Montoro confirma un acord amb C's per abaixar l'IRPF el 2018

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha confirmat l'existència d'un principi d'acord amb el grup parlamentari de Ciutadans per abaixar l'impost sobre la renda el 2018 a condició que el partit d'Albert Rivera doni suport al projecte de Pressupostos de l'Estat per a l'any que ve.

“El que estem negociant amb Ciutadans és una primera fase de reducció de l'impost, per a les rendes més baixes que ara tributen”, així com “augmentar determinades deduccions en la quota de l'IRPF”, ha reconegut el ministre en un dinar informatiu organitzat per l'Associació per al Progrés de la Direcció (APD).

Montoro ha donat així carta de naturalesa a l'anunci formulat instants abans pel secretari general de C's, José Manuel Villegas. “El Govern rectifica i el 2018 es podria aplicar la rebaixa de l'IRPF que exigeix Ciutadans”, havia afirmat Villegas en roda de premsa després d'haver-se reunit, al matí, amb el mateix ministre Montoro. “La rebaixa fiscal serà d'uns 2.000 milions d'euros, que és la xifra que demanàvem”, ha proclamat Villegas.

RENDES BAIXES I DEDUCCIONS

Montoro, no obstant, ha refusat confirmar la xifra. El ministre s'ha escudat en el fet que les mesures concretes de l'acord amb Ciutadans s'adoptaran al setembre, abans de la presentació del projecte de llei de Pressupostos al Congrés dels Diputats. El titular d'Hisenda ha donat a entendre que la rebaixa fiscal es podria articular al voltant de deduccions en la quota de l'impost relacionades amb la maternitat o amb la dependència. A més, per concentrar la rebaixa de l'impost en els salaris més baixos s'estudia modular la deducció per rendiments del treball. Aquesta última mesura, en la pràctica, elevaria l'actual mínim exempt de 12.000 euros per als assalariats amb menys renda.

El que sí que ha deixat clar Montoro és que “no serà una reducció general “ de l'IRPF. “Això ho deisem per quan Espanya surti del Procediment de Dèficit Excessiu” de la Unió Europea, cosa que està programada per al 2018, quan el desequilibri pressupostari se situï definitivament per sota del 3% del PIB i baixi al 2,2% del PIB, segons el que ha previst l'Executiu. El president Rajoy deixa així per al final de la legislatura el plat fort de la rebaixa fiscal, cosa que facilitarà al PP poder extreure'n certs rèdits electorals.

MÉS CESSIONS POLÍTIQUES

De moment, el més important per al Govern és tirar endavant l'aprovació del sostre de despesa al Congrés dels Diputats la setmana que ve.

Amb aquest afany, precisament, Montoro ha protagonitzat avui un fet inèdit. Ha anunciat que el Govern retira el projecte de llei sobre repartiment dels objectius de dèficit i sostre de despesa que un Consell de Ministres extraordinari va aprovar aquest mateix dilluns, fa només dos dies. Hisenda ha convocat d'urgència les comunitats a una reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) aquest mateix divendres per acordar una relaxació de l'objectiu de dèficit autonòmic per al 2018 que va ser aprovat fa només sis dies (al CPFF de dijous passat).

Notícies relacionades

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Bankinter va guanyar 201 milions d’euros fins al març, un 9% més

Hisenda planteja ara elevar del 0,3% al 0,4% del PIB l'objectiu de dèficit autonòmic del 2018 i amb aquesta decisió atén l'exigència plantejada aquest mateix dilluns per Nova Canàries per prestar el seu vot imprescindible als pressupostos de l'Executiu del PP. El president de Nova Canàries, Román Rodríguez, i el diputat Pedro Quevedo es van reunir aquest dilluns a la Moncloa amb la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. En la cita, el partit canari va plantejar elevar una dècima (1.100 milions d'euros) el dèficit de les autonomies (fins al 0,4%) per tal de dotar de “més finançament” les comunitats, informa Europa Press.

1.000 MILIONS DE SUPORT ALS AUTÒNOMS

A les primeres concessions pressupostàries del Govern davant Ciutadans i Nova Canàries s'hi podria sumar el paquet de mesures de suport al treball autònom que el partit d'Albert Rivera intenta capitalitzar a favor seu i que, segons càlculs del  secretari d'Estat de Pressupostos, Alberto Nadal, tindrà un cost d'uns 1.000 milions d'euros, dels quals entre 500 i 600 milions es correspondran a l'ampliació de la tarifa plana.