els escrits de les acusacions.

El relat dels fets, segons la versió del ministeri públic, parteix del 22 de gener del 2024, quan la Secció de Delictes Econòmics de la Fiscalia Provincial de Madrid va rebre de l’Agència Tributària un informe referit a l’entitat Maxwell Cremona Ingeniería y Procesos Sociedad para el Fomento del Medio Ambiente SL, amb González Amador com a administrador únic.

D’aquest informe es deduïen dades sobre fets relatius a l’impost de societats corresponent als exercicis 2020 i 2021 que poguessin resultar constitutius de dos delictes contra la Hisenda Pública i d’un delicte de falsedat en document mercantil, a l’haver-se aportat factures que no es corresponien amb serveis realment prestats i que haurien sigut aportades amb la finalitat de minorar la quota tributària a satisfer. Per aquests fets, la parella de Díaz Ayuso ha estat ja processat.

El 20 de febrer del 2024 la Fiscalia Provincial de Madrid va remetre al deganat dels Jutjats d’Instrucció de Madrid la denúncia, de la qual va informar ‘ElDiario.es’ el 12 de març d’aquell any. La fiscalia reconeix que l’assumpte va tenir una rellevant repercussió mediàtica, «al ser el denunciat la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid».

Actuació de MAR

És un dia després quan la fiscalia situa l’actuació de Miguel Ángel Rodríguez, que segons l’escrit «va transmetre a múltiples periodistes que la fiscalia havia ofert un acord al senyor González Amador i que, abans que el mateix pogués respondre, la mateixa fiscalia havia rebut ordres ‘de dalt’ per impedir l’acord», una idea que també va publicar a la xarxa social X.

La fiscalia afegeix que «com a conseqüència de les publicacions anteriors, que suposaven atribuir al ministeri fiscal un comportament que s’allunyava de l’adoptat en supòsits idèntics, que no tindria aliment legal i que li ocasionava un evident perjudici», i a partir d’aquest moment és quan la fiscal superior de Madrid, Almudena Lastra, «va contactar telefònicament» amb el fiscal general i situa l’escrit l’interès de García Ortiz en aquest assumpte.

La nota de premsa

Notícies relacionades

«Això va permetre constatar que no hi havia hagut cap oferiment d’acord per la fiscalia ni, per això, una ulterior retirada», afegeix l’escrit, que immediatament després relata l’elaboració d’una nota sobre això la difusió de la qual va portar García Amador a denunciar. Les tasques prèvies a l’elaboració de la nota van permetre constatar, segons la número dos de la fiscalia, «que no hi havia hagut cap oferiment d’acord per la fiscalia ni, per això, una ulterior retirada».

I afegeix que «cap intervenció pot atribuir-se al fiscal general en la divulgació dels correus electrònics intercanviats entre el fiscal Julián Salto (que és el que portava el cas de González Amador a la Fiscalia de Madrid, i el seu advocat Carlos Neira. Insisteix a més que «la informació continguda en aquests correus electrònics «ja era coneguda per altres persones» anteriorment que el fiscal general n’adquirís coneixement i prèviament que es difongués la nota informativa de la fiscalia.