Empreses socials, la inversió del segle XXI

Si s'utilitza el buscador a l'ús -no fa falta dir quin- per trobar la definició d'emprenedoria social, el resultat sorprèn. L'única entrada és de la Viquipèdia: «L'emprenedoria social fa referència a un tipus d'empresa en què la seva raó és en primer lloc satisfer necessitats de la societat en la qual es desenvolupa. Si bé no és una típica empresa privada del sector capitalista, la seva lògica no encaixa ni en el paradigma de les empreses públiques del sector estatal ni en el de les organitzacions no governamentals».

Resulta, no obstant, altament improbable que l'única definició disponible -és la tercera entrada del buscador- posi d'acord dos agents d'aquest incipient sector d'activitat econòmica a Espanya. «És un moviment en el qual no hi ha gran consens. Hi ha moltes escoles de pensament que defineixen l'emprenedoria social de manera molt diferent», explica Xavier Pont, cofundador de Ship2be, una fundació dedicada a l'emprenedoria social, encara que en aquest cas hauria de dir-se dels projectes denominats d'«impacte social». El terme procedeix de la tradició inversora anglosaxona. Encunyat el 2008 per la Fundació Rockefeller i el banc d'inversió JP Morgan -ironies de l'economia capitalista-, defineix projectes d'inversió que tenen impacte social, però que aporten rendiment financer als que inverteixen. El Regne Unit ha generat tot un ecosistema d'inversors individuals i de fons d'inversió que destinen molts recursos a projectes amb impacte social.

Pel premi Nobel de la pau 2006, Mohamed Yunus -impulsor dels microcrèdits que financen projectes socials-, aquesta visió del fenomen resulta insatisfactòria. La seva filosofia, el social business, s'ocupa d'aquelles iniciatives amb impacte social que no tenen ànim de lucre. Cosa que no equival a sense ànim de benefici, sinó que tots els beneficis es reinverteixen en l'empresa. Una escola que defensa Tandem Social, consultora barcelonina, amb forma jurídica de cooperativa, que s'ha convertit en un referent en l'emprenedoria social i que ha posat en marxa el projecte Barcelona Social Business City, amb el qual pretén establir una xarxa d'emprenedoria de llarg recorregut. «El nostre objectiu és desenvolupar l'economia social, com una alternativa a l'economia capitalista», explica Andrea Balletbó, sòcia d'aquesta cooperativa.

No fa falta estendre's en les discrepàncies del sector, que són moltes. També hi ha coincidències: el fenomen comença a adquirir visibilitat, perquè la seva activitat és creixent i s'acosta a poc a poc als nivells d'altres països europeus. És veritat que mentre que al Regne Unit, amb les seves característiques pròpies, ha arribat a l'adolescència, a Espanya tot just comença a caminar. Hi ha poques xifres de l'activitat, perquè la dificultat per definir-la complica la quantificació. Però si ens atenim a la tesi de la revista Forbes, la inversió en impacte social serà «el capital risc del segle XXI».

Pels agents que intervenen en el sector a Catalunya -i per extensió a Espanya-, és una activitat destinada a ser més important. «Hem vist que l'Estat del benestar és insuficient per resoldre tots els problemes socials. Que hi hagi iniciatives que tinguin impacte i sostenibilitat és una de les línies més importants per afrontar els reptes de la societat», comenta Marc Simón, director de l'àrea d'Integració Social de la Fundació La Caixa.

De fet, l'obra social de La Caixa és un dels agents que més recursos destinen a l'emprenedoria social dins d'un pla que dóna suport a 20 projectes empresarials cada any. Ja ha complert quatre exercicis amb aquest programa, que destina 25.000 euros a cada iniciativa. En les quatre edicions del programa ha posat en marxa 80 empreses socials, a partir de 1.444 projectes que han concorregut en les diferents convocatòries, i ha generat 451 llocs de treball, dels quals 211 els han ocupat gent jove.

La fundació realitza el seu programa juntament amb el IESE. De fet, la relació amb escoles de negocis i universitats comença a ser habitual. El BBVA té en marxa un programa similar, denominat Momentum, que realitza juntament amb Esade. «Una part notable dels projectes d'empresa que desenvolupen els alumnes d'Esade comencen a tenir contingut social», comenta Pont. Tandem Social, a través de Barcelona Social Business City, treballa per incorporar assignatures d'emprenedoria social en els programes universitaris.

No són aquestes les úniques pistes que deixen rastre de l'emergència d'aquesta activitat. Meridia Capital, la firma inversora de Xavier Faus -vicepresident del FC Barcelona-, prepara un fons d'inversió especialitzat en impacte social. El Meridia Impacta comptarà amb un milió d'euros procedent de Meridia, però intentarà captar recursos addicionals d'entre 30 i 40 milions d'euros. Invertirà en projectes d'emprenedors i empreses amb impacte social que generin llocs de treball o ajudin col·lectius amb risc d'exclusió. L'objectiu és que, com a mínim, es retorni el capital de cada inversió. Es tancarà a finals d'aquest any.

Notícies relacionades

KKR, el poder d’un tità del capital risc

El 63% dels joves que se senten sols en culpen la vivenda

Encara que es tracta d'un sector en auge a Espanya, presenta una certa endogàmia. Són un nombre limitat d'agents els que intervenen repetidament en els projectes. Sense anar més lluny, el projecte de La Caixa el gestiona la consultora Tandem Social, que s'encarrega de la selecció i l'acompanyament. A més, presta els seus serveis per a altres institucions. Tandem participa en el consell assessor de la Fundació Ship2b, i aquesta fundació, entre altres, pot ser inversora en el programa Barcelona Social Business City. «El propòsit que tenim és intentar trencar aquesta endogàmia. Si volem enfortir aquest ecosistema, hem de procurar que hi hagi més actors. Aquesta és una de les funcions que vol desenvolupar Barcelona Social Business City», explica Sergi Rufat, soci de Tandem. La foto del sector, no obstant, és dinàmica: «Tandem va començar a Catalunya, però ara també fa coses a Andalusia», explica Andrea.

L'ecosistema tendeix a expandir-se i la capacitat d'èxit de les empreses és alta. Pot ser que sigui una mica superior a la de les start up de l'àmbit d'internet. «Dels 80 projectes que hem posat en marxa, tan sols dos no han continuat», explica Simón. Més durabilitat, potser perquè el procés de maduració és més lent. I perquè, amb freqüència, no fa falta guanyar diners si es compleix amb la missió social.