No tot és rentat

El Tribunal Suprem ha acotat el delicte de blanqueig de capitals per frenar-ne l'abús en les investigacions contra el crim organitzat. Amb una sentència l'alt tribunal considera que aquest delicte ha de ser «un instrument idoni per combatre la criminalitat organitzada» i l'elimina en els casos en què s'utilitzen diners procedents d'activitats il·lícites per «atendre necessitats vitals quotidianes» dels delinqüents.

Aquesta sentència estableix doctrina i pot tenir incidència en els casos oberts en l'actualitat en trames de corrupció en què el blanqueig de capitals és el delicte estrella com passa en el cas Gürtel o en el cas Noos.

La nova doctrina s'aplica en una sentència dictada per l'Audiència Nacional en un cas de narcotràfic en què es condemna la responsable d'aquest grup, María del Mar Mellado, a 11 anys de presó per tràfic de drogues i també per blanqueig de capitals.

Els jutges expliquen en la seva resolució que la interpretació del delicte de blanqueig de capitals no pot ser «laxa» o «excessiva». Per això, fixen l'aplicació d'aquest delicte amb exemples concrets per evitar confusions.

La sentència defineix aquest delicte com el conjunt d'actes «dirigits a encobrir l'origen il·lícit dels guanys» per integrar-los «en el sistema econòmic legal sota l'aparença d'haver sigut adquirits de forma lícita». És a dir, el rentat de diners busca legalitzar «béns procedents d'una activitat delictiva prèvia».

Exemples

No obstant, «la possessió, utilització, conversió o transmissió» d'aquests diners il·legals si es dediquen a activitats de la vida diària no està proscrit, segons l'alt tribunal. Els jutges expliquen, per exemple, que no es pot considerar delicte de blanqueig l'ús dels diners que s'havien d'haver fet servir per pagar a Hisenda si s'han gastat «en despeses ordinàries».

O tampoc està prohibit que un jove utilitzi «la piscina d'un amic encara que sàpiga que els seus pares l'han construït amb guanys delictius». I és que per a la comissió d'aquest delicte, segons l'alt tribunal, és necessària la intenció d'ocultar que procedeix d'una activitat criminal.

Per si de cas aquests exemples no són suficients, els togats descendeixen al cas concret de Mellado, que va gastar part dels seus guanys il·lícits en la compra de bitllets a la República Dominicana per un import de 47.984 euros. Aquesta activitat no és cap delicte. Tampoc ho són els 7.000 euros que va pagar en el lloguer de la seva vivenda o les compres que va fer amb la seva pròpia targeta de crèdit.

Les conseqüències

Notícies relacionades

Causes de l’apagada i solucions perquè no es repeteixi: els experts vaticinen què passarà a partir d’ara a Espanya

Gonzalo Bernardos avisa els espanyols: «Els que es vulguin comprar una casa s’han d’afanyar»

Aquests diners, segons el tribunal, poden ser decomissats i serveixen per apuntalar la investigació per tràfic de drogues, ja que gastava més del que ingressava, però no pot ser condemnada per aquestes activitats. En canvi, els jutges consideren digne de càstig l'ús de testaferros per adquirir diversos vehicles.

I és que el Tribunal Suprem és del tot partidari de perseguir les despeses en «inversió» amb diners il·legals com «la compra d'empreses, accions, títols financers o immobles que poden ser revenuts» perquè amb aquestes operacions es busca «obtenir uns beneficis blanquejats» al «rendibilitzar en canals financers segurs els guanys obtinguts».