El Brent es posa cru

Amb un preu del barril de petroli Brent a 80 dòlars, el producte interior brut (PIB) rus es contraurà el 0,8% el 2015. Ahir, la referència energètica es va situar en els 60 euros, encara que va arribar a cotitzar a prop dels 58 dòlars. Des de principis d'any ha perdut 50,7 dòlars de valor i ha caigut gairebé el 46%. I si un país resulta particularment perjudicat per l'evolució de la primera matèria aquest és Rússia.

«Un preu baix pot afectar, sobretot, Rússia, l'Iran i també Veneçuela i pot beneficiar l'Aràbia Saudita i els Estats Units», va considerar Mariano Marzo, catedràtic d'Estratigrafia de la Universitat de Barcelona. De fet, es dóna una situació de preus molt semblant al moment en què es va desmantellar la Unió Soviètica.

Tal com va publicar recentment el Financial Times, la caiguda del preu del petroli amenaça Rússia i la seva economia. El deute rus a dos anys se situa per sobre del 15% per primera vegada en la seva història. Per altra banda, el CDS rus (assegurança contra risc d'impagament) ha superat recentment el de Tunísia, Egipte i el Líban. El risc d'impagament de Rússia ara mateix supera el 35%. El fantasma de la crisi de 1998, també coneguda com la crisi del ruble, plana sobre la memòria dels mercats. En aquell moment, la crisi financera de l'Àsia, que va començar un any abans, va enfonsar el preu de les principals primeres matèries i els països dependents d'aquestes, entre els quals es troba Rússia -per a la qual el petroli, gas natural, metalls i fusta suposa el 80% de les exportacions-, en van patir les conseqüències. El ruble es va enfonsar el 71% el 1998, el PIB va caure el 5,3% i la inflació, el 27,67%. I aquesta caiguda del cru no és casual, sinó que estaria orquestrada des d'Occident, s'insisteix en diferents mitjans. L'or negre s'ha convertit en l'arma per doblegar Rússia en relació amb el conflicte d'Ucraïna.

Notícies relacionades

Cementos Molins unifica en una marca els seus negocis i remarca l’aposta verda

Galán: "Valem més que totes les energètiques espanyoles juntes"

Per la seva banda, l'Agència Internacional de l'Energia (AIE) assenyala que el repunt de la producció de petroli i gas als Estats Units, impulsat per la tecnologia de fracking, està en vies de redibuixar el mapa energètic global. Els EUA es convertiran cap al 2020 en el principal productor mundial, desplaçant temporalment, fins a mitjans de la dècada dels vint, l'Aràbia Saudita.

«El petroli és la commodity més important geopolíticament parlant i qualsevol canvi estructural en els mercats ressonarà a tot el món, deixant guanyadors i perdedors», va considerar en un informe recent el lloc d'intel·ligència Stratfor, comandat pel politòleg hongarès nord-americà George Friedman.  No és difícil considerar qui és el guanyador i qui el perdedor en aquesta pugna.