EFECTES DE LA REFORMA LABORAL

Les empreses se salten els convenis per no apujar salaris

El 90% de les desvinculacions dels pactes entre empresa i treballadors es deuen a les retribucions i el 71,5% afecten el sector dels serveis

3
Es llegeix en minuts
Mercedes Jansa
Mercedes Jansa

Periodista

ver +

una de les principals conseqüències de la reforma laboral ha sigut la devaluació salarial. La retallada de les retribucions dels treballadors en els últims anys ha arribat per diverses vies, com per exemple la precarietat dels nous contractes i la doble escala salarial que estan introduint, però una de les més impor-

tants és la congelació salarial o la inaplicació de pujades ja pactades en convenis que han quedat en suspens fins que les empreses millorin la seva situació econòmica. Malgrat que l’economia segueix creixent, les empreses segueixen saltant-se els convenis per no apujar sous. En els set primers mesos de l’any, el 89,9% de les inaplicacions dels convenis s’han degut a desvinculacions per la quantia salarial pactada o el conjunt del sistema de retribucions de les empreses o del sector. La majoria de les empreses afectades (71,5%) es concentren en el sector dels serveis i són pimes, d’entre un i 49 treballadors.

Entre el gener i el juliol s’han presentat davant les autoritats laborals 903 inaplicacions de convenis que afecten 21.460 treballadors, segons l’estadística del Ministeri d’ocupació. La gran majoria (91,5%) han sigut per acord entre l’empresa i la representació dels treballadors, cosa que ha reduït el nivell de conflictivitat laboral, i s’han concentrat (97,7%) en convenis d’àmbit superior a l’empresa, ja sigui territorial o sectorial.

PUJADA INFERIOR AL PACTE

En aquest període es té constància de 2.331 convenis amb efectes econòmics, que impliquen 683.347 empreses i 5.756.926 treballadors. La pujada salarial mitjana és de l’1,11%, quatre dècimes per sota de l’1,5% fixat com a recomanació en l’acord de negociació col·lectiva (AENC) firmat fa poc més d’un any entre les patronals CEOE i Cepime i els sindicats CCOO i UGT.

L’acció dels sindicats passa per recuperar el poder adquisitiu perdut mitjançant el retorn a pujades salarials més consistents. CCOO reconeix que amb un nivell d’inflació en negatiu (-0,6% al juliol) la pujada salarial suposa una «certa recuperació» del poder adquisitiu dels treballadors, tot i que està per sota dels compromisos aconseguits amb la patronal perquè encara hi ha molts assalariats amb els sous congelats no només aquest any i el passat sinó en anys anteriors, des de l’esclat de la crisi.

Dels convenis registrats en els set primers mesos de l’any, 166.577 treballadors tenen congelació salarial i uns dos milions han tingut una pujada inferior a l’1,11%. Així mateix 3,6 milions d’empleats han tingut un augment superior a la mitjana, segons les dades extretes per CCOO de l’estadística del Ministeri d’Ocupació. El sindicat valora en tot cas que hagin disminuït les inaplicacions respecte a anys enrere.

Valeriano Gómez, que va ser ministre de Treball amb José Luis Ro-dríguez Zapatero coincidint amb el començament de la crisi, considera que l’ajust salarial derivat de la reforma es pot considerar històric. En una anàlisi publicada en l’informe econòmic i financer d’Esade corresponent al primer semestre, Gómez calcula que el 2012, primer any de la reforma laboral del Partit Popular, els salaris mitjans van disminuir el 6%, la caiguda anual més important en termes reals en els últims 40 anys.

Notícies relacionades

Contràriament, Álvaro Nadal, director de l’oficina econòmica del president del Govern, considera que la reforma laboral «ha equilibrat» les condicions de negociació entre els empleats que fa més temps que estan a les empreses i els que acaben d’arribar-hi, i reconeix que «al no poder depreciar la moneda» la devaluació salarial es presenta com l’única via, segons el seu parer, per guanyar competitivitat.

MENYS TREBALLADORSEn tot cas aquesta millora de la negociació col·lectiva té un costat fosc i és el descens en el nombre d’empleats protegits per un conveni. El 2014 els acords amb efectes econòmics firmats entre empresaris i organitzacions sindicals van superar en gairebé 600 els del 2013 i van afectar gairebé 40.000 empleats més. Les xifres encara provisionals de l’any passat són molt semblants a les de l’any anterior, però la diferència és que hi ha 1.358.000 treballadors protegits menys que els que estaven inclosos en els convenis del 2014.

Aquest any també es registra un nombre més baix d’empleats perquè l’any passat es van firmar convenis d’empreses més grans. Per això les persones afectades pels 598 convenis registrats entre el gener i el juliol són bastants menys que les incloses en els 555 convenis en el mateix període del 2015.

Temes:

Salaris Empreses