Aquestes són les dades de les balances fiscals, amb els fluxos de despeses i ingressos públics

El Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques (MIHAP) publica aquest dimecres els resultats del nou sistema de comptes públics territorialitzats (SCPT) corresponents a l'any 2011. El treball segueix la metodologia desenvolupada per Ángel de la Fuente (FEDEA i CSIC), Ramón Barberán (Universitat de Saragossa) i Ezequiel Uriel (Universitat de València) en el marc d'un projecte d'investigació comissionat per la Fundació SEPI.   

Aquesta nova estadística, que es publicarà a partir d'ara de manera recurrent, ofereix una radiografia detallada de la incidència territorial dels pressupostos públics des d'una òptica de càrrega-benefici, tant pel costat de l'ingrés com del de la despesa. Entre altres novetats, la metodologia classifica els fluxos pressupostaris en una sèrie de partides que persegueixen objectius diferents i guarden relacions molt diferents amb el territori, i permet descompondre els saldos fiscals regionals en les contribucions dels diferents programes pressupostaris amb el detall que es vulgui, cosa que permet veure d'on provenen aquests saldos i fa possible valorar els seus diferents components amb els criteris que resultin més apropiats en cada cas.  

La publicació de l'SCPT suposa un esforç notable de transparència. Cap altre país publica informació oficial comparable sobre la distribució territorial dels ingressos i les despeses públiques. El MIHAP confia que aquesta nova eina farà possible un debat més informat sobre la racionalitat i l'equitat del repartiment dels recursos públics i de les càrregues tributàries i ajudarà a millorar el disseny de certes polítiques en què la dimensió territorial és important.  

Estructura de la publicació i disponibilitat a la web. Els resultats detallats de l'SCPT es recullen en un arxiu d'Excel en què es detalla la distribució per regions de cadascun dels més de 400 programes de despesa i ingrés que s'analitzen. Per a cadascun d'aquests programes s'ha preparat també una fitxa detallant el procediment i les dades utilitzades per distribuir la despesa o l'ingrés per comunitats autònomes, així com un full d'Excel en què es recullen les dades i els càlculs necessaris. Les fitxes de programa, juntament amb altres materials auxiliars, s'organitzen en una sèrie d'Annexos i els principals resultats es recullen, al costat dels aspectes essencials de la metodologia, en l'informe principal sota el títol 'Informe sobre la dimensió territorial de l'actuació de les Administracions Públiques, Exercici 2011'.

A la resta d'aquesta nota es resumeixen alguns dels principals resultats de l'anàlisi. El Gràfic 1 mostra dos índexs que mesuren, respectivament, els beneficis derivats de la despesa pública i les càrregues fiscals per habitant, i es normalitza en cada cas la corresponent mitjana nacional a 100. Com es podria esperar, els impostos suportats pels residents de cada territori augmenten amb el nivell de renda, encara que amb alts i baixos significatius que revelen diferències en nivells de pressió fiscal entre territoris, mentre que les despeses no mostren una relació sistemàtica amb aquesta variable. Aquest patró de repartiment de l'ingrés i la despesa públics fa que, en termes generals, els saldos fiscals regionals es deteriorin a mesura que augmenta el nivell de renda.

Notícies relacionades

Carta conjunta de l'empresariat català a Sánchez contra l'opa

La Moncloa s’obre a retardar el tancament de les nuclears però sense carregar el rebut de la llum de 1.300 milions que ara paguen les elèctriques

El Gràfic 2 mostra la relació entre aquestes dues variables, amb el saldo fiscal neutralitzat per habitant i el PIB per càpita mesurats en milers d'euros. Juntament amb el núvol de punts que representen les posicions dels diferents territoris, es mostra també la recta de regressió ajustada a la submostra integrada per les comunitats autònomes de règim comú, excloent per atípiques les comunitats forals i a Ceuta i Melilla. Aquesta recta resumeix el que podríem considerar la relació "normal" entre renda per càpita i el saldo fiscal agregat al nostre país. Com es podia esperar, el saldo fiscal tendeix a empitjorar a mesura que augmenta la renda per càpita, de forma que els territoris més rics generalment presenten dèficits fiscals, mentre que els de renda més baixa solen disfrutar de superàvit. Al Quadro 1 es mostren els saldos relatius agregats i per càpita així com els seus components d'ingrés i despesa. Cadascun d'aquests dos components del saldo fiscal es pot desagregar al seu torn en les contribucions dels diferents programes pressupostaris o grups d'ells d'una forma que permet veure en detall d'on provenen els saldos fiscals regionals. 

El Gràfic 3 mostra els pesos mitjans de certes grans partides pressupostàries en els saldos fiscals regionals. El gràfic ens diu que, de mitjana, dos terços dels saldos fiscals regionals es deuen simplement al fet que als territoris amb més renda es paguen més impostos que als més pobres. L'altre terç, que és el potencialment més problemàtic, es correspon amb decisions relacionades amb polítiques de despesa, en algunes de les quals hi podria haver més discrecionalitat. Aquí tenen un paper important el finançament regional, amb un pes pròxim al 20%, les ajudes regionals (6,4%) i les subvencions a certs sectors productius (10%), especialment l'agricultura. No obstant, la despesa en infraestructures i transport té un paper generalment molt més baix en els saldos fiscals regionals, amb un pes mitjà de l'1,6%, i també ho fa de mitjana la despesa en protecció social, amb un 0,4%.