Les Balears s’enfronten al repte de reformar el seu model turístic davant la massificació

Caló des Moro, a Santanyí, és una de les cales amb més encant de Mallorca, tot i les seves reduïdes dimensions o potser per això mateix. Sigui per una causa o per una altra, el cert és que en els últims anys la imatge d’aquest racó recòndit de l’illa es cotitza i molt. Influencers de tot Espanya i fins i tot de la resta d’Europa parlen dels seus atractius en les xarxes i això propicia que, estiu rere estiu, es formin llargues cues de vehicles conduïts per turistes –tovallola i càmera a la mà– per trobar la famosa cala. La situació ha arribat a tal extrem que la mateixa alcaldessa de Santanyí, Maria Pons, va convocar el juny de l’any passat una roda de premsa per sol·licitar a mitjans de comunicació, influencers i youtubers que no parlessin més del Caló des Moro en els seus canals per evitar l’efecte crida. 

És una mostra de la situació que viuen nombrosos enclavaments d’indubtable atractiu per als turistes al conjunt del Balears. I és, també, un exemple que, sovint, la convivència entre residents i visitants, de la qual sempre ha fet gala la comunitat, corre el risc d’enterbolir-se o de fer-se menys amable. 

Buscar l’equilibri

La vicepresidenta executiva de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM), María José Aguiló, recorda precisament que «una característica diferencial de les Illes és que sempre ha sigut una terra d’acollida, de benvinguda i d’hospitalitat cap als turistes». «Això pot estar qüestionat en els nostres dies, tot i que jo diria que ho està per part d’unes veus minoritàries –malgrat que tinguin el seu ressò–, perquè al final el client manifesta haver tingut una experiència turística positiva. I hem de treballar tots perquè això continuï sent així, hem d’apostar per l’equilibri i la convivència d’una manera seriosa i responsable. En aquest sentit, hem de tenir clar quin és el model pel qual apostem», afegeix. I, precisament, dijous vinent, 29 de maig, ‘actius’, el suplement econòmic de Prensa Ibérica, celebrarà una jornada amb diferents experts per avaluar la situació turística a les Balears. La cita és a Can Tàpera, a Palma.

Des del punt de vista turístic, els registres de les Balears són rècord en els últims anys. Després de la pandèmia i la tornada a la normalitat, les xifres de negoci, de visitants, de rendibilitat econòmica i d’ocupació, entre molts altres paràmetres, no han deixat de créixer any rere any, i cap a aquesta línia ascendent apunta la temporada 2025, que s’acaba d’iniciar.

En ple dilema

A l’observar els números sense context i sense marc, es veu l’escenari ideal per a un sector que, des dels anys 60 del segle passat, ha sigut el gran motor de l’economia balear i un dels referents a Espanya i al món. No obstant, la comunitat viu en un gran dilema respecte al turisme que afecta el present i el futur immediat, ja que l’impacte del sector no es produeix únicament en termes econòmics, sinó també en consum de recursos (aigua i energia, sobretot) i de territori. N’hi ha prou de dir en aquest sentit que les Balears, amb una població d’1,2 milions d’habitants, va rebre el 2024 un total de 18,7 milions de turistes. És a dir, per cada resident van arribar 15 turistes. 

Així doncs, el Govern de Marga Prohens va constituir, el maig de l’any passat, el denominat Pacte Social i Polític per a la Sostenibilitat Econòmica, Social i Ambiental de les Illes Balears, el recorregut del qual no està sent fàcil atesos els diferents interessos dels seus actors. Sigui com sigui, l’Executiu regional és conscient des de l’inici de la legislatura que cal posar límits per minimitzar el peatge del turisme i perquè, entre altres coses, la convivència entre turistes i residents sigui fluida.  

L’escenari d’allotjament turístic ha variat substancialment en els últims anys amb la irrupció (a les Balears i a tot el món) del lloguer vacacional, subjecte a molta controvèrsia i a diferents mesures reguladores per part de les administracions competents en la matèria. Sobretot quan algunes veus veuen en aquesta nova forma d’allotjament un dels principals factors amb els quals explicar les grans dificultats d’accés a l’habitatge a les Balears, principalment a Mallorca i Eivissa, tant en règim de propietat com, fins i tot, de lloguer. Aquesta és la comunitat autònoma on més car és comprar un habitatge, amb un preu mitjà de 3.671 euros per metre quadrat. Aquesta situació propicia que s’incrementi la dificultat de contractar mà d’obra per al mateix sector, una qüestió que preocupa seriosament els empresaris hotelers, de restauració i de comerç.

