El FROB veu possible tornar a endarrerir la privatització de Bankia

L’Estat té fins al final del 2019 per vendre el seu 60,63% de Bankia. Però es tracta d’un termini autoimposat per Espanya, no decretat per Europa, que el Govern ja va endarrerir el 2016 respecte al límit inicial de finals del 2017 fixat el 2012. La raó esgrimida llavors era que malvendre l’entitat perjudicaria la recuperació d’ajudes (24.069 milions d’euros), un argument que podria tornar a esgrimir-se en el futur. «És una bona possibilitat tenir l’opció que el Govern l’ampliï», va sostenir ahir Jaime Ponce, president del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).

MAXIMITZAR LA RECUPERACIÓ

El màxim responsable de l’organisme dependent del Ministeri d’Economia va matisar que és «prematur dir que sigui necessari» aquest retard i va assegurar que el FROB treballa per complir el «mandat legal» de privatitzar Bankia en menys de dos anys. «Però hem d’equilibrar-lo amb una voluntat de maximitzar la recuperació», va afegir deixant una porta oberta.

    

El problema de fons és que els inversors no compren accions del banc al mercat i ofereixen preus baixos quan l’Estat posa a la venda algun paquet perquè saben que l’Executiu està obligat a vendre. Com més s’acosti la data límit, el normal és que els preus siguin més baixos.

    

L’altre gran debat que pesa sobre la privatització de Bankia és la millor forma d’afrontar-la. Fins ara el Govern ha venut dos paquets d’accions del 7% el 2014 i el 2017. Els gestors de l’entitat creuen que ha arribat el moment de vendre un paquet més gran i ampliar així la base d’inversors potencials (alguns tenen vetat comprar si el percentatge de títols que cotitza lliurement al mercat està per sota d’un determinat llindar). Fonts del mercat estimen que l’Estat hauria de col·locar entre el 20% i el 30% per aconseguir-lo.

INCONVENIENTS

Ponce va admetre l’argument dels executius del banc, però amb matisos. Així, va advertir que «molt volum també té un cost en el preu», i per tant en la recuperació d’ajudes. A més, va destacar que una operació així no es podria fer com les anteriors mitjançant una col·locació accelerada en una nit, cosa que també presenta inconvenients: «Pot generar una mica més de demanda, però també té més risc de mercat perquè té oberta la comercialització durant una setmana».

    

L’alt funcionari, així, no va descartar la via per la qual advoca Bankia, però no va mostrar entusiasme: «És menys freqüent a nivell de Governs, però és una alternativa que existeix». Davant d’això, va destacar que el mecanisme seguit fins ara és l’utilitzat –«crec que sense excepcions»– en la resta de països amb bancs nacionalitzats.

    

També va destacar una altra possible fórmula: «anar venent per degoteig» (petits paquets d’accions) directament a borsa. Però aquesta via haurà d’esperar, perquè «amb poca liquiditat no es pot fer».

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

    

«Sense haver pres cap decisió, estudiem totes les opcions», va afegir. La fórmula que menys li agrada, amb tot, va semblar ser la de vendre Bankia a un altre banc. És «tècnicament possible» i s’estudiaria si hi ha una oferta (el BBVA ha negat els rumors sobre el seu interès), però casa malament amb la «concurrència» (l’oportunitat que licitin molts interessats) que vol el FROB.