conseqüències de la debacle bancària

El Govern perfila el repartiment de les indemnitzacions per Bankia

El FROB es va reunir ahir per decidir com afrontar les condemnes per la sortida a borsa

Moncloa media i guanya punts que l'Estat n'assumeixi una part a través de BFA

El ministre d’Economia, Luis de Guindos, amb Ana Botella, ahir en una conferència a Madrid.

El ministre d’Economia, Luis de Guindos, amb Ana Botella, ahir en una conferència a Madrid. / DAVID CASTRO

2
Es llegeix en minuts
P. ALLENDESALAZAR / R. M. SÁNCHEZ / MADRID

El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) va reunir ahir a la tarda i fins entrada la nit el seu consell rector per mirar de desencallar el repartiment dels costos de les possibles condemnes per la sortida a borsa a Bankia. De l'òrgan en formen part el Ministeri d'Economia, per un costat, i el d'Hisenda i el Banc d'Espanya, per un altre, que han mantingut discrepàncies en les últimes setmanes sobre com realitzar el repartiment.

Fonts polítiques apuntaven ahir que Moncloa havia intervingut per mediar entre les dues parts i estava guanyant sencers l'opció defensada per Economia. El seu ministre, Luis de Guindos, va apostar fa dies perquè Bankia assumís al voltant del 38% del cost i la seva matriu BFA (controlada al 100% per l'Estat) es fes càrrec del 68% restant, percentatge similar a la seva participació al banc.

El problema ve del desembre, quan Antonio Busquets i Víctor Sánchez, inspectors del Banc d'Espanya i pèrits de l'Audiència Nacional, van assegurar que l'entitat va sortir a borsa en època de Rodrigo Rato amb els comptes falsejats.

VIA CIVIL

No es preveu una hipotètica sentència condemnatòria en ferm del Tribunal Suprem per aquesta via penal fins al 2018 o el 2020 (que podria obligar a reintegrar el que van  invertir un bon nombre o tots els accionistes). Però una altra cosa és la civil, on ja s'han produït condemnes a tornar diners a accionistes concrets per l'informe dels pèrits, i s'espera una onada de querelles.

Des d'aleshores, s'han succeït les negociacions i enfrontaments sobre qui tornaria els diners en el probable cas de condemnes civils. El grup financer afirma tenir recursos per pagar-los sense cap més ajuda, però preferia que fos la seva matriu, BFA (100% pública), la que afrontés l'abonament en solitari o, en el pitjor dels casos, en gran part per no perjudicar Bankia a la borsa (62,2% de l'Estat).

Notícies relacionades

La postura de Guindos era similar. En canvi, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, advocava perquè pagués Bankia, ja que al ser BFA totalment pública temia que eventualment pogués produir-se un impacte en els comptes públics. El fet que BFA asseguri tenir recursos suficients per afrontar el pagament sembla que podria decantar la balança de l'altre costat.

La pugna va portar Bankia a ajornar la presentació dels seus resultats anuals, que finalment anunciarà demà (últim dia de termini legal i gairebé un mes després del previst). Volia, així, esperar que el Govern fixés el repartiment per fer els seus comptes. Els analistes estimen que va guanyar 950 milions l'any passat. No obstant, aquesta quantitat es reduirà probablement perquè farà una provisió per afrontar les possibles condemnes que rebi. El banc va captar 3.092 milions d'euros a borsa però preliminarment s'estima que les sentències podrien costar entre 600 i 900 milions.