TTIP, l'acord de lliure comerç EUA-UE més fosc

Un acord comercial entre la UE i els EUA es negocia en un gest d'escassa transparència no conegut des dels anys de la guerra freda. El Transatlantica Trade and Investmen Partnership (TTIP) ha desencadenat l'alarma de l'esquerra europea i s'ha convertit en la gran esperança de revitalització dels grans grups empresarials a un costat i a l'altre de l'Atlàntic. 820 milions de consumidors i gairebé el 60% del PIB mundial entraran després de la negociació en un mateix model socioeconòmic, un nou món.

El preu a pagar serà la independència política. Resulta estrany que un acord de lliure comerç d'aquesta rellevància s'hagi apartat de l'agenda pública d'una manera tan rotunda. Les sigles TTIP són desconegudes per a les majories, tot i que la llavor de la reforma es va plantar el 8 de juliol del 2013. Vuit rondes de negociacions i centenars de reunions han dibuixat ja bona part dels objectius d'un acord sense dret a rèplica o referèndum però que el cap de setmana passat va ser capaç de coordinar una protesta a escala europea al carrer.

MARC LEGAL SUPRANACIONAL

L'objectiu de l'acord és establir un marc legal supranacional que defensi els interessos dels inversors davant normatives estatals. Un tribunal econòmic estaria per sobre de les decisió dels parlaments i dels sistemes judicials de cada país. Una constitució internacional per sobre de les constitucions locals aprovades democràticament. Un nou ordre econòmic, social i polític dissenyat a l'ombra. El PP, el PSOE, CiU o Ciutadans recolzen l'acord. Podem, ICV o CUP hi estan en contra.

DIFERÈNCIES ENTRE ELS EUA I EUROPA

Tant la UE com els EUA volen finalitzar les converses abans que s'acabi el mandat de Barack Obama el 2017. L'objectiu final és la reducció d'aranzels, eliminar regulacions i harmonitzar normatives per facilitar el comerç. A priori no sembla tan alarmant. No obstant l'esquerra europea i les organitzacions ecologistes es temen el pitjor. Primer perquè la falta de transparència indica que alguna de les parts, fonamentalment l'europea, tindrà molt a perdre-ho. I és que la concepció de l'Estat és molt diferent a Europa i als EUA i un acord supranacional implicarà cessió de sobirania, retallada de drets ciutadans davant les empreses i l'acceptació d'un model socioeconòmic nord-americà que xoca de ple amb els èxits de l'Estat del benestar i del medi ambient europeus. Els EUA pressionen Europa amb aliments transgènics, amb 'fracking', amb grans multinacionals defensores del 'monocultiu' industrial davant l'amenaça asiàtica.

FAVORABLES

Davant els crítics, que estan lluny de les taules de negociació, els favorables a l'acord destaquen les bondats d'un futur de lliure circulació de mercaderies i capitals. Encara no es diu res de la lliure circulació de persones. Brussel·les assegura que un acord fomentarà les exportacions europees. Obrir les portes als productes nord-americans beneficiarà en teoria els consumidors.

Notícies relacionades

La nova llei del mercat

Un acord polèmic

Mentre la Comissió Europea considera que la introducció de la figura del tribunal de disputes entre inversors i estats pretén trobar l'equilibri entre els interessos dels estats i la protecció dels inversors, els crítics consideren que serà una eina per superar els sistemes jurídics dels països, acusats per part de les grans companyies de defensar interessos i eludir la imparcialitat.

REBUIG DEL CONGRÉS

El Ple del Congrés va rebutjar aquest dijous la possibilitat de convocar un ple monogràfic i específic sobre les negociacions de l'acord de lliure comerç entre la Unió Europea i els Estats Units. El PP recolza l'anomenada 'Fast Track' o via ràpida per a l'acord, sense sotmetre qualsevol decisió a mecanismes de vot directe per part de la població.