La borsa té un mal any i afronta el 2019 entre incerteses

L’economia no va malament, però els inversors en desconfien. Aquesta és la senzilla anàlisi que impera en grupets virtuals sobre la desesperançadora evolució de la borsa en els últims 12 mesos i les inquietants previsions per al 2019.L’Ibex 35 va tancar divendres la setmana en els 8.493,7 punts, i va quedar pendent de les últimes decisions de compravenda de l’últim dia de l’any per confirmar o no un tancament anual per sobre o per sota dels nivells del 2016 i comptabilitzar el nivell de les pèrdues. Fins divendres, un 0,7% setmanal de caiguda i del 15,4% l’any. Trist balanç en un context de tipus d’interès ultrabaixos i creixement econòmic destacable. El problema és que per a aquest 2019 que comença els tipus d’interès apunten a alces i aquesta millora de l’economia mostra símptomes de debilitat, segons el BCE, fet que la desconfiança es manté.

Les incerteses van dominar l’esdevenir de la borsa espanyola l’últim any. Les baixes expectatives de creixement, l’alentiment econòmic i les previsibles pujades de tipus per part del BCE llasten les expectatives borsàries per a aquest 2019. Però també és cert que els preus són baixos, asseguren la majoria dels analistes, la qual cosa beneficia les inversions a llarg termini almenys en teoria. 

Per als analistes del BBVA, les perspectives de creixement del PIB per al 2019 no haurien d’enfosquir els escassos indicis d’optimisme. Però admeten també que "els models suggereixen un risc creixent de recessió i les anàlisis qualitatives indiquen que els riscos de tendència a la baixa també estan augmentant". La pujada de tipus a Europa és una possibilitat que beneficiaria els bancs però poc les borses. 

Poques raons tenen els grans valors de l’índex selectiu per estar contents amb l’any borsari. Per a alguns analistes, la causa és l’amenaça de disrupcions a molts sectors de gran pes als índexs. Els bancs s’adapten davant de l’amenaça de les fintech; els gegants de la distribució comercial tremolen pels nous models que impulsa internet; les grans companyies energètiques proven de digerir la transició energètica; i el sector de l’automòbil trontolla davant de la implantació dels vehicles elèctrics en uns quants anys. I davant de tant canvi, escasses expectatives i massa risc, els diners més actius semblen ser cada vegada més esquius amb els mercats de renda variable.

En opinió de José Antonio Cortés, director general de GVC Gaesco Pensiones, els factors que han pertorbat els mercats són bàsicament cinc: Les negociacions comercials entre la Xina i els EUA i el proteccionisme; l’alça dels populismes a Europa; el canvi en les polítiques monetàries del BCE i de la Fed (amb pujades de tipus), l’auge dels nous negocis globals; i la implantació de noves tecnologies en sectors clau com l’automòbil. Per a Cortés, no obstant, "el nivell de risc raonable és molt menor que el que es podria associar al nivell d’incertesa que estan ocasionant en els mercats".

Els vents que arriben dels EUA tampoc animen a l’optimisme tot i que s’intenti treure ferro als arguments més catastrofistes. Joachim Fels, assessor econòmic Global de la gestora Pimco, calcula que "la probabilitat que els EUA entrin en recessió en els pròxims 12 mesos és del 30%". Aquest percentatge és per a aquest expert un indicador que la situació "és més taronja que vermella" i que el cicle de creixement no pot donar-se per acabat encara.

Els analistes més involucrats amb la compravenda diària de valors insisteixen a recordar que la borsa està barata. L’informe sobre el balanç anual de BME corrobora aquesta idea. "Ha influït negativament en el mercat espanyol d’accions el fort pes del sector bancari, l’índex del qual ha caigut més del 22%, en línia amb els valors financers a tot el món. Per contra, altres subsectors més relacionats amb la investigació i les noves tecnologies com la Indústria Química (27,9%), Energies Renovables (15,3%), Aeroespacial (13,9%) i Electrònica i 'software' (4,3%) han evolucionat de forma positiva, però la seva ponderació en l’Ibex 35 és menor".

Notícies relacionades

Santacreu: "No podem tenir una Administració tan dificultosa"

La Caixa aspira a arribar a una «participació rellevant» a Puig

La dada del PER (la ràtio preu-benefici) recolza l’afirmació que la borsa està barata, ja que a l’octubre se situava un 20% per sota de la mitjana dels últims 31 anys (12,7 vegades davant 15,8), d’acord amb les dades de l’MSCI recollits a l’'Informe de Mercado 2018' de BME. És a dir, es paga un 20% menys pels beneficis de les companyies del que històricament s’ha pagat. El mateix informe apunta que el valor comptable era un 31% inferior al de la mitjana (1,2 vegades davant 1,8). La caiguda d’aquesta ràtio pot deure’s a dos motius: un descens de preus o un increment del valor comptable de les empreses. En aquest cas, els fonamentals encara no s’han modificat, per la qual cosa es deu a la caiguda del preu. El problema és que en gran manera aquesta ràtio reflecteix també la menor demanda d’accions per la fugida dels inversors a un altre tipus d’actius, des de criptomonedes fins a la inversió directa en noves firmes tecnològiques o un altre tipus d’emprenedories. 

Una dada que no corrobora aquestes tesis és que la caiguda del PER no es produeix en general als EUA. A Wall Street, el PER actual se situa en 20,9 vegades, lleugerament per sobre del seu valor mitjà, mentre que el valor comptable és de 3,2 vegades davant la mitjana de 2,88, segons BME.