política tributària

Les autonomies escullen successions per competir per la rebaixa fiscal

L'impost sobre les herències es perfila com un tema estrella de cara a les pròximes eleccions

Els experts advoquen per fixar uns mínims per evitar la definitiva desaparició del tribut

3
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez

No és el mateix heretar a Aragó o Astúries que a Andalusia, Canàries o Madrid. Un fill que, per exemple, hereti 800.000 euros del seu pare resident a Astúries haurà de tributar aquest any 103.135 euros. El pagament quedaria reduït a 9.800 euros si el pare tingués la seva residència a Catalunya; a 1.586 euros, a Madrid; i a zero euros, a Andalusia, segons alguns dels exemples de l’informe Panorama de fiscalitat autonòmica i foral que cada any publica el Registre d’Economistes Assessors Fiscals (REAF). 

Conscient d’aquest abisme, el fill d’un jubilat asturià va optar per empadronar el seu pare al seu propi domicili madrileny. Quan el progenitor va morir, l’hereu va aconseguir un considerable estalvi fiscal. No comptava amb les comprovacions de la hisenda autonòmica asturiana, que després de recopilar dades sobre el consultori mèdic habitual del finat, l’ús de caixers automàtics i la subscripció del seu diari va obtenir ràpides evidències que durant els cinc anys previs al seu decés l’home havia conservat la seva residència habitual a Oviedo. Aquest cas, pendent de resolució, que relata un assessor fiscal, il·lustra algunes de les conseqüències de la competència fiscal a la baixa en l’impost de successions en què s’han ambrancat les comunitats.

Últims moviments 

Els últims a sumar-se a aquesta tendència han sigut els governs socialistes d’Andalusia i Extremadura. Fruit del seu pacte d’investidura amb Ciutadans, la presidenta andalusa, Susana Díaz, ha posat en marxa el 2018 un mínim exempt de tributació d’un milió que, en la pràctica, deixa lliures d’impostos la mjoria dels béns heretats pels familiars més directes (cònjuge, ascendents i descendents). Els governs de Múrcia (PP), Castella i Lleó (PP) i Cantàbria (PRC) també s’han incorporat aquest any a la competició a la baixa que al seu dia va liderar Madrid (PP). Igualment, hi ha introduït canvis Astúries (PSOE), sense aconseguir, però, evitar que continuï figurant com la segona comunitat que més grava les herències, només darrere d’Aragó (PSOE). 

L’informe elaborat per l’òrgan especialitzat en fiscalitat del Consell General d’Economistes d’Espanya posa de manifest que «la competència fiscal entre comunitats autònomes és dispar». Mentre que en el cas de l’IRPF no hi ha una tendència definida a l’alça o a la baixa, en successions i donacions la competència és clarament a la baixa. En sentit contrari, la tendència és a l’alça en l’impost sobre transmissions patrimonials, que grava la compra de vivendes de segona mà. 

La carrera fiscal a la baixa en l’impost de successions ha reduït la seva recaptació total el 13% des del 2008 fins a deixar-la en 2.423 milions el 2016. «La caiguda serà més abrupta quan s’hi incorporin les dades del 2018, amb els canvis a Andalusia i Extremadura», anticipa Luis del Amo, secretari tècnic del REAF. 

Debat electoral

Notícies relacionades

Amb raó o sense, la idea que subjau entre els que propugnen una carrera a la baixa en successions és que es tracta d’un impost injust que grava les classes mitjanes, mentre que els rics troben la manera d’esquivar-lo. Aquest tipus de convicció ha portat el líder de Ciutadans, Albert Rivera, a proclamar que aquest tribut «és un impost obsolet que s’ha de suprimir». Des de la formació taronja, el seu responsable de política fiscal, Francisco de la Torre, matisa que, en el fons, el que propugna Cs és «una harmonització a la baixa de l’impost», prenent com a referència el model d’Andalusia i respectant les bonificacions addicionals existents en altres comunitats autònomes, «de manera que la classe mitjana deixi de tributar per les herències».

Els experts que el juliol passat van entregar al Govern un llibre blanc per a la reforma del finançament autonòmic advoquen per «introduir uns nivells mínims de tributació que impedeixin que una possible espiral de competència a la baixa acabi amb la pràctica desaparició d’aquest tribut», al qual atribueixen una gran capacitat de «redistribució» de la riquesa. De la Torre anticipa que si aquest any no s’aconsegueix pactar una reforma del model de finançament autonòmic, amb un criteri per als impostos cedits, el futur de l’impost de successions «es convertirà en tema estrella» en les eleccions autonòmiques del 2019.