El Govern perdrà 42 milions no gastats del pla d'ocupació juvenil europeu

El pla d’ocupació juvenil que va posar en marxa la Unió Europea l’any 2013 es va presentar a bombo i platerets com un salvavides per als joves que ni treballen ni estudien, els ni-nis. Però quatre anys després, quan els estats han de justificar les subvencions rebudes amb els programes que han posat en marxa, els homes de negre de la Comissió Europea s’han posat les mans al cap. Literalment. 

  

 La quantitat que no s’ha gastat en el primer termini establert a Espanya serà molt alta malgrat el rècord d’atur juvenil, que a finals del 2016 era del 42,91% i sumava 613.000 persones a tot el país.

    

En el cas de la Generalitat, la quantitat de diners procedents del Fons Social Europeu que es perdria per no haver-se executat quan tocaven les accions del pla de garantia juvenil pot oscil·lar entre els 33 i els 42 milions d’euros dels 75 milions que s’havien planificat per gastar en aquell període, segons reconeix la consellera de Treball, Dolors Bassa, en una resposta per escrit publicada al Butlletí del Parlament a una pregunta formulada pel diputat del PSC Pol Gibert. 

  

 La consellera argumenta que la certificació planificada per al 2017, segons la regla prevista en el pla d’una primera fase d’execució del 2014 al 2016, «serà menor i per tant el descompromís pot oscil·lar entre els 33 i els 42 milions d’euros, encara que s’ha de preveure que en la fase de verificació els imports poden reduir-se i, en conseqüència, el descompromís pot augmentar». 

PROBLEMES A TOTES LES AUTONOMIES

Aquesta situació, segons Treball, és encara pitjor en la majoria de les comunitats autònomes i en la part del pla que gestiona directament el Ministeri d’ocupació, que arriba al 50% dels fons totals assignats a Espanya, que pugen a 2.360 milions. Del milió de ni-nis que hi ha a Espanya, n’hi ha inscrits en el pla uns 400.000. Davant el retard en la posada en marxa del pla per part de l’Executiu central i les dificultats que hi ha hagut en els primers anys, la Generalitat va proposar en una reunió amb el Fons Social Europeu que Brussel·les ampliï el termini per executar polítiques actives d’ocupació per a joves fins al 2017.

  

 La directora del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), Mercè Garau, ha indicat que la flexibilització dels terminis perquè el Fons Social Europeu tingui en compte també els programes per a joves finalitzats durant el 2017 resoldria en gran part el risc de pèrdua de la subvenció. «Hem hagut de treballar a contracorrent perquè el pla es va posar en marxa molt tard a Espanya i les comunitats van haver d’esperar fins a pràcticament el 2015 per poder disposar dels mecanismes necessaris», ha explicat Garau a aquest diari.

    

De fet, el grau d’execució de les mesures previstes per buscar feina, formar o orientar aturats joves va arribar a una mitjana del 12,25% del que s’havia pressupostat a Espanya fins al 2015. El diputat socialista Pol Gibert ha avançat la intenció del grup parlamentari socialista de demanar explicacions a la Generalitat, la qual acusa de «presumir d’emprendre accions contra l’atur juvenil amb anuncis grandiloqüents que en realitat no s’han portat a terme». Gibert també critica els escassos recursos propis destinats pel Govern a aquest pla, que en la seva primera fase rebia una subvenció per part de la Comissió Europea del 90%, percentatge que va baixant en els següents exercicis.

    

No obstant, Garau argumenta que precisament un dels problemes d’implementació del pla ha sigut que les comunitats autònomes havien d’avançar una gran part dels diners, a l’espera de rebre la subvenció europea, per finançar les accions en un context en què el Govern central exercia un control ferri del dèficit públic dels comptes públics. Això vol dir que Catalunya i també altres comunitats poden veure com finalment han de pagar de la seva pròpia butxaca algunes de les accions que estan en marxa si Brussel·les aplica al peu de la lletra els terminis d’execució. 

    

Fins al febrer passat, la Generalitat havia gastat o assignat un total de 171 milions en programes del pla de garantia juvenil. El problema és que moltes d’aquestes accions encara estan en marxa i per tant no computen com a despesa ja executada en les verificacions dels inspectors del Fons Social Europeu.

  

Notícies relacionades

Catalunya construirà 21.289 pisos socials en solars de 226 municipis

Li Cheng, politòleg: «Els Estats Units són un país malalt»

 Fa uns mesos, es va augmentar l’edat màxima per acollir-se al pla de 24 anys a 29 per intentar accelerar l’execució de les mesures. La persistència de les traves burocràtiques i financeres va motivar una rebel·lió autonòmica el novembre passat.