La reducció del col·lectiu ni-ni espanyol s'estanca

La taxa d’abandonament escolar primerenc a Espanya, que s’ha reduït des del 31,7% el 2008 al 18,3% el 2017, ha contribuït que descendeixi el nombre de joves que ni estudien ni treballen. Malgrat això, després de 19 trimestres consecutius de reducció, el nombre dels denominats ‘ni-ni’ amb prou feines ha baixat un 0,03% l’últim any i l’abandonament escolar segueix a 7,7 punts percentuals de la mitjana de la UE (10,6%). També està lluny de l’objectiu de la Unió Europea per al 2020, que estableix que la taxa s’hauria de situar per sota del 10%. Segons les últimes dades d’Eurostat, el 17% dels joves espanyols són ni-nis, és a dir, gairebé un de cada cinc. 

Aquest fre en la reducció del nombre de ni-nis ha sigut motivat, en gran part, per l’increment dels joves que ni estudien ni treballen però que tampoc busquen feina (+3,6% interanual) i el dels homes més joves, d’entre 16 i 19 anys (+2%), així com per la pujada d’aquest col·lectiu en persones de nacionalitat estrangera (+1,5%).

Segons un informe presentat aquest dimecres per l’agència de treball temporal Asempleo, la coincidència temporal entre l’abandonament educatiu primerenc i del col·lectiu ni-ni no és casual. La reducció de tots dos té lloc, precisament, en un context de baixada de l’atur juvenil i en el qual les probabilitats per accedir a l’ocupació són més grans. Una prova és que la taxa d’atur juvenil va tancar el 2017 en un 38,6%, 16,9 punts percentuals per sota del màxim assolit el 2013, tot i que més de 20 punts per sobre de la xifra que representava el 2007, abans que esclatés la crisi econòmica.

Contracte temporal i sector serveis

Així, la incorporació dels joves al mercat laboral és “fonamental”, segons Asempleo, per corregir-ne els desequilibris. Malgrat això, el primer trimestre de l’any només el 0,4% dels joves va firmar un contracte indefinit a l’accedir al mercat laboral, davant el 9,4% que ho va fer amb un contracte temporal. El 37% d’aquestes noves incorporacions durant el primer període de l’any es van produir en els sectors del comerç, la reparació i l’hostaleria. No obstant, ja s’observa un alentiment en aquestes àrees, que deixen pas a la indústria i els serveis professionals, en els quals el 10% i el 7% dels joves, respectivament, accedeixen a la seva primera ocupació. 

Notícies relacionades

El sector de l’oli d’oliva valora abaixar preus al setembre

Carrefour aixeca el veto a les bosses de patates Lay’s i Ruffles

Com explica Asempleo, la reorientació del mercat laboral cap a sectors alternatius “permetria corregir desequilibris entre el nivell formatiu i el tipus d’ocupació” dels joves, i reduir la sobrequalificació. De fet, 63% dels joves que van accedir a la seva primera feina el primer trimestre del 2018 posseïen una formació mitjana, mentre que el 62% de les ocupacions que van exercir requerien habilitats bàsiques. 

Per comunitats autònomes, Catalunya va ser la segona amb més proporció de ni-ni (9,7%), només darrere d’Andalusia (16,6%) i seguida de la Comunitat de Madrid (5,4%) i la Comunitat Valenciana (8%). Al costat oposat hi ha Cantàbria (on no n’hi ha, i Aragó (2,1%), on la probabilitat que aquest col·lectiu trobi la seva primera feina ha caigut en 6,9 i 11,9 punts percentuals, respectivament, l’últim any.