EFECTES DE LA MESURA DELS EUA

Una sanció faria fora el BPA del sistema bancari nord-americà

La multa podria provocar una reacció en cadena en altres països

El banc andorrà té 60 dies per presentar les seves al·legacions

2
Es llegeix en minuts
RICARDO MIR DE FRANCIA
WASHINGTHON

Després del dictamen nord-americà contra la Banca Privada d'Andorra (BPA), l'entitat s'enfronta a un futur incert. BPA té un termini de 60 dies per respondre als Estats Units a les acusacions d'haver-se servit del sistema financer nord-americà per blanquejar diners del «crim organitzat, la corrupció i el tràfic d'éssers humans». Si no aconsegueix convèncer les autoritats federals, el banc no podrà realitzar allà cap tipus d'operacions en el futur, una sanció que podria originar una reacció en cadena en altres nacions.

«El que passaria si hi ha una conclusió desfavorable és que cap banc nord-americà podria tenir comptes associats amb el BPA», assegura Steve Hudak, portaveu de Fincen, l'agència del Tresor dedicada a combatre el rentat de diners i responsable de l'informe que ha posat al descobert les presumptes connexions del BPA amb el càrtel de Sinaloa, altes esferes de la petrolera veneçolana PDVSA o dirigents de la màfia russa i xinesa. «Essencialment se'n tallaria l'accés al nostre sistema financer», afegeix Hudak.

L'informe sosté que BPA es va recolzar en una sèrie de comptes associats a quatre bancs nord-americans per «processar centenars de milions de dòlars» als Estats Units. També acusa alts executius de l'entitat d'haver «disfressat l'origen dels fons» després d'acceptar suborns i comissions de «clients criminals». «Gairebé inevitablement, si el Tresor tanca a un banc l'accés al sistema financer nord-americà, això genera un efecte dòmino en altres països, encara que no sigui de forma automàtica», afirma Kevin Petrasic, soci de la firma d'assessoria bancària Paul Hastings, a la qual va arribar amb una llarga experiència en les agències de supervisió bancària del Tresor.

Notícies relacionades

Fincen va veure augmentats els seus poders després dels atemptats terroristes de l'11-S i l'aprovació de la llei patriota. A més a més del blanqueig de capitals, investiga el finançament del terrorisme i els crims financers. Als seus despatxos, on treballen uns 350 funcionaris, es van originar les indagacions que van desembocar en una multa de 1.900 milions de dòlars per a la filial nord-americana del banc britànic HSBC per blanquejar diners del narcotràfic i per violar les sancions a l'Iran, Líbia o el Sudan.

Però al seu full de serveis dels últims tres lustres, només en una ocasió més ha acusat un banc europeu sense presència física als EUA - i, per tant, no subjecte a les seves lleis- de rentat de capitals. Ho va fer amb el Multibanka lituà fa una dècada, però el 2006, després de la sanció inicial, va tornar a permetre-li l'accés al sistema financer nord-americà després que l'entitat revisés els seus procediments, reforcés els seus controls interns, se sotmetés a auditories i canviés els seus gestors. De manera que encara que acabi sancionant el banc andorrà, no necessàriament suposaria la seva exclusió definitiva del sistema financer, l'equivalent a una sentència de mort.