L'advocada del Tribunal de la Unió Europea avala l'impost a grans superfícies de Catalunya, Astúries i Aragó

L'advocada general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TUE) Juliane Kokott ha avalat aquest dijous l'impost sobre grans establiments comercials (IGEC) que imposen Catalunya, Astúries i Aragó a les grans superfícies i ha descartat que no aplicar-lo als punts minoristes suposi per a aquests una ajuda d'Estat il·legal d'acord a les normes comunitàries.

En les seves conclusions, la lletrada considera que el gravamen "sembla adequat" i "no resulta desproporcionat" per aconseguir els objectius per als quals va ser creat, això és compensar l'impacte territorial i mediambiental que ocasioni la seva instal·lació a les Comunitats Autònomes que l'apliquen.

El sistema va ser recorregut per l'Associació Nacional de Grans Empreses de Distribució (Anged) al considerar que es tracta d'una "restricció a la llibertat d'establiment" i una ajuda d'Estat "il·legal", una tesi que compta amb l'aval de la Comissió Europea, per a qui es tracta d'una taxa que concedeix un "avantatge selectiu" a certes empreses.

No obstant, l'advocada del Tribunal amb seu a Luxemburg ha considerat que l'IGEC està al servei de l'ordenació territorial i de la protecció del medi ambient, perquè amb ell els establiments cobreixen part del cost de les "externalitats negatives" que generen "de forma desproporcionada". Objectius, ha afegit, que són reconeguts pel TUE com a "causes de justificació" a una restricció de les llibertats fonamentals.

El pronunciament de l'advocada, que no és vinculant per a la sentència definitiva encara que kes decisions del TUE segueixen en la majoria la línia marcada per les conclusions, respon a una consulta prejudicial del Tribunal Suprem espanyol.

L'IGEC grava especialment els establiments comercials grans des del punt de vista de la seva superfície, basant-se en l'assumpció que aquests establiments generen més afluència de trànsit de clients i de proveïdors.

Per això la magistrada apunta que un impost que grava més a qui generen més soroll i emissions "sembla adequat" per incitar a operar comerços més petits, amb menor impacte mediambiental.

Com que les empreses més petites també són més fàcils d'integrar des del punt de vista de l'ordenació territorial, considera que aquesta circumstància s'ajusta igualment a la idea d'un repartiment raonable i just de l'espai limitat.

En el cas català, l'advocada del TUE ha indicat que "no hi ha una diferència de tracte" entre grans i petits establiments, ja que els més grans sí que estan subjectes a l'IGEC, però no resulten gravats amb l'impost per la superfície de venda que no excedeixi de 2.499 m2.

No obstant, planteja alguns "dubtes" en el cas de l'exempció concedida a Aragó als que es dediquen a la venda de mobiliari en establiments individuals, tradicionals i especialitzats.

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

El Tribunal Suprem haurà de decidir si les botigues de mobles "normals" i les botigues de mobles exemptes es troben o no en una situació comparable fàctica i jurídicament respecte dels objectius relatius a l'impacte negatiu sobre el medi ambient i a l'ordenació territorial, així com a la vinculació a la capacitat econòmica en funció de l'afluència de clients i proveïdors per metre quadrat.

Si ho estiguessin, l'exempció estaria afavorint injustificadament els venedors de mobles exempts davant les botigues de mobles "normals". Seria una norma selectiva i equivaldria a una subvenció en sentit estricte.