Pugna per assumir el lideratge del comerç a Catalunya

La desaparició de la Confederació de Comerç de CatalunyaConfederació de Comerç de Catalunya (CCC), que ha presentat concurs de liquidació aquest estiu després de detectar-se un deute impossible de pagar, ha comportat una falta de lideratge mediàtic en aquest sector. L'últim secretari general de la CCC i presumpte responsable del desequilibri dels seus comptes, Miquel Àngel Fraile, havia aconseguit en l'última dècada convertir-se en el referent visual de la teòrica opinió majoritària del comerç, tant de cara als mitjans com amb les administracions. Ara, amb la seva sortida de l'esfera pública i l'enfonsament de la CCC, s'ha obert una diàspora dels membres de la Confederació cap a altres organitzacions del sector, i, a la vegada, aquestes mantenen una pugna soterrada per captar els milers de comerços i entitats que ara s'han quedat sense un dels seus referents.

En aquesta carrera hi juguen diversos actors. Des de la patronal de pimes Pimec, i la seva sectorial Pimec Comerç, fins a la patronal vallesana Cecot, passant per tots els gremis i associacions que intervenen en aquesta activitat en la qual es calcula que hi ha unes 85.000 empreses a Catalunya. La CCC va jugar un paper molt destacat en la distribució dels cursos de formació amb l'anterior sistema, que ara ha canviat radicalment i que ha deixat aquesta entitat sense el poder i la majoria d'ingressos que obtenia per aquesta via. A més, estava considerada pràcticament la principal interlocutora amb els agents socials a l'hora de negociar els convenis col·lectius, perquè molts dels gremis amb més associats pertanyien a la Confederació. Encara que en els últims anys ja s'havia anat produint una sortida d'aquests de forma gradual.

NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA

La Conselleria d'Empresa i Coneixement, de la qual depenen les competències de comerç, reconeixen que la Confederació jugava un paper important a Catalunya, inclosa la seva intervenció en les negociació col·lectiva, i que ara ha quedat en l'aire. Fonts del departament han explicat que "respectaran el que creguin convenient fer els comerciants, tot i que seria important que hi hagués una organització de referència del sector". 

No obstant, la possibilitat de crear una nova entitat que substitueixi la Confederació xoca amb un greu problema: la CCC està immersa en un procés de delimitació de responsabilitats i d'atribució dels deutes de l'entitat que, fins que no estigui resolt, podria comportar unes càrregues econòmiques per al nou organisme si aquest es crea a partir dels socis de la que desapareix. Fonts del sector, doncs, descarten aquesta possibilitat a curt termini.

OFERTES EN MARXA

Tenint en compte aquesta situació, les altres organitzacions existents han començat a oferir-se a les entitats i gremis que s'han quedat sense el paraigua de la CCC. Una de les més actives fins a aquest moment, o almenys de forma més pública, és Pimec Comerç. El seu màxim responsable, Àlex Goñi, explica que ja mantenen converses amb quatre entitats, inclòs algun gremi amb molts afiliats. Segons aquesta patronal, actualment formen part de la seva sectorial 101 organitzacions i 19 gremis, que representen en el seu conjunt a 40.000 empreses, i no amaguen el seu objectiu de convertir-se en el referent del comerç català.

Notícies relacionades

Ecoener reforça el seu consell d’administració amb experts en energia

L’Ibex 35 tanca en màxims mai vistos en els últims 17 anys

La Cecot, que té afiliades 2.000 empreses de comerç, ha obert els seus braços als membres de l'extinta Confederació, encara que fonts d'aquesta patronal asseguren que es tracta d'un procés lent i sense presses, tot i que reconeixen que s'haurà de redefinir el mapa de la representació institucional del comerç.

Sense fer soroll, l'entitat que ha sumat molts afiliats des de l'enfonsament de la CCC ha sigut Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya (ABC), una entitat el secretari general de la qual, Emiliano Maroto, ha vist com ha passat de representar 26.000 comerços a 34.000 en els últims mesos després de sumar més de 25 associacions repartides per tot el territori. "La gran diferència és que nosaltres no demanem ni una sola subvenció", assegura Maroto.