'Smart city' en la lluita contra les plagues

Quan es parla de smart cities, o de ciutats intel·ligents, s'acostuma a posar com a exemple els sistemes de semàfors que es regulen segons el trànsit real, aparcaments que indiquen al conductor la plaça lliure més pròxima o fanals que s'encenen quan hi passa algú. Però també hi ha altres aplicacions de noves tecnologies a les quals el ciutadà no para atenció, ja que el seu objectiu és evitar riscos. Si tenen èxit, passen desapercebudes. Un d'aquests casos és el control de plagues, on la companyia Anticimex innova en tecnologies que substitueixin l'ús d'insecticides o altres productes químics. A Catalunya, Sant Cugat del Vallès ja ha implantat una de les seves solucions.

Anticimex és una multinacional sueca fundada el 1934, amb més de 3.500 empleats, centrada en el control de plagues, la higiene ambiental i la seguretat alimentària. A Espanya, hi va entrar el 2013, quan va adquirir la divisió de control de plagues de la companyia ISS. Té la seu a Sant Cugat del Vallès. El seu director general, Josep Valls, biòleg, resumeix l'esperit que mou l'empresa: «Volem reduir l'ús de químics a la mínima expressió. Com més bé tractem el planeta, més bé ens tractarà ell a nosaltres».

Per reduir l'ús de productes nocius per al medi ambient, Anticimex recorre a dispositius que s'activen quan detecten la presència de l'animal contra el qual estan dissenyats (principalment, insectes i rosegadors). A Sant Cugat del Vallès, l'estiu passat van col·locar sensors infrarojos en punts estratègics del clavegueram que eliminen els rosegadors que s'hi acosten. A diferència dels raticides tradicionals, no són tòxics i només actuen quan és necessari. En el 80% o el 90% dels controls d'inspecció de les caixes amb verí, els tècnics comproven que el producte no ha sigut menjat, un treball poc productiu que es pot evitar amb la monitorització digital, explica Valls. Un altre avantatge és que els sensors avisen en l'instant en què han caçat l'animal, mentre que de l'altra manera s'ha d'esperar que el tècnic faci la comprovació periòdica.

Per avançar en aquest camp, Anticimex ha tancat aquest mes de febrer l'adquisició del 20% de la companyia danesa WiseCon, líder mundial en desenvolupament de trampes electròniques per a rates i sistemes de monitorització.

A Espanya, també estudia operacions de compra de companyies del sector, algunes en negociacions avançades, opció que reforçaria el creixement de la companyia al país. L'objectiu per al 2015 és elevar la facturació a Espanya el 6%, davant dels 18,5 milions d'euros del 2014. En l'àmbit mundial, Anticimex va facturar 378 milions el 2013.

Encara que els ajuntaments són un potencial usuari dels serveis d'Anticimex, el seu principal client és el sector privat. Fonamentalment companyies d'alimentació, distribució (supermercats), restauració i hotels. En altres sectors amb una regulació menys estricta en control de plagues i higiene ambiental, la crisi s'ha notat en una caiguda de contractes: empreses que es donen de baixa en el servei de manteniment i únicament actuen quan detecten el problema. Encara que sigui menys costós invertir en prevenció que eliminar una plaga, recalca el director d'Anticimex Espanya.

Notícies relacionades

¿Què fer si et toca un Euromillones i ets l'únic encertant?

L’Autoritat Fiscal i Brussel·les forcen el Govern a encarregar un informe extraordinari sobre la sostenibilitat de les pensions

Valls afegeix que «s'ha de fer una tasca important en educació de clients dels sectors on tradicionalment s'ha abusat dels químics». Per exemple, no és necessari fer servir un insecticida contra les xinxes, si es pot solucionar amb un tractament de calor.

La companyia s'ha proposat també créixer entre els clients particulars (cases i comunitats de veïns), un sector que fins ara no han explorat a Espanya.