La societat que som

L’economia intenta sempre reduir la incertesa per optimitzar les decisions que han de prendre els consumidors, els empresaris i els polítics. Tradicionalment ha fiat les seves prediccions a l’estadística per construir patrons de comportament. I quan la reiteració no era prou fiable, recorria als estudis de mercat o als sondejos d’opinió. Centenars de bilions de pessetes, de dòlars, de francs o de marcs alemanys es van invertir al segle XX tenint en compte un màrqueting basat en el registre de l’opinió dels consumidors i dels ciutadans. El big data va pel camí de canviar radicalment la informació disponible per predir les nostres conductes. Alguns queden sorpresos quan el telèfon mòbil ens avisa que és l’hora d’anar-nos-en a casa. I justament l’encerta, simplement perquè acumula els nostres moviments diaris geolocalitzats. Aviat el súper podrà fer la llista de la compra per nosaltres, simplement traient mitjanes i modes de les nostres factures setmanals. 

    

Amb tot, tan important com l’acumulació de dades és la interpretació que se’n fa. Belén Barreiro és avui dia una de les veus més solvents en els estudis de comportament i d’opinió a Espanya. La seva empresa, MyWorld, s’ha convertit en un referent perquè ha après ­ràpidament a conjugar les dades estadístiques amb les enquestes d’opinió i l’anàlisi dels comportaments que queden registrats a les xarxes socials. I saben interpretar-los. L’últim llibre de Barreiro, 'La sociedad que seremos', dona un primer marc d’interpretació a l’Espanya de després de la crisi. En la qual s’entrecreuen quatre nous estereotips: els digitals, els analògics, els acomodats i els empobrits. Un mapa que explica els resultats electorals però també l’evolució dels diversos mercats econòmics i de les marques que els lideren. L’assetjament d’Amazon a El Corte Inglés no és res més que el resultat de la migració entre analògics i digitals, de la mateixa manera que la suspensió de pagaments de Cortefiel i l’auge de MacSon retrata el trànsit entre acomodats i empobrits. Tot, tot està en les dades. Però s’han d’interpretar.

Notícies relacionades

Els europeus reduirien un 80% la compra de marques ‘made in USA’

Catalunya vol minimitzar l’efecte dels aranzels en 1.200 firmes alimentàries

    

El llibre de Barreiro dona moltes dades i molt ben interpretades. Una de molt interessant: «A Espanya ja hi ha més mascotes a les llars que nens en edat escolar». Com hem pogut comprovar aquesta revetlla, a les xarxes hi ha més preocupació per l’impacte dels petards en els gossos que en els nens. L’esperit del nostre temps és així. Les mascotes són més abundants que els nens, deu ser perquè són més barates, més obedients o més tranquil·les. Però aquesta és una dada que explica molt de la nostra economia i també de la nostra política. Espanya, Catalunya, Barcelona canvien a un ritme hiper­accelerat, impulsades per la digitalització però animades pel canvi de mentalitat. No canvia el telèfon sinó de manera de veure el món. Els empobrits miren de deixar de ser-ho digitalitzant-se mentre els analògics veuen caure el seu regnat malgrat semblar acomodats.