Rodríguez entre Molins

«Em sento orgullós de ser el primer Rodríguez entre Molins». Així de satisfet es va mostrar ahir el nou conseller delegat de Cementos Molins, Julio Rodríguez Izquierdo, que es va incorporar de forma efectiva al càrrec el 30 de juny i relleva en aquestes funcions Joan Molins, que segueix com a vicepresident primer. És el primer executiu que no forma part de la família, amb gairebé 200 membres que controlen el capital de la cimentera. No tots són accionistes, però sí que estan emparentats amb el fundador, Joaquim Molins Figueras, que va crear el grup el 1928. Un dels seus fills, Casimir, és avui el patriarca de la firma, en què conviuen fills (Molins López-Rodó) i nebots seus (Molins Amat o Molins Gil).

Julio Rodríguez, que va arribar a gestionar la multinacional francesa Schneider Electric a escala global, agafa les regnes de l'empresa després de decidir deixar la firma en què va estar més de 30 anys. «Per motius personals necessitava reduir les absències. Passava el 80% del temps fora d'Espanya. Ara afronto un repte nou i motivador», explica aquest alt executiu de 53 anys. Un dels seus objectius és mantenir els plans de creixement, així com una aposta per la sostenibilitat.

De fet, fa un mes que l'empresa s'ha convertit en la primera indústria autoritzada a cremar pneumàtics per al seu procés productiu. Amb aquest nou combustible i altres arribaran al 40% permès de substitució dels tradicionals com el coc de petroli. En l'actualitat arriben al 34%, davant el 18% del sector.

Cementos Molins, que ha aconseguit capejar la crisi gràcies a la seva internacionalització, encara una nova etapa. Després d'invertir en unes noves instal·lacions el 2007 i reforçar la seva presència exterior, va aconseguir tancar l'any passat com a primer exercici amb resultat d'explotació positiu en el seu negoci espanyol des que va esclatar la crisi, que ha deixat el consum de ciment al país al nivell dels anys 60 del segle passat.

Notícies relacionades

El Govern defensa que el seu pacte amb Acciona rebaixa de 1.400 a 492 milions d’euros el cost de la privatització fallida d’ATLL

La Generalitat donarà fins a 80.000 euros a les empreses catalanes que obrin una filial a l’estranger

La companyia preveu que aquest 2015 marcarà un dels exercicis amb una xifra consolidada més elevada d'inversió (127 milions d'euros) des que va esclatar la crisi, centrada principalment en les seves participades i filials a Mèxic, Bolívia i l'Argentina, segons el director general d'operacions, Salvador Fernández. Serà més del triple que els 36 milions del 2013.

Molins va sostenir que «créixer, invertir i córrer riscos és l'única via de sobreviure». Tant ell com el nou conseller delegat tenen clar que el futur «vindrà per l'estranger». Rodríguezfins i tot té «moltes idees» sobre la necessitat d'entrar en nous mercats.D'aquí la necessitat de seguir «corrent riscos» i apostant per països com Bolívia o l'Argentina, país aquest últim on fa uns anys que no poden repatriar beneficis, però que aquest any aconsegueix unes vendes rècord.