Fira de Barcelona genera un impacte econòmic de 2.600 milions a l'any

Congressos mèdics, fires tecnològiques, alimentàries, industrials i de consum. Fira de Barcelona s'ha situat entre les 10 institucions firals més importants del món, amb un impacte econòmic anual de 2.624 milions d'euros que genera més de 40.500 llocs de treball. I, tot això, en temps de crisi.

Així ho assegura un estudi elaborat per l'escola de negocis Esade, que estableix que l'impacte econòmic de la Fira en els anys analitzats equival a l'1,21% del PIB de Catalunya, amb una recaptació fiscal per part de la Hisenda Pública de 782 milions d'euros anuals provinents de l'IVA, l'IRPF i l'impost de societats. "La Fira és un motor del país i un dinamitzador de l'economia", ha destacat en la presentació de l'estudi Josep Lluís Bonet, president de Fira de Barcelona.

L'estudi, que analitza el període 2012-2014, assegura que en aquests anys es van celebrar més de 200 fires i congressos, amb la participació de 27.000 expositors (tant nacionals com internacionals) i més de dos milions de visitants anuals. Dels 2.624 milions d'impacte en l'economia catalana, 1.598 milions van ser directes; 710 milions, indirectes; i 316 milions, induïts. A més, si es desglossen, 1.021 milions d'euros del total corresponen a despeses de visitants i expositors, el 39% del total.

Bonet ha assegurat que "no només hi ha un efecte econòmic molt important per a la ciutat i el seu entorn, sinó que té un valor social -analitzat per primera vegada- que s'ha d'aprofundir".

L'activitat de la Fira i el seu impacte econòmic incrementa la demanda de productes, serveis i activitat en determinats sectors. Així, dels 40.580 llocs de treball que la Fira crea a l'any, gairebé la meitat es concentren en sectors com la restauració, allotjament, comerç, transport i oci.

MOBILE WORLD CONGRESS

Segons ha destacat Bonet, el Mobile World Congress (MWC)Mobile World Congress, la fira que més impacte econòmic té en l'actualitat, suposa al voltant del 25% dels ingressos i les despeses. No obstant, Bonet ha volgut posar de manifest la importància d'altres salons com Alimentaria o el de l'Automòbil. "A més, cada vegada hi ha més sinergies entre salons", ha assegurat el directiu, i ha posat com a exemple que a l'MWC hi ha automòbils intel·ligents, i al Saló de l'Automòbil, exemples de mobilitat.

L'autor de l'estudi, Albert Serra, també ha destacat la importància del valor social de la Fira, amb impacte en la dinamització del desenvolupament  econòmic i productiu, la posada a disposició d'espais públics, l'impuls del coneixement i la innovació, la cohesió social i multiculturalitat per la seva vocació internacional, i el posicionament i identitat de la ciutat i la seva àrea metropolitana. L'exemple més clar, ha dit, és el Saló de la Infància.

TOTS A L'UNA

"Fira de Barcelona és un projecte de país i un èxit de país que es deu al fet que tots hem anat a l'una", ha ressaltat Bonet, també president de Freixenet, que ha recordat que la Generalitat, l'Ajuntament i la Cambra de Comerç han treballat en aquests últims anys en la mateixa direcció, independentment del color polític de cada institució. "Si tothom no va junt, doncs es fracassa, s'ha d'anar junts", ha manifestat Bonet.

Notícies relacionades

El president de Fira de Barcelona alaba la gestió d'Agustí Cordón

La vivenda industrialitzada emergeix com a solució als reptes de la construcció

El president de l'entitat ha remarcat que encara que en els anys 90 la fira madrilenya Ifema va avançar Fira de Barcelona i la "va deixar asseguda", a partir de l'any 2000 la institució catalana va recuperar el liderat "de manera rotunda" i ara és "el model del sistema firal espanyol".

A la presentació de l'estudi hi han assistit el president de la Cambra de Comerç, Miquel Valls; l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias i el director general sortint de la Fira, Agustí CordónAgustí Cordón, entre altres convidats. No obstant, no hi havia cap representant del govern municipal d'Ada Colau.