càrrega polèmica

El Castor desapareix del rebut de gas

Els usuaris no notaran un efecte immediat en el rebut, si bé es reduirà el dèficit del conjunt del sistema

Energia i CNMC han de decidir qui i quant reclamen als bancs per les quantitats pagades des del 2016

3
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Les companyies de gas deixaran de recaptar en el pròxim rebut la part que correspon a la indemnització pel magatzem Castor, invalidada pel Tribunal Constitucional en una sentència del 22 de desembre passat. Aquesta suma, uns dos euros de mitjana al llarg de 30 anys, ja no constarà com a tal en els peatges inclosos a la factura per ordre del Ministeri d’Energia, segons han confirmat fonts del sector.

Però no hi haurà avantatges per als 7,8 milions d’usuaris de gas, almenys immediats. A la factura no notaran de forma immediata cap canvi perquè, segons la llei, els peatges no es poden reduir fins a suprimir el dèficit del sistema gasista, que suma uns 1.000 milions a liquidar en 15 anys. Aquesta càrrega prové del període 2004-2014, durant el qual es va viure un boom en la construcció de cicles combinats (centrals que cremen gas) que es va veure afectat per la crisi i l’enfonsament del consum. 

En tot cas, la desaparició de la hipoteca del Castor suposarà menys càrrega per al sistema. «En la mesura en què el desfasament anual sigui cada vegada menor o que hi hagi superàvit, abans s’eliminarà el dèficit total i abans es podrà repercutir a la baixa en el rebut», segons fonts del sector. 

Tarifes

De fet, la indemnització, els interessos i els costos de manteniment de la instal·lació de l’emmagatzematge de gas ja tancada, van elevar el dèficit del conjunt del sistema, que paguen tots els usuaris. El 2015, la diferència entre els costos i la tarifa reconeguda va ser negativa en 27 milions, mentre que el 2016, una vegada inclòs el del Castor, el dèficit es va disparar fins a 90 milions, i l’any passat, fins a 120 milions. Per al 2018, Energia havia previst un superàvit de 18 milions, que encara serà més gran, gràcies a eliminar la hipoteca del magatzem a la costa del sud de Catalunya.

En el sector es considera que la supressió de la càrrega del Castor del sistema fa innecessària la retallada en la retribució de la distribució de gas que té previst introduir el Ministeri d’Energia. La decisió de suprimir la indemnització de Castor del rebut es produeix després que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) decidís paralitzar la liquidació del novembre dels 6,7 milions per aquest concepte, els drets de cobrament del qual estan en mans del Banco Santander, Bankia i CaixaBank (80,4 milions a l’any).

Això suposava que els titulars d’aquests drets de cobrament (els bancs) deixen de ser  «subjectes del sistema de liquidacions». Cada mes, la CNMC, en el paper de regulador, redistribueix els diners que recapten els distribuïdors i transportistes de gas i electricitat (activitats regulades) entre els diferents agents amb drets de cobrament.

Conflicte jurídic

La decisió de la CNMC complica la situació i genera un enorme conflicte jurídic. El ministre d’Energia, Álvaro Nadal, ja va preveure dimecres una elevada «litigiositat». Per un costat, s’haurà de decidir qui, si el Ministeri d’Energia o la CNMC, reclama als bancs les quantitats pagades per aquest concepte des del gener del 2016, que sumen més de 150 milions. I, per una altra, els bancs reclamaran els drets de cobrament que se’ls van adjudicar.

Notícies relacionades

El Banco Santander, Bankia i CaixaBank es van adjudicar una licitació convocada per l’Estat, per aportar els diners perquè Escal, la societat que explotava el Castor i de la qual l’ACS de Florentino Pérez tenia la majoria, pagués el deute que tenia pendent essencialment amb el Banc Europeu d’Inversions (BEI).

Com a conseqüència d’aquesta operació dissenyada per evitar engreixar el dèficit públic, la indemnització de 1.350 milions reconeguda per llei s’elevava a més de 4.700 milions en 30 anys, al sumar els interessos del 4,27% anual al qual tenien dret els bancs pel préstec concedit. Una hipoteca a 30 anys per als consumidors.