Diferents camins

Els diferents actors del turisme balear són conscients que cal treballar per fer passos ferms i cap al davant amb la finalitat de garantir que la gallina dels ous d’or de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera ho continuï sent en els pròxims anys i dècades, així com per a les noves generacions. Hi ha consens sobre això, com també n’hi ha en el sentit d’apostar per un turisme sostenible des del prisma social i mediambiental. En aquest sentit, l’emergència climàtica i l’Agenda 2030, aprovada per l’ONU el 2015, exigeixen actuar sense demora. Una altra cosa diferent és parlar dels camins que es proposen per establir el rumb que cal seguir; en aquest aspecte, els diferents interlocutors exposen punts de vista sovint divergents i, de vegades, fins i tot antagònics. 

A la pregunta «¿Quin camí han de seguir les Balears per continuar sent referència en l’àmbit turístic?», el conseller de Turisme del Govern balear, Jaume Bauzà, raona: «Les Balears han d’emprendre –i ja ho hem començat a fer– dos camins paral·lels: un, combatre l’oferta turística il·legal –la veritable xacra en la nostra comunitat–, i dos, l’aposta decidida per la sostenibilitat en tots els seus àmbits. ¿Com? En l’àmbit de les nostres competències, destinant recursos als consells perquè puguin invertir en inspecció per combatre l’oferta il·legal, que és la que satura, i ajudant els ajuntaments a millorar zones turístiques, fins i tot amb adquisició d’edificis obsolets per reconvertir-los en zones verdes o simplement esponjament. Un altre exemple és l’aplicació del recent decret de mesures de contenció turística referents a modernització i canvi d’ús exprés, per poder destinar edificis hotelers obsolets a habitatge a preu limitat».

Sobre la possibilitat de morir d’èxit, Bauzà respon rotund: «No, no correm aquest risc, sempre que destinem tots els nostres esforços a la lluita contra l’oferta il·legal. I quan dic il·legal em refereixo a l’oferta allotjativa, de transport o de guies turístics, entre d’altres. Aquesta és l’autèntica xacra Els únics que poden posar el nostre model en risc són els que actuen al marge de la llei; els altres, tant l’Administració com els empresaris, som plenament conscients que cal treballar per ser cada dia més sostenibles i tenir en compte que els nostres recursos naturals són limitats; per tant, cal posar recursos per combatre externalitats com les lligades al cicle de l’aigua i al medi natural».

En el fòrum Perspectives del sector hoteler espanyol, organitzat per ‘actius’ a Barcelona el 4 d’abril, Simón Pedro Barceló, copresident de grup Barceló, va remarcar el paper de l’urbanisme en la localització hotelera. «Hi ha una capacitat de càrrega màxima que s’hauria d’haver establert fa anys, però no es va fer i ara en patim les conseqüències», va asseverar, i va afegir: «A ningú avui se li acudiria implantar una activitat industrial al costat d’una escola o d’una zona residencial. Fa 20 anys que animem que a les zones residencials no s’estableixi l’activitat turística, i això és dolent per a la comunitat de veïns i per al conjunt de la societat, a més d’originar unes tensions al voltant de l’habitatge que no s’havien vist mai. Animem les autoritats que facin complir la regulació». 

Des de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca, María José Aguiló manifesta que el camí que cal emprendre perquè les Balears continuïn sent un referent en l’àmbit del turisme passa per «continuar apostant per la qualitat i la seguretat». I argumenta en aquest sentit: «A la nostra comunitat tenim un atribut que ens diferencia respecte a altres destinacions competidores, la seguretat. I parlo de la seguretat entesa en un sentit transversal, no només en la part cívica, sinó també sanitària i la que ofereix al turista una oferta reglada, des del mateix allotjament hoteler, amb tot tipus de paràmetres: en l’alimentació, en les instal·lacions, en la protecció de dades... Tot això és perquè prestem un servei molt professionalitzat, complim la normativa i fins i tot de vegades anem més enllà».

