La calamarsada de Lleida costarà més de 3.000 llocs de temporada

La forta pluja, acompanyada de calamarsa i pedra, que va caure a Lleida divendres passat no solament va fer malbé 15.000 hectàrees de fruita dolça i cereal, sinó que també ha acabat amb uns 3.500 llocs de treball. Unió de Pagesos (UP) calcula que aquesta mateixa setmana se sumaran a la cua de l'atur entre un 30% i un 40% dels treballadors de la campanya, dels prop de 9.000 que havien estat contractats al camp lleidatà per a aquesta temporada.

«Part de la nostra producció, en alguns casos en la seva totalitat, està a terra. La que encara persisteix als arbres està macada, així que tampoc la podrem vendre. ¿Què podem fer? L'única solució és acomiadar la gent que tenim contractada, perquè no hi ha feina per a ells, i tirar-ho tot a terra», assegura el coordinador territorial del sindicat, Josep M. Companys. En el seu cas, dels sis treballadors que té, un parell ja els va acomiadar ahir. La resta pengen d'un fil i el seu futur està vinculat a les pèrdues que calculin els pèrits.

Les localitats més afectades pel temporal van ser Soses, Alcarràs, Sudanell i Sunyer, les zones on més fruita dolça es produeix durant la temporada estival. En alguns casos, la forta pluja va espatllar entre el 80% i el 100% de la producció, i fins i tot va arribar a arrencar part o tots els arbres de la finca. «Feia anys que no vèiem res d'igual», comenten des d'Unió de Pagesos. «Ens trobem davant de la calamarsada més important i devastadora d'aquesta campanya, i una de les més fortes dels últims anys».

Altres municipis on la pedra i l'aigua van acabar també amb part de la temporada van ser Puigverd de Lleida, Seròs, Montoliu, Golmès, Vilanova de Seana, Bellpuig, la Vall del Corb… i així fins a una vintena de pobles del Segrià, les Garrigues i el Pla d'Urgell.

Ara són els alcaldes d'aquestes localitats els que han de redactar un informe de valoració dels danys ocasionats al seu territori i entregar-lo a la subdelegació del Govern de Lleida. Només així aconseguiran fer la força necessària perquè se'ls escolti i les administracions busquin possibles solucions.

MESURES EXTRAORDINÀRIES / Els productors calculen que abans del 15 d'agost no tindran fruita per comercialitzar. «Les cinc o sis varietats que teníem actualment per agafar estan destrossades i no crec que puguem aprofitar-ne res», explica Companys, que no pot entendre que encara els ofeguin amb els preus.

UP considera que la crisi que està vivint el sector ha arribat al límit. Creu que és injustificada, incomprensible i cínica la inacció de la Comissió Europea al no activar les mesures extraordinàries complementades per l'Organització Comuna de Mercats de fruites i hortalisses. També consideren que la pressió que reben de les grans cadenes de distribució centreeuropees és un abús que a aquestes els permet mantenir els elevats marges de benefici aconseguits l'any passat, agreujats pel veto rus, mentre ofeguen el productor.

El sindicat estudia accions de protesta contra les grans cadenes alemanyes de distribució, com Lidl i Aldi, per denunciar que estan pressionant els preus a la baixa. A més, tampoc descarten portar a terme altres actuacions contra els establiments que, aprofitant l'actual situació de crisi, iniciïn campanyes de reclam amb préssecs i/o nectarines a uns preus extraordinàriament baixos.

Notícies relacionades

Mónica Martínez: "A Europa tenim capacitat industrial per a defensa, però es necessita tecnologia"

Acord de 33 dies per als afectats de la subcontracta de Meta a Glòries

El sindicat  JARC-COAC no en té prou amb el fet que Hisenda apliqui reduccions en els mòduls de l'IRPF i que Agroseguro periti com més aviat millor, sinó que també exigeix la condonació temporal dels pagaments de la Seguretat Social dels treballadors fixos de les explotacions, i la reducció al màxim dels interessos de crèdits subscrits actualment i dels que es puguin establir aquest any.

Per a les centrals, les pressions que reben els agricultors l'únic que aconsegueixen és qüestionar el futur de l'actual model productiu fructícola català. Una situació que els productors volen evitar, ja que l'única sortida, afirmen, seria tancar les seves explotacions.