Madrilenys i barcelonins suporten la pressió fiscal local més gran

Madrid i Barcelona són els ajuntaments amb més ingressos tributaris per habitant. A la capital que presideix Manuela Carmena, la recaptació mitjana per habitant prevista el 2018 és de 744,2 euros; mentre que a la que governa Ada Colau la xifra és de 655 euros per habitant. En els dos casos, la dada se situa per sobre de la mitjana de 507,6 euros del conjunt de les capitals de província del país, segons l’estudi ‘Panorama de la Fiscalitat Local 2018’ que ha presentat aquest dimarts el Registre d’Economistes Assessors Fiscals (Reaf), del Consell General d’Economistes.

La recaptació més gran per habitant no es deu, necessàriament, a l’existència de tipus fiscals més elevats en aquestes capitals. Les bases imposables més elevades que, amb caràcter general, hi ha a les dues principals capitals del país -–per l’elevada valoració dels immobles i una activitat econòmica més important– condiciona en gran manera la recaptació més gran d’aquestes ciutats, segons ha advertit el president del Consell d’Economistes, Valentí Pich.

El 65% del finançament local prové d’impostos (la resta, de transferències i un altre de tipus d’ingrés), un percentatge que denota l’elevada autonomia fiscal de les corporacions, segons el secretari tècnic del Reaf, Luis del Amo.

Capitals de província

El laboriós informe presentat pel Reaf, coordinat per l’economista María José Portillo, inclou el panorama dels diferents impostos locals detallats a cada una de les capitals de província del país

Per sota de la recaptació fiscal mitjana per habitant se situen ajuntaments com Màlaga (417 euros), Sevilla (416,6), València (418,1 euros) i Saragossa (450,7 euros), entre les capitals de més de 500.000 habitants.

Entre les capitals de menys de 75.000 habitants, Sòria ingressa una mitjana de 481,7 euros per habitant a través d’impostos, mentre que a Terol la xifra baixa a 371,2 euros de mitjana, segons les dades obtingudes pel Reaf a partir dels pressupostos locals del 2018. 

Tarragona, l’IBI més elevat

L’impost sobre béns immobles (IBI) aporta el 28% dels ingressos municipals. Entre les capitals, el tipus més baix d’aquest impost es localitza a Toledo (0,446% sobre el valor cadastral) i el més elevat, a Tarragona (0,953%)

L’impost sobre activitats econòmiques (IAE) més elevat es localitza en capitals com Barcelona, Madrid, Saragossa i Cuenca

Notícies relacionades

El món empresarial català conté la respiració davant el final de l’opa

¿La vaga del 15 d’octubre per Palestina segueix endavant després de l’acord de pau? Sí, i aquests són els serveis mínims

En relació amb l’impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM), les diferències entre les capitals no semblen molt elevades, si bé el Reaf constata l’existència de petits municipis (fora de l’objectiu d’aquest estudi) amb ínfims tipus d’aquest impost que actuen com a "paradís fiscal" per a la domiciliació d’empreses amb una flota abundant de vehicles

Respecte a l’impost sobre plusvàlues urbanes, els autors de l’informe subratllen el fet que les capitals de província han continuat pressupostant elevades quantitats de recaptació per aquest impost, malgrat la sentència que el tribut espera una reforma després de la sentència del Constitucional que va anul·lar part de la seva llei reguladora.