Qualitat i seguretat 

Aguiló afirma que «qualitat i seguretat són dues premisses primordials, tant en el mateix sector com en termes de destinació». «Des de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca, parlem des de fa una dècada de creixements qualitatius en lloc de creixements quantitatius», recalca. La vicepresidenta de l’entitat posa en relleu l’esforç de la planta hotelera per renovar-se i oferir una millor qualitat al client. I destaca que, des del 2014, a Mallorca, els hotelers han invertit més de 3.500 milions d’euros en millores, bona part en el terreny de la sostenibilitat, «en àmbits com l’eficiència energètica, el control dels consums i l’aprofitament dels recursos hídrics». 

Per al vicepresident del Consell d’Eivissa, Mariano Juan, «el turisme, tant a Eivissa com al conjunt de les Balears, és generador de riquesa, però –com totes les indústries– té també les seves externalitats negatives». «Sota el meu punt de vista, el repte principal de la indústria turística a l’illa és l’especialització –em refereixo, entre d’altres, a potenciar el turisme gastronòmic, el turisme cultural...– i l’aposta per la qualitat davant la quantitat. A Eivissa, des de fa 15 anys s’han reduït establiments turístics equivalents a 9.000 places, i això és una mostra que el mateix mercat ha apostat per augmentar categories d’hotels, de manera que perden places però augmenten la rendibilitat turística». 

En la mateixa línia argumental, des de l’Associació d’Habitatges Turístics de Balears (HABTUR), la seva gerent gerent, Maria Gibert, sosté: «És fonamental apostar per l’experiència genuïna de la destinació; la nostra cultura, la nostra gastronomia i el nostre paisatge són els millors. I, sobretot, hem d’erradicar el turisme de borratxera». Així mateix, remarca les bondats del lloguer vacacional: «Durant molt temps hem desitjat la desestacionalització i la democratització dels ingressos del turisme. El nostre sector, per fi, ha portat això. Es reparteix la riquesa entre molts –propietaris, comerç de proximitat, restauració, oferta cultural...–, per no parlar dels llocs de treball que es creen indirectament i de més qualitat. No estem en contra del sector hoteler, tots cabem en el sector allotjatiu d’aquesta terra; el que passa és que els hotelers han d’aprendre a compartir els beneficis. Creiem també que no tots els hotelers pensen com el senyor Gabriel Escarrer [president i conseller delegat de Meliá Hotels International, un dels principals grups hotelers al món]; molts respecten el sector i fins i tot es dediquen també al mateix». 

També bons llocs de treball

Notícies relacionades

Markus Haupt succeirà Griffiths com a nou president de Seat

El sector immobiliari dubta que el PSOE aprovi les seves mesures en habitatge

Per la seva banda, el secretari general de la Federació de Serveis, Mobilitat i Consum (FeSMC) d’UGT Balears, José García Relucio, indica: «Les Balears són referent, turísticament parlant, a Espanya, a Europa i al món. Diverses empreses hoteleres mallorquines s’han expandit per tot el món, són punteres i reconegudes. Dit això, el que defensa UGT és l’aposta per la qualitat en tots els serveis relatius al sector –per tant, no només en hotels, sinó també en l’oferta complementària, en ports i aeroports i també en el transport per carretera...–. I hi ha d’haver qualitat d’oferta i en l’ocupació, cosa que obliden els empresaris amb massa freqüència». Cal destacar que en aquestes dates s’està negociant el nou conveni col·lectiu d’hostaleria a les Balears, referent en el sector per al conjunt del país. UGT sol·licita un augment salarial del 19% per als pròxims tres anys.  

Des del GOB, entitat ecologista de referència, la seva portaveu, Margalida Ramis, es mostra taxativa: «El turisme ha d’assumir que es desenvolupa sobre un territori i sobre una societat que estan en el límit. Per tant, el sector ha d’assumir els límits i la necessitat de redimensionar-se o es farà trampes al solitari i estarà condemnat a immolar-se. La meva pregunta és: ¿La seva rendibilitat no ha de tenir límits?».