L'ocupació bat un rècord amb 469.000 nous llocs de treball i l'atur cau en 306.000 persones

Després d’un decebedor començament d’any pel que fa a ocupació, el mercat laboral ha aconseguit remuntar en aquest segon trimestre. Ho ha fet marcant un nou rècord amb la creació de 469.900 nous llocs de treball, l’increment trimestral més gran de la base històrica de l’Enquesta de Població Activa (EPA), elaborada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). 

Gràcies al sector serveis, animat pel bon temps, i sense l’ajuda de Setmana Santa –ja que aquest any va ser al març– el nombre totald’ocupats ha assolit els 19.344.100, el seu nivell més gran des del quart trimestre del 2008. Per edat, l’increment de l’ocupació aquest trimestre també ha sigut general, tot i que especialment ha beneficiat el grup d’edat de 55 anys i més anys, amb 93.700 d’ocupats més.

També ha experimentat millora l’atur, l’altra cara del mercat laboral. L’atur ha caigut en 306.000 persones entre els mesos d’abril i juny, la qual cosa suposa un 8% menys que en el trimestre anterior, fins a situar-se en 3.490.100 aturats totals. Tot i que aquesta baixada no ha aconseguit superar el descens rècord que es va experimentar en el mateix període del 2017 (-340.700 aturats), sí que ha millorat respecte als segons trimestres del 2015 i el 2016, quan l’atur va retrocedir en 295.600 i 216.700 persones, respectivament.

La creació d’ocupació i la retallada de l’atur han contribuït al fet que la taxa d’atur hagi baixat fins al 15,28%, la menor en gairebé una dècada i prop d’1,5 punts menys respecte al trimestre anterior. La taxa d’atur masculina assoleix el 13,72%, mentre que la femenina se situa en el 17,08%. D’altra banda, l’efecte desànim no ha pogut amb els aturats i la taxa d’activitat ha pujat fins al 58,8%, gairebé 3 dècimes més, després d’augmentar el nombre d’actius en 163.900 persones fins als 22.834.200 entre l’abril i el juny (+0,7%). 

Aquesta acceleració de l’ocupació ha tingut la seva repercussió a les llars espanyoles. Els que tenen tots els seus membres actius a l’atur han disminuït aquest trimestre en 128.700 persones, fins a un total de 1.113.100, i els que tots els seus membres són actius i hi són ocupats han augmentat en 242.000, situant-se en els 10.411.700 persones.

L’ocupació ha augmentat d’abril a juny en 12.100 treballadors en el sector públic i en 457.800 en el privat. Del total de 3.117.800 treballadors registrats en l’àmbit públic, el 14% (440.100) han sigut interins, dels quals 95.800 ho són per circumstàncies de la producció i 344.300, per cobrir l’absència d’un treballador. Es tracta de la xifra "més alta de la història de precarietat", segons ha comunicat la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF).

Temporalitat i parcialitat

El punt negre, una vegada més, rau en la qualitat de l’ocupació creada. La meitat dels nous ocupats han firmat un contracte temporal, concretament 233.700, enfront dels 231.400 que n’han tingut un d’indefinit, així la taxa de temporalitat augmenta 69 centèsimes, fins al 26,80%. No obstant, la tendència de l’últim any reflecteix una millora del treball indefinit: en els últims dotze mesos s’han creat 416.200 llocs de treball estables i 150.800 de temporals. 

També ha crescut la proporció d’assalariats que treballen a temps parcial i ja representen el 15% del total. Tot i així, l’ocupació a temps complet ha crescut en 384.000 persones, mentre que el parcial ho ha fet en 85.400 aquest segon trimestre de l’any. 

L’impuls del mercat laboral ha tingut molt a veure amb l’estrebada del sector serveis, en el qual el nombre d’ocupats ha crescut en 371.400, és a dir, el 79% del total de la feina creada. L’ha seguit la construcció, que ha sumat 63.400 treballadors; i la indústria, amb 46.400 més. Al contrari, l’ocupació s’ha retallat en 11.300 persones en el sector de l’agricultura. 

Els sindicats han posat èmfasi en la precarietat de la nova ocupació creada. LaUGT ha destacat que “la taxa de temporalitat ascendeix de nou fins a valors màxims del 26,8% dels assalariats” i el percentatge de parcialitat involuntària “se situa en el 54,2%”. Per la seva banda, CCOO ha considerat “necessari” que el Govern dugui a terme “un gir” cap a una política econòmica que fomenti “el canvi estructural de l’aparell productiu”. L’objectiu, han comentat, ha de ser treure l’economia espanyola del seu patró tradicional de creixement de “baix valor afegit”, sense indústria, ocupació inestable i salaris baixos.

Si bé la Cambra de Comerç d’Espanya s’ha mostrat optimista respecte a la marxa futura del mercat laboral –preveu que la taxa d’atur baixarà a final d’any al 14,5% i es crearan 450.000 llocs de treball el 2018– considera que les qüestions laborals han de configurar una de les prioritats a l’agenda política per retallar una taxa d’atur que “duplica la registrada a la Unió Europea”.

Per la seva banda, en la presentació de les dades de l’EPA, la Secretària d’Estat d’Economia i Suport a l’Empresa, Ana de la Cueva, ha afirmat que els resultats “confirmen la recuperació del mercat laboral”, però ha reconegut que aquestes xifres “no han de desemmascarar les deficiències”.En aquest sentit, ha citat la parcialitat no desitjada, la temporalitat, la bretxa entre gèneres i la perpetuació dels aturats de llarga durada. 

Catalunya, líder d’ocupació l’últim any

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Totes les comunitats autònomes han registrat increments en l’ocupació durant aquest segon trimestre. Destaquen especialment la pujada de les Balears (85.400 d’ocupats més), Andalusia (64.700) i Catalunya (57.200). Precisament, Catalunya ha liderat la creació d’ocupació l’últim any, amb 89.900 ocupats més, seguida per la Comunitat de Madrid (85.200 d’ocupats més) i el País Valencià (84.900). En canvi, al Principat d’Astúries, l’ocupació s’ha reduït en 6.700 persones en els últims dotze mesos.

L’atur també ha caigut en gairebé totes les comunitats, amb especial incidència a Andalusia (-65.400 aturats), la Comunitat de Madrid (-45.900) i el País Valencià (-32.600). Una tendència similar s’ha experimentat l’últim any, durant el qual Andalusia (-89.900), el País Valencià (-71.400) i Catalunya (-65.500) han liderat les retallades de l’atur.