Anar al contingut

Alt Tribunal

El jutge Díez-Picazo coneixia la revisió de l'impost d'hipoteques quan va firmar l'admissió del recurs

El president de la sala tercera del Suprem coneixia la modificació de la taxa d'actes jurídics documentats des del gener i es va assabentar de la decisió per la premsa

El Periódico / Agencias

El president de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem, Luis María Díez-Picazo, firma la interlocutòria d’admissió a tràmit del recurs impulsat per l’Ajuntament de Rivas Vaciamadrid (Madrid) que va donar lloc a la sentència que canvia la jurisprudència existent fins a l’actualitat sobre l’impost d’actes jurídics documentats, conegut com l’impost sobre les hipoteques. La resolució té data del 15 de gener passat, per això des d’aquesta data el president coneixia que el tribunal estava revisant aquest assumpte.

La dada és important per poder conèixer què ha passat a la seu de l’alt tribunal perquè, l’endemà de conèixer-se la sentència que atribueix a les entitats bancàries el pagament del tribut, Díez-Picazo fes pública una nota informant que el pròxim recurs sobre aquesta matèria serà elevat al ple de la sala, de 31 magistrats, atesa la repercussió social de la primera sentència, i advertint que la nova jurisprudència pot ser revocada.

Fonts de l’alt tribunal van assenyalar divendres passat que el mateix Díez-Picazo es va assabentar per la premsa de la decisió de la secció sobre aquest afer, i que, atesa la transcendència de la decisió, va decidir que el cas següent fos resolt en ple perquè el validessin 31 magistrats en comptes dels sis de la primera sentència. No obstant, i segons la interlocutòria d’admissió, des del gener sabia que l’assumpte estava pendent i malgrat això no va ser portat al ple de la sala.

Altres fonts consultades recorden la polèmica que va suscitar el 2015 la designació d’aquest catedràtic, que va entrar en l’alt tribunal com a jurista de prestigi reconegut, ja que el seu nomenament va trencar un regla no escrita per la qual s’hauria d’haver donat continuïtat a la presidència pel llavors magistrat de la sala contenciosa administrativa José Manuel Sieira.

El nomenament va ser tan contestat des de sectors progressistes de la magistratura que un grup va dirigir un informe sobre el mateix a la relatora especial sobre la independència de magistrats i advocats de l’ONU, que denunciava l’existència de pressions dirigides a propiciar-lo.

En aquest document es van criticar les "contínues" ingerències del poder executiu en el judicial, que segons el parer dels denunciants estaven "erosionant el principi de separació de poders".

El ple del CGPJ va elegir Díez-Picazo com a president de la sala contenciosa administrativa amb dotze vots a favor i nou que van recollir altres candidats. L’elecció es va dur a terme enmig de rumors que apuntaven que els vocals de l’òrgan de govern dels jutges podien haver sigut pressionats per no renovar en el càrrec el fins aleshores president Sieira.