Guia del bon comerç

El 19 de febrer de l'any passat, el Parlament va aprovar una nova llei d'horaris comercials, que reafirmava les normes en matèria comercial locals per preservar el model català, en contra de la liberalització que va promoure el Govern del Partit Popular el 2012. No obstant, el novembre passat, l'Executiu de Mariano Rajoy va interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra determinats articles de la llei catalana, i el Tribunal Constitucional va suspendre aquestes parts a principis del mes de desembre (haurà de prendre una decisió abans de cinc mesos). Des d'aleshores, regna un cert caos en el sector: per a determinades activitats, la llei vigent és l'espanyola, però per a d'altres és la catalana (encara que Generalitat, patronals i sindicats han fet una crida a seguir fent cas del que diu sempre la llei catalana). ¿Què poden i què no pot fer les botigues?

REBAIXES

Rebaixes en qualsevol moment de l'any

En el reial decret llei 20/2012, el Govern del Partit Popular va introduir una polèmica mesura que acabava amb dècades de tradició: «Les vendes en rebaixes podran tenir lloc en els períodes estacionals de més interès comercial segons el criteri de cada comerciant». Amb aquesta redacció l'Executiu deixava en mans dels comerciants l'inici (i la durada) de les rebaixes, de tal manera que les podien portar a terme en qualsevol moment i període de l'any. La llei catalana, no obstant, la va esmenar: les rebaixes només podien ser entre el 7 de gener i el 6 de març i de l'1 de juliol al 31 d'agost.

Però aquest és un dels punts de la llei suspesos pel Constitucional, de manera que, com va reconèixer el conseller

OBERTURA LLIURE

Fins a 300 metres,

si no són cadenes

La normativa catalana sempre ha mirat de protegir el que es considera un model d'èxit: el del botiguer

90 HORES SETMANALS

Persianes amunt

fins a 15 hores al dia

La norma catalana afirma que «el nombre d'hores diàries que els establiments comercials poden estar oberts és de 12, com a màxim, tant els dies laborables com els festius autoritzats». No obstant, aquestes 72 hores setmanals també han quedat suspeses pel recurs del Govern: «El màxim d'horari setmanal d'obertura comercial que estableix la Generalitat, 72 hores, contravé la regulació estatal que estableix que aquesta limitació màxima ha de ser com a mínim de 90», va afirmar el Consell de Ministres. Mentre estigui suspesa, per tant, els establiments, sigui quina sigui la seva mida, poden obrir fins a 15 hores al dia (90 hores a la setmana). Si tenen menys de 300 metres i no són cadenes, tenen llibertat horària.

DIUMENGES

Notícies relacionades

La visita de viatgers tot l’any fa pujar un 20% l’ocupació en el sector

No és un fracàs

Deu festius, però amb excepcions

El nombre de diumenges i festius que per norma general els comerços poden obrir és un dels punts de la llei catalana que segueix en vigor. La Generalitat va fixar en 10 el nombre màxim d'aquests dies d'obertura: vuit els marca la Generalitat, i els ajuntaments tenen la potestat de canviar dos d'aquests dies i afegir-ne dos d'addicionals. Per exemple, per al 2015 el Govern català va escollir el 4 i l'11 de gener; el 5 de juliol; el 12 d'octubre; l'1 de novembre; el 6, el 8 i el 20 de desembre. A Barcelona, s'hi han afegit el 29 de novembre i el 13 de desembre (a més dels festius d'entre l'1 de juliol i el 13 de setembre en algunes zones per pacte municipal). Per la suspensió d'altres articles, hi ha excepcions: els establiments de menys de 300 metres i que no siguin cadenes poden obrir tots els diumenges i festius. Als municipis turístics regeix llibertat horària si així ho fixa l'ajuntament.