Els 'antiblanqueig' dels EUA visiten Andorra per seguir la investigació

Una delegació de la Fincen (Financial Crimes Enforcement Network), l'agència del Departament del Tresor dels Estats Units que va fer el demolidor informe sobre el presumpte blanqueig de capitals de Banca Privada d'Andorra, es va presentar ahir a Andorra per seguir al lloc dels fets i amb les autoritats responsables de sector bancari andorrà les investigacions sobre el cas BPA. La principal finalitat d'aquesta agència nord-americana és salvaguardar el sistema financer del seu ús il·lícit, lluitar contra el rentat de diners i promoure la seguretat nacional, especialment després dels atemptats del 2001 als EUA.

La visita dels agents antiblanqueig és una pràctica excepcional, i sobretot fer-la en el curt espai de temps que ha passat des que la Fincen va fer pública la declaració en què qualificava BPA com un vehicle fàcil per al blanqueig de capitals, prohibia la seva operativa als Estats Units i donava un termini de 60 dies als seus responsables per presentar al·legacions contra les acusacions contingudes en el seu escrit.

En aquella comunicació, la Fincen va assenyalar el banc andorrà BPA com a col·laborador d'una xarxa de crim organitzat amb connexions amb la màfia russa, la xinesa, el càrtel mexicà de Sinaloa i alts funcionaris corruptes del Govern de Veneçuela vinculats a un possible blanqueig de capitals d'operacions relacionades amb les companyia pública petrolera veneçolana. I va assenyalar tres alts directius de BPA, sense esmentar-ne els noms, com els responsables d'aquestes pràctiques il·lícites.

Els tècnics de la Fincen es van entrevistar amb el cap de Govern d'An-dorra, Antoni Martí, i responsables de l'àrea econòmica de l'Executiu per parlar de l'evolució de la investigació, de la situació de BPA i de la salut financera del sistema andorrà, segons van confirmar fonts pròximes al Govern d'Andorra a aquest diari.

Els responsables de l'agència nord-americana han mantingut des del primer dia del conflicte contactes gairebé periòdics amb l'autoritat financera andorrana, l'Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) i amb la Unitat d'Intel·li-gència Financera d'Andorra (UIF). Aquest últim és un òrgan independent que té precisament com a missió impulsar i coordinar les mesures de prevenció del blanqueig i finançament del terrorisme.

El màxim interès de les autoritats andorranes és que el regulador nord-americà aixequi el bloqueig a BPA, i per això han actuat amb tanta celeritat, a més de per evitar el contagi a la resta del sistema bancari del país. L'INAF va prendre el control del BPA el mateix dimarts que es va fer pública la denúncia de la Ficem, i divendres la policia andorrana va detenir el conseller delegat de l'entitat, Joan Pau Miquel Prats, considerat el presumpte cervell de l'activitat de blanqueig.

Notícies relacionades

Ametller entra en el sector del menjador escolar amb Saned

Borges ven a un fons el seu negoci agrícola de fruita seca

ESFORÇ RECONEGUT / Aquesta celeritat i contundència ha rebut l'elogi del Govern dels EUA. La cònsol general nord-americana a Barcelona, Tanya C. Anderson, va recalcar dimecres que l'Executiu d'Andorra «està realitzant un gran esforç» en la gestió de la crisi de BPA i que està adoptant mesures «de forma responsable». També va destacar que el seu país segueix «disfrutant d'una excel·lent relació amb el Govern d'Andorra» i, el que potser és més significatiu, que el director de la Fincen «ha lloat la contribució de l'Executiu andorrà a la investigació» i «valora positivament el seu compromís d'investigar aquesta activitat fins al final».

Una declaració pública de la Fincen facilitaria la tasca prioritària per al Govern andorrà respecte a l'activitat de BPA: el restabliment de línies de liquiditat mitjançant bancs corresponsals a l'exterior. Però per ara no aconsegueix avançar, donada la precaució dels bancs, que es no volen veure esquitxats amb possibles moviments de diner negre. Per a això, el Govern andorrà va contractar la consultora PWC perquè dictamini la bondat de qualsevol possible transferència que es pugui arribar a fer si es troba un corresponsal.