Els 'savis' de Mas mantenen el grup

La Pedrera té més opcions que les visites de pagament. Poden entrar també a la Casa Milà Artur Mas i Andreu Mas-Colell ahir al voltant del migdia, gairebé sense identificar-se, compartir cua uns segons amb els turistes i una vegada franquejada la majestuosa porta vertebrada de plom i vidre, pujar les escales d’accés a les sales de reunions i trobar-se amb una vintena de cares conegudes. Enumeració de presents, reduïda: Joan B. Casas, Joan Majó, Heribert Pedrol, Jordi Galí, Guillem López-Casasnovas, Salvador Alemany, Germà Bel... Amfitriona: Marta Lacambra, economista i directora de la Fundació La Pedrera, hereva de l’antiga Catalunya Caixa. Com correspon a l’escrupolositat dels membres del Carec, el dinar va ser a l’escot: un menú de 36 euros de Laie, donat que el servei, extern, hi estava inclòs. En els cinc anys de reunions quinzenals al Palau de la Generalitat, «no pagaven ni els taxis», recorda un dels participants.

    «No hem discutit d’economia sinó de política immediata», avisa un dels presents. I concreta encara més un altre dels interlocutors: «Del que més hem parlat ha sigut de política espanyola i de les opcions que es puguin concretar perquè Espanya tingui un Govern».         

    Els integrants del Carec, el Consell Assessor per la Reactivació Econòmica i el Creixement, creat pel primer Govern del president Mas l’any 2010, van decidir fa unes setmanes mantenir la seva relació professional i personal després de cinc anys de trobades quinzenals en algun dels salons que donen al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat.

    Han decidit recórrer a una denominació del món acadèmic, alumni, per tenir una empara dels debats que han tingut durant anys i que, segons un dels assistents més entusiastes, «generen addicció». Tenien ganes de seguir discutint, perquè pensen diferent. Més enllà del que els imposa el decòrum professional. Al grup també s’han incorporat empresaris dels de veritat, industrials que tenen fàbriques, que van estar en el primer Carec i que a poc a poc van ser desplaçats, sense més intenció, per directius destacats del sector de serveis.

    Que a la reunió d’ahir hi anessin els últims i els penúltims del Carec i, sobretot, que Mas i Mas-Colell acceptessin participar en les reunions del reactivat Carec, amb un altre perfil, té un referent immediat en el dia en què, teòricament, es va dissoldre el Consell.

Notícies relacionades

¿Per què l'1 de maig és el Dia del Treball?

Rafael Villaseca assumeix la presidència de Veolia España

    El 10 de juliol del 2015, un divendres, Artur Mas passava una de les seves moltes jornades de màxima tensió política. Semblava fracassar la seva proposta de candidatura unitària per a les eleccions de setembre, que després va fructificar en Junts pel Sí. Aquell mateix dia va decidir relaxar-se en el dinar amb els membres del Carec que acabaven mandat. També hi va ser Mas-Colell. Gent acostumada a comptar, van explicar a l’avui expresident que s’havien reunit durant 82 divendres al llarg de cinc anys. Un total de 5.248 hores de debats, que es van convertir –en això tenen el seu mèrit els coordinadors del grup, Toni Brunet (Cellnex) i Joan Ramon Rovira (Cambra de Comerç)– en 24 informes de consells d’estratègia política. ¿Al gust de qui els encarregava? No. N’hi ha prou de rellegir-los (www.gencat.cat/presidencia/carec).