Els mercats municipals i els súpers s'alien per créixer junts

Els mercats municipals i els supermercats estaven condemnats a entendre's. Encara que abans hi havia la por dels paradistes a la competència directa que suposava l'obertura de supermercats en el seu espai, el temps està demostrant que no tan sols poden conviure junts, sinó que la fórmula resulta d'èxit per a parades, súper i ajuntaments.

Pràcticament no hi ha estudis que ho demostrin, però els ajuntaments defensen que parades tradicionals i supermercats són compatibles: la cadena sol atraure nous compradors a la instal·lació, i els súpers troben un lloc ben situat per obrir, per la qual cosa tots dos es beneficien del trànsit que es genera. Però més enllà dels beneficis per als paradistes i súpers, els ens municipals han trobat en l'obertura de supermercats en els mercats una bona fórmula per finançar les costoses obres que suposa rehabilitar (o fer de zero) un mercat municipal, i que d'una altra manera seria gairebé impossible emprendre (i ecara més en temps de crisi i de contenció pressupostària).

La fórmula per la qual s'està optant és per la convocatòria d'un concurs públic perquè les cadenes interessades presentin la seva oferta (tant econòmica com de característiques) per a l'explotació del local, que sol ser de fins a 50 anys. Depenent del concurs, pot ser que un tercer realitzi l'obra i que la cadena guanyadora pagui el cànon de concessió i després habiliti la seva botiga, o bé que la cadena realitzi directament la rehabilitació del mercat, com ha fet Mercadona al Mercat de Salt (Girona); el Mercat de Cap Pont (Lleida) o el Mercat Onze de Setembre (Barberà del Vallès), entre d'altres.

A Catalunya s'han rehabilitat desenes de mercats en el transcurs dels últims anys, i Mercadona és la cadena que ha aprofitat més aquesta situació, fins a comptar avui dia amb supermercats en 20 mercats municipals (l'últim inaugurat aquesta mateixa setmana, el del Ninot de Barcelona). «Mercadona no solament creu que és determinant la convivència de les seves botigues amb diferents formats comercials tradicionals, sinó que fomenta el seu desenvolupament, tal com ho demostra l'aposta per la revitalització dels mercats municipals que manté des del 2001 amb l'objectiu de potenciar el comerç urbà i els municipis on està present», destaquen fonts de la firma.

LLOCS DE TREBALL / De fet, la firma ha dut a terme una «important aposta» per aquest format en forma de llocs de treball creats i inversió: gairebé 110 milions d'euros invertits en mercats catalans, més de la meitat corresponent als cànons que es paguen als ajuntaments per l'explotació dels supermercats. La resta, uns 50 milions, corresponen a les obres per adequar les botigues. En alguns casos, fins i tot ha assumit a posteriori el condicionament de la façana, canviar el terra del mercat o rehabilitar el pàrquing, assegura l'empresa.

Notícies relacionades

KKR, el poder d’un tità del capital risc

El 63% dels joves que se senten sols en culpen la vivenda

Però Mercadona, que té quatre projectes més adjudicats, no és l'única firma que aposta per aquesta fórmula. Caprabo és la que té més establiments d'aquest tipus a Barcelona, ja que està en set mercats (Mercadona en té cinc), i en el conjunt de Catalunya té 11 súpers en mercats d'abast. Consum té cinc botigues d'aquest tipus (tres a Barcelona), Bonpreu en té quatre (dues a Barcelona), Carrefour dues més, mentre que Condis en té tan sols una. Sorli Discau, Opencor i Superestalvi també es beneficien d'aquesta fórmula amb diversos establiments.

«Quan ens van dir que venia un Mercadona se'm van posar els pèls de punta. Però amb el temps hem vist que ens complementem perfectament, n'estem encantats», assegura Carme Balaguer, presidenta de l'Associació de Concessionaris del Mercat Onze de Setembre (Barberà del Vallès). En aquest cas, els comerciants han hagut d'ampliar horaris, però l'obertura de Mercadona «ha portat un altre tipus de clients a la instal·lació», segons Balaguer. «Els hàbits han canviat, i molta gent jove ara ve a comprar els productes envasats al súper i els frescos a les parades», explica. A més a més d'ampliar les vendes, Balaguer ha augmentat la plantilla de la seva parada de dos treballadors a set.