Propietat intel·lectual
¿Pot el sabor d'un aliment ser una obra protegida?
El Tribunal de Justícia de la UE sentencia que no pot ser qualificat d'obra i beneficiar-se de la protecció de drets d'autor
heksnkaas total range hr
¿El sabor d’un aliment pot estar protegit per drets d’autor? La pregunta la va rebre fa uns mesos el Tribunal de Justícia de la Unió Europea arran del litigi que enfronta als tribunals holandesos dues societats que fabriquen formatge per untar. I, d’acord amb la sentència que ha publicat avui la cort europea, la resposta és negativa. El sabor d’un aliment no pot ser qualificat d’"obra" i, per tant, no pot tenir la protecció del dret d’autor.
El cas es refereix al Heksenkaas i al Witte Wievenkaas. El primer és un formatge per untar a base de nata fresca i fines herbes que va ser creat el 2007 per un comerciant neerlandès de verdures i productes frescos. Els drets de propietat intel·lectual del producte van ser traspassats a l’empresa holandesa Levola, que els va adquirir mitjançant cessió del comerciant. Mentrestant, des del 2014, l’empresa holandesa Smilde fabrica un producte denominat Witte Wievenkaas per a una cadena de supermercats holandesos.
Al considerar que la producció i venda del Witte Wievenkaas vulnerava els seus drets d’autor sobre el sabor del Heksenkaas, Levola va decidir sol·licitar davant dels tribunals holandesos que ordenessin a Smilde que deixés de produir i vendre el seu formatge. L’empresa sol·licitadora va al·legar que el sabor del seu Heksenkaas és una obra protegida per dret d’autor i que el sabor del formatge que va començar a fabricar-se el 2014 era una reproducció.
Qualificació d’‘obra’
La cort d’apel·lacions holandesa va decidir interrogar el Tribunal de la UE que ha sentenciat en contra. Segons els jutges europeus, per obtenir protecció de drets d’autor, el sabor d’un aliment hauria de ser qualificat d’‘obra’. Això implica que l’objecte sigui una creació intel·lectual original i exigeix una expressió d’aquesta creació intel·lectual original. La protecció del dret d’autor inclou les expressions, però no les idees, els procediments, els mètodes d’operació o conceptes matemàtics per si mateix.
Per tant, subratllen els jutges, "el concepte d’obra contemplat en la directiva implica necessàriament una expressió de l’objecte de la protecció d’acord amb el dret d’autor que l’identifiqui amb prou precisió i objectivitat". No obstant, "no és possible identificar de manera precisa i objectiva el sabor d’un aliment". A diferència, prossegueix la sentència, d’una obra literària, pictòrica, cinematogràfica o musical, que és una expressió precisa i objectiva, "la identificació del sabor d’un aliment es basa essencialment en sensacions i experiències gustatives que són subjectives i variables, ja que depenen, en particular, de factors relacionats amb la persona que tasta el producte en qüestió, la seva edat, les seves preferències alimentàries i els seus hàbits de consum, així com de l’entorn i del context en què té lloc la degustació del producte".
A més, en la fase actual de desenvolupament científic, els recursos tècnics disponibles no permeten identificar el sabor d’un aliment d’una manera precisa i objectiva que permeti distingir-lo del sabor d’altres productes de la mateixa naturalesa. Per això, "el sabor d’un aliment no pot ser qualificat d’obra" i tenir la protecció del dret d’autor.
