Mònica Baró: "Hi ha nens que no entren en literatura però que llegirien en bucle el llibre dels rècords"

¿Existeix correlació entre el mal estat de salut de les biblioteques escolars i els mals resultats en comprensió lectora?

És bastant probable. Tot i que aquí no tenim evidència científica, sí que hi ha altres països amb estudis sistemàtics en els quals es pot detectar una relació directa entre l’existència d’una biblioteca escolar en condicions –ben dotada de fons i amb una persona que s’hi dediqui– i una millora dels resultats acadèmics en general.

¿En general?

Sí. Específicament en àmbits com les matemàtiques. No només millora la comprensió lectora. L’existència de bones biblioteques reverteix directament en molts aspectes de l’èxit educatiu, més enllà de la comprensió. Els treballs escolars estan més ben fets. Més ben redactats, s‘hi utilitzen fonts diverses... També hi incideix en l’hàbit lector. Hi ha més lectura per plaer.

¿En què més incideix?

En l’actitud de l’alumne davant els aprenentatges. A les bones biblioteques hi ha programes de formació, i les persones que els organitzen s’involucren directament en l’aprenentatge dels alumnes. A França, qui gestiona la biblioteca escolar tutoritza una part dels treballs de recerca, orienta en la selecció de les fonts i figura entre el tribunal.

¿És una figura estructural en l’escola, com els mestres?

Sí, a França és una oposició.

¿Aquesta seria una demanda?

En l’escola primària, la funció essencial de la biblioteca és d’acompanyament, més didàctic, i, per tant, està bé que la gestioni un mestre amb una dedicació horària i amb formació. En secundària sí que seria interessant tenir un professional de la informació.

¿A què es refereix?

Estem parlant de lectura, però hauríem de tenir en compte que una part d’aquesta lectura s’orientarà cap a l’ús de la informació. Hem de saber llegir per saber informar-nos. I aquest professional de la informació podria crear una cultura informativa.

A Catalunya és una loteria que l’escola dels teus fills tingui o no biblioteca. Depèn de si hi ha un professor motivat, una direcció que cregui en el projecte...

I unes famílies que la paguin. Això contribueix a fer més gran la bretxa. L’exemple de l’institut Menéndez y Pelayo és clar. Allà es van posar tots els ous al mateix cistell: un espai enorme, preciós, diners per pagar al millor bibliotecari...

Però, per llei, totes les escoles haurien de tenir biblioteca...

Sí. Nosaltres tenim les directrius de les biblioteques escolars que va redactar la Generalitat el 2011, publicades el 2013, i jo ara firmaria per ser allà.

¿En quin punt estem?

Les dades ens diuen que tenim un 73% dels centres amb biblioteca. Estem millor que en l’últim informe, però fa 10 anys en tenien el 80% de les escoles. Hem baixat tant que costarà tornar a pujar. A més, estan obertes menys hores. ¿Què passa aquí? La majoria estan obertes cinc hores a la setmana. ¡Això és poquíssim! Són les hores de pati. No serveix per a res, aquesta biblioteca, perquè no dona suport a l’aula. Només serveix perquè els nens demanin préstecs. Els préstecs han augmentat i això està molt bé. En cinc hores setmanals hem aconseguit arribar a quasi 1.000 préstecs, perfecte, però el que necessitem és un canvi de dimensió. Això és només un pedaç. Si hi invertíssim més podríem tenir un rendiment molt més alt. Em preocupa especialment la secundària. Als centres hi ha d’haver algú per fer front als discursos d’odi hegemònics que es mostren a les xarxes socials, i aquesta persona no serà el profe enrotllat. La biblioteca és un espai diferent, un espai de llibertat, en la qual no hi ha notes. Per aquest motiu la figura del professional en informació és cada vegada més necessària.

Un altre tema recurrent són les lectures obligatòries. ¿Hi està a favor o en contra?

Aquí hi ha dues coses. Quan parlem de lectura, pensem només en lectura literària, i això no és així. Hi ha molts nens i nenes, sobretot nens, que no entren en la literatura però que, en canvi, llegirien en bucle el llibre dels rècords. I la comprensió lectora la milloraran llegint. Si no llegeixen perquè les novel·les no els agraden, aquests alumnes queden apartats. La primera cosa són les recomanacions de Sant Jordi: es fan de lectura infantil i juvenil, però no de la fantàstica producció que hi ha en aquests moments del que anomenem llibres de coneixements. Llibres de temàtiques diverses que segur que poden interessar moltíssim a tots els nens i nenes, des del llibre Tots fem caca fins al que vulguis. Està constatat que hi ha molts nens i nenes que no entren en la ficció, sobretot nens. El primer error és aquest, fer passar com a lectura només la ficció. La no-ficció és lectura i els nens han d’aprendre a llegir una diversitat de tipologies textuals.

¿I què pensa sobre les lectures obligatòries?

Crec que està bé que n’hi hagi, però molt poques i molt ben triades, i tenint en compte que són nois i noies que tenen unes condicions lectores justes. A part d’això, les altres lectures haurien de ser voluntàries. Si s’ha de llegir un llibre al mes, tres poden ser del cànon i set els poden triar ells. O quatre i sis. Però jo no faria més perquè, si no, es genera rebuig, que és pitjor. Tu fas una llista més llarga de cànon i, si algú vol llegir aquesta mena d’obres, que ho faci, i els altres que llegeixin el que vulguin. La qüestió és que llegeixin. A mi no m’interessa res més que això. Si vol llegir els secrets de la fórmula 1, m’és igual. I aquesta situació al professor el posa en una situació complicada.

Notícies relacionades

Quan la Charo va salvar el seu antic confiter

Un tresor d’ambre de 112 milions d’anys

És clar, el professor de literatura no et recomanarà els secrets de la fórmula 1, però el bibliotecari sí.

Per això és la figura important, perquè coneix el lector.