Els grans fons es bolquen en la compra de sòl residencial

Les 10 principals promotores immobiliàries d’Espanya  estan en disposició de posar en marxa unes 20.000 vivendes durant l’any 2018. Aquesta producció és possible gràcies a l’abundància de sòl urbà finalista que han aconseguit acumular durant l’últim any. Les grans promotores espanyoles –moltes d’aquestes, participades per fons d’inversió–, però també els propis fons estrangers, amb un nivell d’activitat gairebé frenètic, competeixen pel control dels solars en els quals es pot construir sense modificar la qualificació.

«Els inversors estrangers estan molt presents en el nou panorama immobiliari espanyol, ja sigui com a propietaris, tenidores de deute, servicers o com a promotors que inverteixen amb altres promotors locals, tant en rehabilitació com en obra nova o en el lloguer, o mitjançant la constitució de socimis», afirma Samuel Población, director de Residencial i Suelo de la consultora immobiliària CBRE. Aquesta consultora assenyala que les grans promotores que operen a Espanya tenien 8.000 milions en actius per construir a finals del 2016.

80.000 UNITATS / El sector immobiliari espera que la producció de vivenda nova el 2017 arribi a les 80.000 unitats. Encara és una xifra que està per sota dels objectius a curt termini. «Hauríem d’estar produint 150.000 vivendes, tot i que no ho aconseguirem abans de tres anys», afirma Juan Velayos, conseller delegat de Neinor Homes, una de les immobiliàries –els seus principals accionistes són fons d’inversió– que ha comprat més sòl els últims dos anys. «Per als anys 2017 i el 2018, ens fixem una inversió de 380 milions en sòl, però en el present exercici ja hem cobert la major part d’aquest pressupost», afegeix. Aquesta firma té en producció 5.000 vivendes a Espanya en aquest moment, i aspira a aconseguir un ritme de 3.500 a l’any.

Els fons Blackstone, Cerberus, Kennedy Wilson, TPG, Värde Partners i Apollo van començar a adquirir les plataformes comercials i de gestió que els bancs havien creat, els servicers, quan el sector immobiliari va començar a despuntar l’any 2013. En paral·lel, els fons estrangers Lone Star, Centerbridge, HMC, Eurostone, Aquila, Oaktree, Castlelake, Varde i Pimco estan apostant molt fort per la promoció residencial. D’aquesta manera, s’han convertit en els nous constructors de vivendes. I no es pot promoure si no es té el sòl.

El problema és que, per diferents raons, les administracions no estan produint primera matèria. «No es realitza cap requalificació, perquè sempre en pot sortir algú perjudicat», comenta Lluis Marsà, president de l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis (APCE). «No ens arrisquem a comprar sòl no finalista, que ha de ser transformat, perquè els costos de la producció se’n van a l’alça, el risc es dispara», argumenta Velayos.

Aquesta situació, no obstant, té l’avantatge que els agents del sector ajusten al màxim la producció perquè es mantingui la rendibilitat amb els nous estàndards de qualitat de la vivenda, que són més elevats que en el passat. «Un dels efectes positius de la profunda transformació del sector, amb l’entrada de nous actors, és l’augment del grau de control financer i terminis d’execució que hi està havent», comenta Población.

Notícies relacionades

Un horitzó estable per a Naturgy

BonÀrea preveu obrir 23 súpers i renovar 15 botigues més aquest any

VALOR AFEGIT / El perfil dels fons ha evolucionat ràpidament de l’oportunista al de valor afegit. «Aposten per la promoció, la rehabilitació d’immobles o, atès que els fons han percebut el potencial de construcció que existeix, passaran de mica en mica a gestionar sòls en àrees urbanes, amb l’objectiu d’obtenir retorns més importants», descriu Población.

L’enfocament d’aquestes firmes ha sigut aconseguir terrenys en zones d’alta demanda de vivendes, com Madrid, el País Basc, Barcelona i la Costa del Sol i la d’Alacant. Però durant l’any 2017 s’observa una reactivació positiva en operacions de sòls en altres grans capitals com València, Saragossa, Sevilla i Màlaga.