Mónica Martínez: "A Europa tenim capacitat industrial per a defensa, però es necessita tecnologia"

Estem preparats. GMV ja ocupa una posició de lideratge en diverses àrees clau. Som un proveïdor consolidat en l’àmbit de defensa, i veiem en aquesta evolució –tot i que desafortunada des del punt de vista geopolític– una oportunitat clara de creixement. S’ha demostrat que Europa necessita reforçar la seva capacitat defensiva. L’entorn internacional s’ha tornat més complex, i els europeus ens estem adonant que ja no podem dependre exclusivament d’aliances tradicionals que estan deixant de funcionar com abans.

Europa ha d’aspirar a l’autosuficiència en defensa. A GMV treballem des de fa temps amb l’Exèrcit espanyol i també amb l’OTAN. Vam començar en etapes molt primerenques amb alguns projectes en l’àmbit de la defensa, i hem anat evolucionant juntament amb el sector. Avui ocupem una posició de referència en comandament i control, intel·ligència, vigilància i reconeixement. A més, estem molt centrats en ciberseguretat, on també tenim molt per aportar.

El pla de la Comissió Europea parla de 800.000 milions d’euros en inversions en defensa. ¿Quant calculen que es destinarà a tecnologies en què està especialitzada GMV, com l’aeronàutica, l’espacial o la de la ciberseguretat?

És veritat que una part important d’aquest pressupost anirà destinat a munició i vehicles blindats, però també hi ha un espai clau per a les tecnologies en què GMV està especialitzada. No disposem d’una xifra concreta, però probablement el percentatge destinat a aquestes àrees no sigui majoritari. No obstant, com més s’inverteixi en tecnologia, millor per a Europa, perquè allà és on es troba el veritable valor estratègic. No només necessitem capacitat industrial, sinó també capacitats tecnològiques pròpies.

I centrant-nos més en Espanya. El president Pedro Sánchez va anunciar inversions de 10.471 milions per arribar al 2% del PIB en despesa en defensa, ¿quin impacte podria tenir això per a GMV en termes d’ingressos o beneficis?

-A curt termini, passar de la despesa actual al 2% del PIB és complicat. Requereix una estratègia clara i, sobretot, voluntat política per invertir en capacitats industrials i tecnològiques pròpies, tant a Espanya com a Europa. L’alternativa més senzilla, però menys beneficiosa a llarg termini, seria adquirir sistemes directament dels Estats Units. Tant de bo sorgeixin moltes oportunitats, tot i que després caldrà competir per guanyar-les. Aquest augment en el pressupost és una cosa que el sector de la defensa –i també el sector espacial– fa temps que reclama. Sempre hem considerat necessari que una major part del PIB es destini a aquestes àrees. En aquest sentit, si aquesta inversió serveix realment per desenvolupar tecnologia útil i capacitats industrials pròpies, serà molt positiu per a empreses com GMV i per al conjunt del sector.

GMV és reconeguda com la primera companyia espanyola independent del sector espacial per nombre d’empleats. ¿Com veu el sector de la defensa a Espanya? ¿Creu que Indra, per mida, és el tractor que Espanya necessita?

Europa necessita ser competitiva a escala global, i per aconseguir-ho és essencial una demanda coordinada entre països. Fins ara ha sigut molt diversa i dispersa. És fonamental repartir la demanda de manera que cada país pugui desenvolupar indústria pròpia, però treballar en una estratègia comuna. Fan falta empreses competitives, punteres en el que fan, i una estructura empresarial diversificada que permeti créixer.

El 2016 van entrar en l’accionariat de PLD Space, i en van sortir el 2023. Després van comprar Alén Space i el 2024 van adquirir Autek. ¿Els agradaria repetir aquest tipus d’operacions? ¿Quin tipus de companyies els interessen? ¿Descarta una fusió amb alguna competidora?

La inversió a PLD Space va ser minoritària i responia a una estratègia tecnològica. Buscàvem dues coses: desenvolupar una tecnologia pròpia –la biònica que vam crear per al coet– i recolzar una start-up prometedora. Al complir-se els dos objectius, vam sortir. Amb Alén Space i Autek va ser diferent: van ser adquisicions completes amb l’objectiu d’integrar tecnologies disruptives al nostre portafolis. Ens permeten desenvolupar capacitats de manera més àgil, sempre apostant per propietat intel·lectual pròpia. Quant a fusions, no descarto res. Hem funcionat molt bé com a empresa familiar, cosa que ens ha donat molta agilitat i coherència estratègica. Però si aparegués una oportunitat que suposés un veritable impuls per a la companyia, es valoraria. No és l’objectiu, però tampoc està fora de la taula. Sobre futures compres: sí, seguirem. Ens interessen especialment les companyies amb una tecnologia i cultura empresarial que encaixin amb la nostra.

Han guanyat un contracte de més de 200 milions d’euros per al sistema Galileo. ¿Tenen capacitat industrial per abordar aquest nivell de càrrega de treball?

Sí, hi estem preparats. Fa anys que batem rècords de cartera i complim amb els contractes. Tot i així, continuem invertint per reforçar les nostres capacitats, tant tecnològiques com humanes. És un esforç constant, sobretot en l’atracció de talent.

¿Quina diria que ha sigut la fita del 2024 fins ara? ¿I què espera del 2025?

La fita més simbòlica del 2024 ha sigut el nostre 40 aniversari. A més, destaquen dos projectes molt potents: el hub de Gobsacom i el LEO PNT, tots dos en fase de desenvolupament. Quant al 2025, hi ha grans expectatives, però preferim comunicar quan els contractes estiguin firmats.

Del primer trimestre del 2025, ¿què destacaria?

Un projecte amb el Consorci de Transports de Madrid per implantar un sistema de pagament amb targeta en operadors públics. És un bon exemple de com les nostres tecnologies espacials s’apliquen en sectors que són pròxims al ciutadà. La nostra experiència en sistemes intel·ligents de transport s’ha consolidat i té potencial de replicar-se en altres ciutats, tant dins com fora d’Espanya.

Notícies relacionades

Confirmat pel Banc d’Espanya: aquests són els motius pels quals poden bloquejar-te el compte

Acord de 33 dies per als afectats de la subcontracta de Meta a Glòries

¿Quins altres projectes destacaria actualment?

Estem involucrats en una gran quantitat de projectes. A part de Galileo, el sistema global de navegació per satèl·lit europeu, i LEO-PNT, en què es busca demostrar els avantatges d’utilitzar satèl·lits en òrbita terrestre baixa (LEO), estem treballant, per exemple, en SouthPAN, que millora el posicionament satel·litari a Austràlia i Nova Zelanda; en el hub de GOVSATCOM, l’objectiu del qual és desenvolupar una infraestructura crítica que garanteixi comunicacions satel·litàries segures i eficients per a usuaris governamentals dels Estats de la UE; enel projecte Hera per observar un asteroide després d’un impacte, amb finalitats de defensa planetària; en el caça europeu FCAS, en què participem en el pilar tecnològic d’operadors remots, i en SISCAP, que és l’ordinador tàctic per a soldats.