El tractat de lliure comerç amb els EUA divideix el Parlament Europeu

La polèmica negociació de l'Associació Transatlàntica sobre Comerç i Inversió entre la Unió Europea i els Estats Units (TTIP, per les seves sigles en anglès) -un tractat de lliure comerç que ha despertat fortes crítiques pels seus possibles efectes sobre els drets dels ciutadans- entra en una fase clau.

Gairebé dos anys després que la Comissió Europea (CE) i els Estats Units iniciessin les negociacions, el maig del 2013, el Parlament Europeu prepara una resolució en què donarà a conèixer la seva postura. El debat és intens, ja que hi ha opinions totalment oposades. Els partidaris de la que seria la zona més gran de lliure comerç del món en destaquen els beneficis econòmics, especialment per a les pimes. Els detractors sostenen que s'anteposen els interessos de les multinacionals als dels ciutadans.

El Parlament Europeu no intervé en les negociacions, però hi té un paper fonamental, ja que és necessària la seva aprovació perquè el TTIP tiri endavant. Per això, la resolució que preparen els eurodiputats serà un important senyal als negociadors. No serà vinculant, però no fer cas a aquestes recomanacions és exposar-se que el Parlament tombi l'acord a què s'acabi arribant.

«Tenim la potestat de jutjar l'a-cord comercial i ens prenem molt seriosament aquesta responsabilitat», va manifestar l'eurodiputat socialdemòcrata alemany Bernd Lange, en el transcurs d'un seminari a Brussel·les sobre el TTIP dimecres passat. Lange és el ponent de la Comissió de Comerç Internacional que presentarà l'informe principal, però abans han emès la seva opinió 13 comissions més (Ocupació, Medi ambient i Protecció al consumidor, entre altres).

Lange té la missió de recollir totes les seves preocupacions. Una missió difícil, ja que s'han presentat més de 900 esmenes al projecte de resolució. El 28 de maig es votarà en comissió, i serà portat al ple del Parlament Europeu el 9 o 10 de juny.

Els conservadors hi són més favorables que no pas les esquerres. «Ens agradaria un acord comercial que tingués efectes positius i fos acceptat tant per una part com per l'altra», va explicar Godelieve Quisthoudt-Rowohl, eurodiputada del Partit Popular Europeu (grup majoritari, amb un total de 219 dels 751 diputats del Parlament). Els socialdemòcrates (segon grup, amb 190 diputats) hi estan a favor, però amb cauteles. «N'hem de veure la lletra menuda. Hi estarem molt atents», va afirmar la socialista espanyola Inmaculada Rodríguez-Piñero. Els principals punts calents del TTIP són els següents:

ARBITRATGE

Tribunals arbitrals en comptes de jutges

L'acord preveu un mecanisme de resolució de conflictes anomenat ISDS, pel qual les empreses que vegin amenaçades les seves inversions podran portar els governs a un tribunal privat d'arbitratge, en comptes de fer-ho als jutges ordinaris, cosa que segons els crítics afavorirà les corporacions. «Si les dues parts disposen de tribunals, s'hi ha de recórrer en primera instància», va destacar Jan Philipp Albrecht, eurodiputat d'Els Verds i membre de la Comissió de Llibertats Civils. «Si volem protegir les inversions, necessitem l'ISDS», va opinar en canvi Dita Txaranzovà, representant dels liberals ALDE i membre de la Comissió de Mercat Interior. Davant la polèmica, la comissària Cecilia Malmström va presentar una proposta light d'ISDS, rebuda per Lange com un intent d'avançar en un tema encallat, però que Rodríguez-Piñero considera «insuficient».

ALIMENTACIÓ

Els estàndards de protecció

El TTIP treballa sobre la base de la cooperació reguladora: harmonitzar les normatives per reduir els costos d'exportació. El risc és que aquesta harmonització sigui a la baixa, cosa que dispara les alarmes en l'àmbit agroalimentari, ja que podria permetre l'entrada de productes elaborats amb mètodes prohibits a la UE, com ara els transgènics. Ignacio García Berero, el negociador en cap de la UE, no es cansa de repetir que no es rebaixaran els estàndards, però no convenç tothom. «La protecció dels consumidors no es pot definir com un obstacle al lliure comerç. La Comissió Europea sovint contesta que no té intenció de fer-ho, però cada vegada que envien un text veig que hi ha marge d'interpretació», va afirmar el socialdemòcrata Dietmar Köster, de la Comissió d'Assumptes Jurídics.

OCUPACIÓ

La protecció dels drets laborals

Alguns eurodiputats alerten d'altres amenaces en l'àmbit laboral. Els EUA no han ratificat diverses normes de l'Organització Internacional del Treball (OIT), cosa que segons el parer de Marian Harkin, eurodiputada d'ALDE i membre de la Comissió d'Ocupació, és un problema: «Correm el risc que se soscavin els drets dels treballadors».

Notícies relacionades

«S'ha d'aturar la negociació»

«No fem catastrofisme»

NORMES SOCIALS

Serveis públics i protecció de dades

Tampoc és menor el debat sobre els serveis públics com la sanitat i l'educació (alguns veuen obert el camí a la privatització) i de la protecció de dades, tenint en compte que el 60% dels serveis d'internet a Europa provenen dels EUA. Si el TTIP desperta tanta controvèrsia és perquè va més enllà de l'activitat comercial. Ho va resumir l'eurodiputat d'Els Verds Yannick Jadot: «No és una negociació sobre el lliure comerç, sinó sobre un espai democràtic, ciutadà. Com protegir la salut, els serveis públics... això és el que està en joc», va advertir.