LA REPUTACIÓ DEL PRINCIPAT

Rentat d'imatge

Andorra lluita per millorar la seva reputació com a plaça financera i per marcar distància del concepte de paradís fiscal - El secret bancari, no obstant, és el seu únic atractiu afegit

Bancs andorrans 8El sector bancari andorrà és l’activitat més gran del país.

Bancs andorrans 8El sector bancari andorrà és l’activitat més gran del país. / TONY LARA

3
Es llegeix en minuts
ROSA MARÍA SÁNCHEZ / MADRID

En els últims anys, Andorra ha començat a fer alguns passos per difuminar la seva imatge de refugi de defraudadors fiscals creada en el passat recent a l'empara del seu secret bancari. Es diu que Andorra és el refugi natural per a molts catalans que desitgen ocultar el seu patrimoni al fisc espanyol, el mateix que Gibraltar ho és per a molts andalusos amb les mateixes pretensions.

1¿Andorra és un paradís fiscal?

Des d'un punt de vista formal, no. Encara que manté el secret bancari, el Principat va completar l'any 2010 la firma de 12 convenis d'intercanvi d'informació fiscal (un dels convenis el va firmar amb Espanya) complint d'aquesta manera l'exigència de l'organització de països desenvolupats OCDE per permetre a un país sortir de la llista negra dels paradisos fiscals. Per arribar a la dotzena, alguns es van firmar amb exparadisos com Liechtenstein o Mònaco.

2¿Facilita dades a Espanya?

Amb penes i treballs i a comptagotes. Segons el conveni de doble imposició segellat el 2010, Andorra es compromet a facilitar informació de comptes bancaris que siguin objecte d'una investigació judicial, però això només després d'un tortuós i llarg procediment amb el qual s'acaben estavellant molts inspectors fiscals i jutges espanyols quan requereixen dades, com comença a passar ara amb el cas de la família de Jordi Pujol. De cap manera Andorra es va comprometre a facilitar informació per grups de contribuents, una cosa que es coneix com a fishing o «expedicions de pesca» (per exemple, del col·lectiu de titulars d'un determinat producte financer). Els requeriments d'informació han de ser individuals i molt detallats, de manera que, segons interpreta la mateixa Associació de Bancs Andorrans, «es manté un alt grau de confidencialitat en relació amb el client».

3¿Quina mena d'informació dóna?

A Andorra no existeix el delicte fiscal i a la pràctica el país no facilita a altres països dades sobre titulars de comptes bancaris fora que es justifiqui que l'ocultació de fons està vinculada a altres figures penals, ja sigui un delicte de coll blanc (de tipus societari) o de blanqueig de capitals procedents d'activitats il·lícites (tràfic d'armes o drogues, terrorisme o qualsevol altre), perseguides al Principat. Tot i així, el procediment és tortuós perquè a cada pas es dóna al titular dels comptes la possibilitat de recórrer, com s'està veient ara en la investigació judicial sobre el cas Pujol.

4¿S'ha avançat gaire?

Sí. El gener d'aquest mateix any, un president espanyol, Mariano Rajoy, va viatjar per primera vegada a Andorra i allà es va firmar un conveni «per evitar la doble imposició en matèria d'impostos sobre la renda i prevenir l'evasió fiscal» que preveu un intercanvi automàtic de dades a partir del 2018 sobre comptes que estiguin oberts a finals del 2015 o que s'obrin després sempre que ho faci «tothom» (és a dir, Suïssa, Liechtenstein o qualsevol paradís fiscal), segons va recalcar el president andorrà, Antoni Martí. El que té de millor aquest acord és que Andorra podria començar a atendre requeriments grupals d'informació. És a dir, Espanya podrà sol·licitar a Andorra informació sobre un grup d'espanyols que tinguin subscrit un mateix producte financer en una entitat bancària andorrana, i que no hagi sigut declarat a la Hisenda espanyola. En tot cas, el conveni encara l'han de ratificar els dos parlaments.

Notícies relacionades

5¿Serà útil contra el blanqueig?

S'haurà d'esperar per veure-ho. Andorra s'ha sumat a l'acord multilateral d'intercanvi automàtic d'informació sobre comptes financers que 54 països i territoris (Espanya entre aquests) van firmar a Berlín a finals d'octubre passat seguint el model d'acord FATCA amb els Estats Units. Però, segons l'organització Tax Justice Network (TJN), que combat l'evasió fiscal a tot el món, l'acord de Berlín inclou un «principi d'especialitat» segons el qual les dades intercanviades només es podran utilitzar per combatre el frau fiscal, «però no per lluitar contra la corrupció i el rentat de diners».