Nou revés del Tribunal de la UE a la legislació hipotecària espanyola

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea continua afegint munició contra la legislació hipotecària espanyola. En una nova sentència publicada avui, els jutges dictaminen que la disposició transitòria que dóna un mes de termini per recórrer els desnonaments el procediment dels quals ja estava en marxa quan el Govern de Mariano Rajoy va modificar la llei el 2013, és contrària al dret de la Unió Europea perquè “hi ha un elevat risc que el termini expiri sense que els consumidors afectats puguin fer valer de forma efectiva i útil els seus drets per la via judicial”.

Notícies relacionades

Parat un desnonament a Barcelona que vulnerava la nova llei de vivenda

Brussel·les defensa la nul·litat de les clàusules terra des de la seva contractació

El cas es refereix a un litigi que enfronta el BBVA (anteriorment Unnim Banc) i tres consumidors que van recórrer una execució hipotecària iniciada abans que entrés en vigor la llei modificada com a conseqüència de la sentència del 'cas Aziz' el 2013, que va declarar l'anterior legislació espanyola contrària al dret comunitari. Els consumidors afectats van al·legar davant el Jutjat de Primera Instància número 4 de Martorell que el termini d'un mes establert violava el dret comunitari perquè és insuficient perquè els tribunals controlin d'ofici el contingut dels contractes de préstec o crèdit amb garantia hipotecària en curs d'execució, especialment en cas que hi hagi clàusules abusives. A més, van denunciar que el termini començava a comptar a partir de la publicació de la llei al 'Butlletí Oficial de l'Estat' i no a partir de la notificació individual als afectats, cosa que complicava el seu accés a la justícia.

El jutjat espanyol va recórrer a Luxemburg perquè l'alt tribunal europeu es pronunciés i determinés si la directiva europea sobre les clàusules abusives en els contractes celebrats amb els consumidors s'oposa al termini d'un mes. La sentència d'avui confirma que efectivament així ho fa. Els jutges admeten que, en principi, el termini de 30 dies pot semblar un temps “materialment suficient” per preparar i interposar un recurs judicial efectiu. Però sentencia que el mecanisme establert pel Govern espanyol per iniciar el còmput del termini és contrari al principi d'efectivitat.