El gegant bancari amb peus de fang

Deutsche Bank, el que va ser un dels venedors més grans de bons recolzats amb hipoteques porqueria durant la crisi financera i també una de les primeres entitats financeres que va apostar a la baixa contra aquestes hipoteques, cosa que va fer perdre milers de milions als seus propis clients, manté en suspens els mercats. Ni les declaracions del ministre alemany de finances, Wolf-gang Schäuble, ni les paraules del primer executiu de l’entitat, John Cryan, manifestant que el banc és una «sòlida roca» han aconseguit reduir la sagnia que ha evaporat el 40% del seu valor borsari en poc més d’un mes. La crisi del gegant alemany del Deutsche Bank, a més a més, afegeix llenya al foc del càstig que està patint tota la banca europea davant la por que el món entri en una nova recessió que passi factura al sector bancari.

El primer banc alemany va fer saltar les alarmes a finals de gener a l’anunciar unes monstruoses pèrdues de 6.700 milions d’euros corresponents al 2015. Bona part de tots aquests números vermells, al voltant de 2.100 milions, es van derivar de litigis judicials que arrossega per la seva mala praxi bancària. L’any passat el grup es va veure obligat a pagar a les autoritats nord-americanes i britàniques una multa de 2.500 milions de dòlars per haver manipulat el líbor, el tipus d’interès a què es presten els diners en el mercat interbancari.

A més a més, l’entitat va haver de guardar un coixí de 5.500 milions de dòlars més per fer front a altres contenciosos judicials acumulats que van des d’haver recolzat operacions amb hipoteques porqueria fins a haver operat de forma opaca a Rússia. 

RESULTATS MOLT POBRES

Però el que de veritat va inquietar els inversors va ser el fet que no totes les pèrdues de l’entitat es poden explicar pel seu «mal comportament». Sense aquestes càrregues, les pèrdues del banc alemany haurien pujat a 600 milions d’euros només en l’últim trimestre de l’any passat. «Són uns resultats extremadament pobres», va manifestar Andrew Coombs, analista de City.

Des que els governs van rescatar els bancs durant la crisi financera, els reguladors han forçat les entitats a operar amb menys deute i enfortir el capital propi. La forma més senzilla de capitalitzar un banc és vendre accions, de manera que entra diner fresc al cor de l’entitat, o bé retenir-ne els beneficis. 

Però aquestes dues fórmules no agraden gaire als mercats. Si s’amplia capital, el valor de les accions existents es dilueix, i si no es destinen diners al dividend els inversors protesten. Per aquest motiu, els bancs es van inventar un nou instrument sofisticat anomenat bons convertibles contingents ('cocos'). Seguint aquest mètode, els inversors reben un interès anual d’entre el 6% i el 7%, però com a contrapartida existeix el risc que si les coses van malament, el banc pot suspendre el pagament dels interessos o convertir el bo en capital o amortitzar-lo anticipadament. 

BONS QÜESTIONATS

Malgrat que tot el sector ha utilitzat els 'cocos' de forma generalitzada, els analistes han començat a projectar aquesta setmana seriosos dubtes al voltant dels bons del Deutsche Bank, qüestionant si el banc disposaria de prou liquiditat per poder pagar els interessos de l’any que ve (350 milions d’euros). Les assegurances referents al risc d’impagament sobre Deustche Bank s’han disparat i l’efecte ha contagiat altres bancs.

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

Els analistes destaquen que el coixí de liquiditat de la firma alemanya és elevat (11%), però veuen el problema més en la capacitat futura del banc de generar beneficis, un aspecte que afecta tota la banca en general. Cryan ha suspès el repartiment del dividend relatiu a l’exercici del 2015, mentre que els analistes de Credit Suisse estimen que el banc registrarà unes pèrdues de 427 milions d’euros el 2016.

Amb el propòsit de calmar el mercat, Deutsche Bank va anunciar divendres una operació de recompra de 4.779 milions de deute sènior no garantit. És una manera de dir-li que disposa de prou liquiditat per seguir pagant als bonistes malgrat les pèrdues registrades al llarg de l’any passat i la caiguda en picat de la seva cotització.