Molts pisos, poques vendes

Els avatars del mercat immobiliari tenen el seu propi tempo a l'Ebre. Existeix una espècie de desfasament temporal, que comporta efectes més perniciosos del que ha sigut tònica general en els últims anys en altres zones pròximes. A les Terres de l’Ebre, el ritme frenètic de la construcció es va accelerar més tard, i va esclatar la bombolla just quan el sector exhibia múscul. En l'última dècada, aquesta zona ha perdut població, i els salaris dels que han quedat s'han desplomat amb certa traïdoria extra. Aquí segueixen milers de pisos en venda sense ànimes per omplir-los ni potencial econòmic per justificar l'esbojarrat desenvolupament urbanístic del canvi de mil·lenni. Precisament quan s'havia forjat una oferta inaudita, va caure la demanda més que en altres zones. Tots coneixen el resultat d'aquesta equació. “Hi ha un excés d'oferta i una demanda molt baixa”, assenyala Manel García, responsable de la immobiliària Finques García, a Amposta.

Aquesta no és una ciutat menor. És capital de comarca, la segona en població després de Tortosa. Consultar algun portal web immobiliari per conèixer l'oferta evidencia la situació. 581 vivendes, anuncia El Idealista, que també ofereix 634 a Tortosa o gairebé 900 a l'àrea de Sant Carles de la Ràpita. Els més barats necessiten reforma, però surten per 10.000 o 12.000 euros. “Un pis d'obra nova de 80 metres quadrats a Amposta, i estem parlant ja d'una ciutat, amb serveis que no tenen localitats menors, pot tenir un preu inferior a 50.000 euros, és a dir, fins i tot per sota del preu de construcció”, apunta García. “La recuperació està trigant molt més del que esperàvem”, admet.

Llarga llista

“En els anys previs a l'explosió de la bombolla es va posar sòl, en zones com Valletes i altres, a disposició del desenvolupament urbanístic, i quan va explotar van quedar blocs sencers amb centenars de pisos buits, que ni tan sols es van posar a la venda, esperant una millor evolució del mercat”, afirma l'alcalde d'Amposta, Adam Tomàs. L'ajuntament té una xifra de pisos buits, la mateixa que té el Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, inferior a la real. Són dades del Registre de pisos buits creat per decret llei 1/2015. Aquest registre inclou els pisos d'entitats financeres i filials i grans tenidors, procedents d'execucions hipotecàries i que estan buits des de fa més de dos anys. Segons aquest registre parcial, en el conjunt de les Terres de l’Ebre hi ha 2.836 pisos buits, dels quals 420 estan a Tortosa, 447 a Amposta i 431 a Sant Carles de la Ràpita.

Notícies relacionades

Ametller entra en el sector del menjador escolar amb Saned

Borges ven a un fons el seu negoci agrícola de fruita seca

“Calculo que només a Sant Carles de la Ràpita hi pot haver 1.100 pisos en venda, i estem parlant d'una ciutat que no arriba als 15.000 habitants”, afirma Enrique Juan, responsable de Finques Ebre Mont. “Fa 10 anys que no es construeix res, però s'havia construït moltíssim just abans de l'explosió de la bombolla”, sosté. És cert que la Ràpita té les seves pròpies condicions. Les segones residències o els pisos d'ús turístic són una font extra de demanda. “D'obra nova en queda més aviat poca i actualment surt més pis del que entra, de manera que si es vol invertir s'ha de fer ràpid perquè pujaran els preus, ja portem un any de retard”, explica. 

“Les entitats bancàries van tancar els preus i els estan obrint, però amb els índexs d'atur que tenim i els salaris precaris, a veure qui compra”, lamenta Amadeo Albiol, de La Plana Immobiliària. Va obrir el seu negoci a Santa Bàrbara fa 15 anys. “Si en fa 12 ens haguessin dit amb quins preus ens estaríem movent actualment, no m'ho hauria cregut”, conclou. Té a la venda una vivenda de 200 metres per 20.000 euros.