CINC ANYS DE REFORMA LABORAL

Un terç de la nova ocupació es deu a la precarietat dels contractes

La jornada laboral més curta i la rebaixa dels salaris explica el 30% dels llocs de treball creats des del 2013

La xifra anual d'hores treballades a l'any es reparteix ara entre un nombre més gran d'empleats

icoy25049797 precariedad laboral170210201342

icoy25049797 precariedad laboral170210201342

3
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez

Cinc anys després de la reforma laboral del PP (febrer del 2012) les dades confirmen que la majoria dels gairebé 1,4 milions de llocs de treball creats en els tres últims anys (2014, 2015 i 2016) es van deure al creixement econòmic; però també revelen que al voltant d'un terç de la nova ocupació es va deure al fet que el conjunt dels ocupats ara treballen menys hores i amb salaris més baixos.

Concretament, l'encreuament de dades entre la Comptabilitat Nacional i l'Enquesta de Població Activa Enquesta de Població Activa(EPA) permet concloure que un de cada tres dels nous llocs de treball creats en aquest període (el 30%) es deuen a la jornada laboral més curta, derivada de l'auge dels contractes a temps parcial i de la durada minvant dels contractes temporals.

 .

El 91,4% dels contractes que es firmen són temporals i més de la quarta part (el 25,7%) tenen una durada inferior a set dies. El pes dels contractes a temps parcial va en augment i més de la meitat s'accepten de manera involuntària, perquè no hi ha més remei.

PÈRDUA SALARIAL

Un altre encreuament de dades permetria arribar a la conclusió que un de cada cinc dels nous llocs de treball (el 20%) es va deure al fet que la massa salarial s'ha repartit entre més treballadors. “La reforma laboral ha induït a una intensa devaluació salarial”, segons la UGT, per una doble via: a l'afavorir que les empreses es despengin de les condicions salarials dels convenis sectorials i al potenciar l'ocupació precària.

El que per als sindicats són símptomes de la “precarietat” creixent del mercat laboral, per a la patronal només és un “element de precaució” per part dels empresaris en aquest moment inicial de sortida de la recessió econòmica. “L'ocupació que s'està creant és la que ara necessiten les empreses”, resol el director de Relacions Laborals de CEOE, Jordi García Viña. El repartiment de jornada i salaris ha permès en tot cas “salvar unitats productives, de manera que quan ha arribat la recuperació, les empreses seguien allà per tornar a contractar”, valora el president de la patronal d'agències privades d'ocupació Asempleo, Andreu Cruañas.

LES DADES

El 2013 encara es destruïen llocs de treball a Espanya. A finals d'aquell any hi havia 17,13 milions d'ocupats, segons l'EPA, que van treballar un total de 30.240 milions d'hores en tot l'any (1.765 hores per ocupat), segons la Comptabilitat Nacional. Durant els dos anys següents l'ocupació va créixer fins a arribar als 18,094 milions d'ocupats (+960.000 en dos anys) a finals del 2015, que van treballar un total 31.240 hores en tot aquell any (1.736 per ocupat).

Si el nombre més alt d'hores treballades el 2015 (pel creixement de l'activitat econòmica) s'hagués repartit en jornades anuals de 1.765 hores per empleat (com el 2013, quan encara es destruïa ocupació), no s'haurien creat 960.000 llocs de treball, sinó 676.000. Aquest exercici teòric permet concloure que els altres 284.000 llocs de treball creats (el 30% del total) ho van ser gràcies al fet que, de mitjana, cada ocupat va treballar menys hores i va guanyar menys.

OCUPACIÓ ‘LOW COST’

Encara no hi ha dades de Comptabilitat Nacional per al 2016. No obstant, l'EPA apunta que la jornada setmanal d'hores treballades el 2016 va ser, de mitjana, similar a la del 2015 (34 hores), per la qual cosa en principi seguirien sent vàlides les conclusions extretes per als dos exercicis previs.

“Hi ha trimestres del 2016 en què s'ha treballat menys hores que en el mateix període dels anys anteriors, que van ser més de crisi”, segons el secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo.  En la seva opinió, “necessitem créixer en qualitat d'ocupació i sortir de la precarització” ja que “si no canviem el model econòmic, amb els llocs de treball que es creen, anem cap a un model ‘low cost’ de mercat laboral. Podem perdre la revolució digital i allunyar-nos d'Europa”.  

Notícies relacionades

Des de la introducció de la reforma laboral “la destrucció de llocs de treball i l'augment de l'atur han anat acompanyats de pitjors condicions laborals per a aquells que no han perdut la feina o han sigut contractats durant la incipient i lenta recuperació”, sosté UGT en el seu recent informe ‘Cinc anys de reforma laboral’. Aquesta qüestió es materialitza “en més precarietat, més temporalitat, pitjors jornades, treballs menys qualificats i salaris més baixos”.  

El director de Relacions Laborals de CEOE valora, no obstant, que “el que s'ha fet en aquests cinc anys és sortir de la crisi com s'han pogut”. En la seva opinió, l'esforç realitzat per tots “és molt meritori”, si bé “queda molt per fer” per aconseguir reduir l'atur.