Tributs amb doble irlandès i sandvitx holandès

Les fórmules amb què compten les multinacionals per pagar menys impostos o deixar fins i tot de fer-ho són variades i legals. Una de les més utilitzades és el denominat doble irlandès. En aquest cas, una companyia estableix la seu a Irlanda, que rep el gruix dels beneficis de l’activitat comercial al ser-ne la propietària. 

La normativa irlandesa li permet crear una altra societat en un paradís fiscal, a la qual  paga grans sumes per ser la propietària dels drets intel·lectuals. D’aquesta manera, la part que realment paga a Irlanda, on el tipus de l’impost de societats ja és inferior a la mitjana comunitària, amb el 12,5% (6,25% per a les firmes tecnològiques), recau sobre una quantitat baixa. 

Notícies relacionades

Els funcionaris de la Generalitat no cobraran fins a l’octubre la paga de fins a 625 euros pels retards pendents

Junts reclama «el 100% de la titularitat» de l’aeroport de Barcelona-el Prat i la creació d’una filial catalana d’Aena

Tot això es pot combinar amb el denominat sandvitx holandès. Per no pagar tampoc per això, aquestes sumes s’envien a una societat d’Holanda, aprofitant que pels royalties tampoc es tributa; i després a una altra societat en un altre paradís fiscal.

A més a més hi ha els tax rulings, que són acords entre els països i les empreses per als impostos. D’aquí va sorgir l’escàndol Luxleaks, mitjançant el qual 340 multinacionals van segellar acords amb Luxemburg. A Espanya, aquests pactes es diuen Acords Previs amb l’Administració (APA).  A. S.