Pena

Els directius de la Caixa  Penedès es van atribuir   pensions immerescudes i ho van ocultar als que ho havien d'autoritzar. Des d'ahir sabem, amb proves, que van cometre un delicte que mereix ser castigat amb la presó. Una vegada repetida la lletania que s'han d'acatar les sentències, convé afegir algunes consideracions que van més enllà de la comarca vinícola. Primera, que són tots els que hi són, però no hi són tots els que són. Queden desenes de directius de caixes (Galícia, Alacant...) que no només van portar a la bancarrota les entitats que gestionaven i van perjudicar, i també van arruïnar, molts dels seus impositors, sinó que, a més, es van emportar, al final dels seus dies de gestors, milions d'euros qualificats -quin insult- de pensió.

Segona, comprovar que ahir no hi va haver penediment sinó un simple càlcul per eludir la presó. Que sigui una compensació suficient tornar els diners és discutible. Perquè, ¿potser no és temptador deixar de pagar impostos fins que t'enxampi el fisc, pagar llavors el que es deu i argumentar que així ja s'ha restituït el que es devia? I tercer, constatar una vegada més el desvergonyiment del sector financer global, capaç de portar-lo al col·lapse i atribuir-se premis per això. Això encara fa més pena.