INFRAESTRUCTURA CLAU
L'aeroport de Barcelona marca rècord el 2018 però multiplica els seus desafiaments
La instal·lació tanca el 2018 amb més de 50 milions de viatgers però amb una caiguda de la puntualitat
La saturació de la instal·lació, la puixança del 'low cost' i la consolidació de les rutes, principals desafiaments
El 2018 ha tancat amb un nou rècord de passatgers a l’aeroport de Barcelona-el Prat. A falta de conèixer-se les xifres oficials, tot apunta que la instal·lació va tancar fregant o superant els 50 milions d’usuaris, una xifra rodona per a un aeroport que fa només una dècada aconseguia 30 milions de viatgers. En ple creixement d’usuaris, freqüències i rutes, la instal·lació afronta un futur ple de reptes, sent els principals el de la puntualitat dels vols a curt termini i el de la capacitat a mitjà termini.
Ni les previsions més optimistes d’Aena fa ara 20 anys preveien que el principal aeroport català creixés al ritme que ho ha fet en l’última dècada. La inauguració de la T-1 –juntament amb la reorientació de la T-2–, la democratització dels viatges gràcies a la proliferació de les aerolínies ‘low cost’ i el treball del Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona (CDRA) en captar noves aerolínies i destins ha portat la instal·lació a xifres per a l’optimisme: dels 27,4 milions d’usuaris del 2009 als 35,1 del 2012, passant pels 39,7 del 2015, els 47,1 del 2017 i els 50 milions del 2018.
Aquestes xifres consoliden la instal·lació com la segona més important d’Espanya per darrere de l’aeroport de Madrid-Barajas, i també l’ha situat entre les principals d’Europa: el Prat és el setè aeroport més important d’Europa en passatgers, malgrat que només un 7% dels seus usuaris fan connexió a la instal·lació (a Londres-Heatrow, la líder, són el 34%; a Frankfurt són el 55% i a Madrid són el 36%).
Durant l’últim any, es consolida també l’augment de vols intercontinentals des de Barcelona. Destaquen les noves rutes a Boston, Seül i Abu Dhabi, així com els augments de freqüències en rutes ja existents (Doha, Los Angeles, Nova York, Mont-real, Hong Kong...) –en total, en temporada d’estiu Barcelona ha assolit les 45 destinacions de llarg radi–. El gran creixement en passatgers, no obstant, continua sent pilotat per l’aerolínia líder al Prat: Vueling.
Els deures
Els bons números del 2018 no amaguen una realitat: l’aeroport compta amb diversos reptes a què haurà de fer front. El més urgent, el de la puntualitat: segons dades de la Cambra de Comerç de Barcelona, fins a l’octubre, Barcelona ocupava el lloc 44 en nombre de sortides a 1.200 grans aeroports del món analitzats per la firma d’anàlisi OAG. En canvi, la seva posició en el rànquing de puntualitat mitjana era la 1.009.
L’estiu va ser especialment cruel, situant Barcelona entre les primeres posicions en aeroports europeus amb més retards (pràcticament, un de cada dos vols va sortir amb retard). Les causes, múltiples: des de les diferents vagues a les aerolínies (sobretot, Ryanair) a la meteorologia, passant per la falta de controladors a França i, també, a Espanya. “Les aerolínies tenim clar que no és un problema d’un aeroport o un altre, o d’una companyia en concret, sinó una qüestió global i les possibles solucions passen per sumar tots els actors implicats al sector aeri”, va afirmar Javier Gándara, president de la patronal ALA. “Qualsevol alteració operativa al centre d’Europa provoca de forma inevitable que els vols cap a/des d’Espanya, i especialment a Barcelona, es vegin afectats”, va agregar.
En aquest sentit, la Cambra de Comerç considera “del tot necessari” el desenvolupament del pla “BCN a Punt”, el pla per millorar l’operativa a l’aeroport de Barcelona que va presentar al novembre el secretari d’Estat d’Infraestructures, Transport i Vivenda, Pedro Saura. Aquest planteja actuacions a curt termini per millorar l’operativa al pròxim estiu, i a mitjà i llarg termini amb mesures de més ampli abast per respondre als reptes futurs de la instal·lació. Al desembre, almenys, la puntualitat al Prat va millorar notablement i va rondar el 80%, situant-se entre els millors de les grans instal·lacions a Europa.
El Prat, a més, s’acosta ja als 55 milions de passatgers, que són els marcatges com a límit teòric per al funcionament òptim de la instal·lació amb la configuració actual. El pla director 2017-2026 de Foment per a la instal·lació preveu la construcció de la terminal satèl·lit de la T-1 abans del 2026, amb la que s’arribarien a 70 milions d’usuaris. En total, Foment preveu una inversió de 1.465 milions d’euros fins al 2026 a la instal·lació i, abans, arribaran operacions com la remodelació del dic sud de la T-1 per millorar l’operativa.
“Parlar de la infraestructura està bé, però el que s’ha de fer és discutir sobre l’increment del nombre de moviments per hora a les pistes, que tenen limitacions mediambientals”, agreguen fonts d’una important aerolínia.
Notícies relacionadesRutes
Mentrestant, la instal·lació busca continuar augmentant les connexions intercontinentals. La Cambra de Comerç recorda que “es continuen identificant oportunitats per establir noves rutes a destins no servides amb vols directes i d’incrementar freqüències a les ja operades”. “Durant els primers 10 mesos de l’any 2018 cinc destins intercontinentals han superat els 90.000 passatgers indirectes: Buenos Aires, Tòquio, Seül, Los Angeles i Nova York”.
Girona, ¿quarta pista de Barcelona?
El llavors ministre de Foment, Íñigo de la Serna, va anunciar el febrer del 2018 la futura construcció de la terminal satèl·lit de la T-1 del Prat i la integració en un “únic sistema” dels aeroports de Barcelona i de Girona perquè el primer guanyés capacitat. La idea és utilitzar la pista de Girona com a quarta pista de Barcelona, connectant amb l’AVE la instal·lació gironina.
