Cap institució va preveure que Espanya creixeria el 3,2% el 2015

¿Conclusió? És difícil predir, sobretot el futur, com sentencia la frase atribuïda al Nobel de física Nils Bohr i amb molts altres pares. Ho confirma la Diana Esade 2015 segons la qual ni les previsions més optimistes d’entitats, serveis d’estudis i altres organismes van saber anticipar el creixement de l’economia espanyola el 2015.

Aquesta anàlisi sobre la capacitat d’encert de les previsions de les institucions econòmiques que des del 2010 elabora Esade Business & Law School revela que només el

BBVA, amb el 2,3%; CEEM-URJC (Universitat Rei Joan Carles) i el Centre de Predicció Econòmica (Ceprede), lligat a la Cambra de Comerç de Madrid; totes dues amb el 2,2% es van acostar al resultat final. Però no gaire, ja que es van quedar al voltant d’un punt de distància del 3,2% amb el qual finalment es va tancar l’exercici.

El Govern, que havia estimat un augment del PIB del 2%, es va situar a la part mitjana baixa de la taula, amb la mateixa previsió que el Banc d’Espanya, Bankia, Cemex i Repsol.

Dos organismes globals, el Fons Monetari Internacional (FMI), encarregat d’imposar receptes de creixement als països pobres, en vies de desenvolupament o en dificultats; l’OCDE, que agrupa els països més industrialitzats; i el setmanari britànic The Economist van ser els que es van allunyar més del centre de la diana, amb l’1,6% els dos primers i l’1,4% el tercer.

En mitjana, les previsions apuntaven a un creixement del 2% l’any passat, cosa que signfica un desviament mitjà d’1,2 punts sobre el resultat final. Amb tot, diverses entitats han millorat la seva punteria respecte del 2014, segons la Diana Esade, com ICAE --Universitat Complutense, Intermoney, el Santander, el Banc d’Espanya i el Govern. Altres, en canvi van empitjorar la punteria, com la patronal CEOE o La Caixa.

L’últim trienni, Ceprede i CEEM-URJC, amb 0,50 i el BBVA, amb 0,53 són les institucions que s’han desviat menys dels resultats finals de l’economia, segons l’anàlisi d’Esade. I els que s’han allunyat del saldo final són el Banc d’Espanya, amb un desviament d’1,13 punts; The Economist, amb 1,03; i l’FMI, amb 1,03. 

I, com va passar amb el producte interior brut (PIB), tampoc cap entitat o institució la va encertar amb l’evolució de l’atur a Espanya. Cap va preveure el descens experimentat finalment per la desocupació.

Notícies relacionades

L'impost sobre les emissions de CO₂ dels vehicles: fiscalitat verda per a fer front al canvi climàtic

Unión Suiza dissenya el seu 185è aniversari

En mitjana, el desviament va ser de 2,3 punts respecte de la taxa de desocupació del 20,9% amb la qual es va tancar l’exercici. Ni tan sols la patronal CEOE, amb el 22,4%; o Funcas, amb el 22,5% o l’Institut Flores de Lemus, amb el 22,7% es van acostar gaire al centre de la diana.

I un altre fet destacable: de nou els organismes internacionals van ser els menys encertats. La Comissió Europea i l’FMI, amb el 24% i el 23,8%, respectivament.