El BCE confirma un debilitament de l'economia més elevat de l'esperat

El president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, ha admès aquest dijous que les últimes dades econòmiques de la zona euro han resultat ser “més febles de l’esperat”. Un fre de la recuperació que, ha matisat, “no és suficient en aquest moment” com perquè la institució canviï de plans ara per ara. “Estem parlant d’un impuls més feble, no d’una recessió”, ha argumentat després de confirmar que els tipus seguiran en mínims històrics almenys fins a l’estiu que ve i que les compres de deute acabaran al tancament de l’any si no hi ha novetats que ho impedeixin.

Després de la reunió periòdica del consell de govern del BCE, el seu màxim dirigent ha assegurat que aquesta debilitat més significativa de l’economia es deu a factors específics de certs països (com la pitjor evolució dels fabricants de cotxes a Alemanya) i a la caiguda de les exportacions pel menor comerç mundial motivat per causes com el conflicte aranzelari entre els Estats Units i la Xina. L’expansió, ha argumentat, està tornant a alinear-se amb el creixement potencial, després d’estar per sobre el 2017, i és “difícil” saber quins d’aquests factors són permanents i quins transitoris, quins impacten només a països concrets i quins a la zona euro, així com el seu efecte en el consum i la inversió. 

El banc central continua veient “equilibrats” els riscos que es produeixi un creixement més alt o més baix de l’esperat. Però ha admès que, “alhora, les incerteses relacionades amb el proteccionisme, les vulnerabilitats en mercats emergents i la volatilitat al mercat financer continuen sent prominents”. Per això, ha citat a esperar fins a la seva reunió del 13 de desembre, en què es presentaran les seves noves previsions econòmiques per a la zona euro. “No hem discutit que és el pròxim que farem. Creiem que tenim encara prou eines a la caixa per a les diferents contingències (que es poguessin produir)”, ha afirmat el president. 

Itàlia en qüestió

Draghi també ha hagut de respondre diverses preguntes sobre el conflicte entre el seu país, Itàlia, i la Comissió Europea, que ha rebutjat el projecte de pressupostos del Govern transalpí. El banquer central ha assegurat que, a títol personal, confia que les dues parts arribin a un acord i ha revelat que el vicepresident de l’Executiu comunitari, Valdis Dombrovskis, ha assegurat en el consell de govern que la seva institució “ha de fer complir les regles fiscals però també busca el diàleg”.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

El president del BCE ha destacat que la pujada dels tipus del deute italià està provocant un encariment del finançament de les empreses i famílies del país, tot i que encara “moderat”, i pot afectar el capital dels seus bancs. A més, ha apuntat que la seva situació en part explica també la pujada que s’està començant a produir en els tipus que es paguen en altres països (com Espanya i Portugal), tot i que de forma “no material i limitada”.

En aquest sentit, també ha apuntat que el BCE no allargarà el programa de compra de deute per Itàlia (“No és una mesura específica dissenyada per a cap país”) i ha recordat que si la qualificació del deute del país cau per sobre de cert nivell, els seus bons no podran ser presentats al banc central com a garantia per obtenir liquiditat (“És el que marca la regla, no especularia més”). La seva institució, ha afegit, té un programa que li permet comprar deute de països concrets, però sempre sotmès al fet que aquest país faci ajustaments i reformes i que el consell de govern consideri que no perjudica la política monetària del conjunt de la zona euro.