¿Recuperació?

La sortida de joves catalans a l'estranger no cessa malgrat el creixement

Un informe d'Avalot, la secció juvenil d'UGT, assenyala que hi ha 76.658 persones vivint fora de Catalunya, més del doble que el 2009

2
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto

El flux de joves que decideixen anar a guanyar-se la vida fora de Catalunya no cessa malgrat el creixement econòmic. El primer trimestre del 2018, els catalans entre 15 i 34 anys residents a l’estranger sumaven 76.658 persones, una xifra més de dues vegades superior a l’existent en els inicis de la crisi, quan el 2009, les últimes dades disponibles, era de 35.550 persones. Així ho constata un informe presentat aquest dijous per Avalot, la secció juvenil d’UGT Catalunya.

El ritme a què la societat catalana perd la seva saba nova disminueix, però no frena. El 2018 hi ha el 6,6% més de joves fora de Catalunya que el 2017, quan hi va haver el 7,3% més que l’any anterior. La intensitat amb què els més joves fan les maletes relleva les xifres de creixement més intenses. El nombre de migrants entre els 15 i els 29 anys ha augmentat el 8,3% aquest últim any, fins a les 57.207 persones. Una xifra 2,4 vegades superior a la que hi havia el 2009, quan el nombre de joves menors de 30 anys era de 24.099.

La pèrdua dels braços i ments més joves dispara els números i amenaça l’equilibri demogràfic de la futura societat catalana. La natalitat no aconsegueix compensar ni explicar les deficiències del mercat laboral. El 2009 hi havia a Catalunya 1.970.500 joves d’entre 15 i 34 anys, segons dades de l’INE; per tant, el nombre de residents a l’estranger representava l’1,4%. Actualment el nombre de joves ha baixat 1.508.300, i els migrants representen el 4% del total.

L’alta temporalitat i parcialitat als contractes, els sous baixos, l’atur o la sobrequalificació són els alguns dels motius que la portaveu d’Avalot, Elena Ferrero, ha assenyalat en la presentació de l’informe. “Les dades mostren que els joves no podem desenvolupar el nostre projecte de vida a la nostra pròpia casa”, ha denunciat Ferrero. Per pal·liar la situació, la portaveu d’Avalot ha instat patronals i administracions a millorar la vinculació entre formació i ocupació, així com a implementar polítiques de reconversió industrial i ocupació enfocades als més joves.

Girona, allà on els joves més migren

Les dades mostren que els joves de Girona són, en proporció, els que més tendeixen a buscar-se la vida fora de casa. Entre el 2009 i el 2018 el flux de migrants gironins entre 15 i 34 anys ha augmentat el 183% i la seva destinació predilecta és França, on actualment resideixen 1322 persones nascudes en aquesta província.

El país gal també és la via migratòria més escollida entre els tarragonins, on viuen actualment 860 persones. Els joves nascuts a Tarragona que actualment resideixen a l’estranger són els segons que més han augmentat, concretament el 124,3%.

Notícies relacionades

Els joves barcelonins dirigeixen la mirada bastant més lluny que els seus homònims de la resta de províncies, ja que la gran majoria de residents a l’estranger nascuts en aquesta província viuen en l’altre costat de l’Atlàntic, a l’Argentina. La pèrdua de novells ha sigut a la província de la capital catalana del  117,2%.

Si els de Girona eren els que més tendien a travessar la frontera, els de Lleida són els menys migrants, han augmentat el seu número des del 2009 en el 45%, i són els que marxen més a prop: Andorra és la seva destinació més escollida i on resideixen 1147 ilerdencs.  

Temes:

Catalunya Joves