La nova llei del mercat

Un tractat de lliure comerç entre Europa i els Estats Units està a punt de ser aprovat sense que a Espanya se n'hagi sentit parlar gaire. És el TTIP, Associació Transatlàntica per al Comerç i la Inversió, que preveu adaptar les legislacions dels dos costats de l'oceà a les necessitats dels mercats i el lliure canvi. A Espanya, la seva existència ha arribat en forma de filtracions i alarma, i les veus crítiques alerten que suposarà una onada privatitzadora a gran escala.

El TTIP pretén acabar amb les barreres del comerç, suprimir aranzels perquè els inversores no trobin restriccions a l'hora d'actuar a un o altre costat de l'Atlàntic. Això afectaria molts sectors, alguns d'ells comercials, que podrien veure la seva producció local substituïda per les importacions, com pot ser el cas de l'agricultura, i altres de tipus social més o menys regulats per les legislacions estatals com la sanitat, l'alimentació, els drets laborals o el medi ambient.

Punts de vista oposats

L'eurodiputat del PP Santiago Fisas considera que el tractat constitueix  una gran notícia per a Espanya, i assegura que no devaluarà la qualitat democràtica sinó que «servirà per ajudar les empreses, també les petites i mitjanes». En canvi, segons l'eurodiputada d'Izquierda Unida Marina Albiol, «el TTIP permetrà que les multinacionals pugin fer i desfer, el tractat vol blindar les grans empreses de qualsevol Govern que faci polítiques d'esquerres».

 

Els defensors del tractat sostenen que es crearan a Europa 400.000 llocs de treball. Segons els detractors, es desregularà el mercat laboral, i així es donarà pas a més precarietat. A l'octubre es va celebrar la setena reunió entre els Estats Units i la Comissió Europea a través de la Direcció General de Comerç. Més enllà dels membres d'aquesta comissió, gairebé ningú té accés als documents de les negociacions, ni tan sols els europarlamentaris. No obstant, en opinió de Fisas, la del TTIP «és una de les negociacions més transparents que s'han fet» i no és diferent d'altres anteriors. L'eurodiputat del PP considera que «s'està fent molta demagògia». Per Albiol, aquesta negociació «supera tots els límits» democràtics i de transparència. «Els negociadors europeus van prometre als seus homòlegs americans que els documents serien secrets durant 30 anys», lamenta.

Notícies relacionades

Permisos per al 'fracking' i menys protecció ambiental

TTIP, l'acord de lliure comerç EUA-UE més fosc

Segons l'Observatori Corporate Europe, que analitza el poder dels lobbies a la Unió Europea, de les 560 reunions sobre el TTIP que ha tingut la Direcció General de Comerç, 520 (el 92%) han estat amb lobbies empresarials, 26 amb organitzacions que representen interessos generals i la resta amb universitats o un altre tipus d'organitzacions.

Al Congrés dels Diputats, el tractat només ha estat esmentat en dues ocasions. La primera, a principis del 2014, en una proposició pactada entre el PP i el PSOE amb un punt en què van instar la Comissió Europea a accelerar les converses sobre el TTIP. La segona, al maig, quan l'Esquerra Plural va demanar un referèndum que va ser rebutjat per PP, PSOE, CiU, PNB i UPD. «Malgrat que l'esquerra guanyi a les urnes, el Govern que vulgui fer polítiques d'esquerres s'exposarà a denúncies milionàries de les multinacionals», conclou Albiol.